"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

17 de gen. 2017

EL SOMRIURE DE DARWIN d'Anna Maria Villalonga

Avui parlaré primer de la portada, que he trobat hipnotitzant. Crec que si la mires durant uns segons seguits et sembla que l'home es girarà per mirar-te. De fet agafen ganes de que ho faci per veure-li la cara, les petites arrugues que han deixat els entrebancs de la seva vida... però no ho farà, és clar. Haureu d'obrir el llibre i endinsar-vos en la lectura per veure'l, escoltar-lo, i potser fins i tot arribareu a patir per ell, com fa la Noemí.
Després d'un preàmbul, ens trobem els personatges, molt ben retratats per l'autora, tant que se'ns faran reals i els podrem imaginar amb facilitat caminant pel carrer. Uns ben mudats, altres asseguts en una cantonada, o bevent d'una font. Arribem a les circumstàncies, cadascú carrega amb les seves, i cadascú les ha paït com ha pogut, o potser el que ha passat és que no han sigut capaços de pair-les. Llegirem el dolor, el penediment, la ràbia... Tot això forma la primera part del llibre, que sembla molta cosa però es llegeix en un sospir. Llavors l'autora ja ens té atrapats, hem copsat l'essència dels personatges, les seves mancances, les seves necessitats, les seves dèries. La tristesa, la solitud, la ira i l'odi irracional que busca el camí per alliberar-se, i el trobarà, és clar.
A la segona part tenim els fets. L'atzar, un seguit de coincidències, o els detonants que mai sabem quan esclataran, faran que tres personatges, tres vides ben diferents i força representatives de realitats que estan convivint a la nostra societat, es creuïn i provoquin una injustícia que la Noemí s'esforçarà per canviar, mentre s'enfronta als seus propis dimonis. 
L'Anna Maria Villalonga ens ho ha posat fàcil, per la manera com està escrit, les paraules rellisquen amb l'agilitat, i per l'atracció que ens provocaran els protagonistes, retratats amb tots els detalls. Aquesta conjunció tan ben trobada ens farà seguir llegint per no perdre'ns detall sobre els successos, i finalment poder arribar al desenllaç
Ens exposa imatges que no ens agrada veure, que molts cops esquivem i evitem encarar. Una història que ens mostra la importància de les bones companyies, de tenir algú que et faci costat sense retrets ni condicions, de l'amor incondicional, l'ajuda i la força que ens pot oferir un desconegut, que en aquest cas es diu Darwin.
Un llibre molt ben escrit, amb una estructura original, una temàtica impactant, i on els sentiments tenen molt protagonisme. Ja m'havia agradat molt amb La Dona de Gris, però aquest encara m'ha agradat més.

5 comentaris:

Anna Maria Villalonga ha dit...

Moltíssimes gràcies, Ramona. Les teves paraules i la teva visió són importants per a mi. I encara ho són més en aquests moments amargs de la meva vida. Celebro que el llibre t'hagi colpit. Petons.

jomateixa ha dit...

Ha sigut realment un plaer llegir-lo!!

Bruixeta ha dit...

És d'aquestes lectures que et deixen un regust agredolç... per una banda el plaer de llegir-la, per altra, el cop de puny que et dona a la boca de l'estomac i que et deixa sense alè.

Botika ha dit...

"La dona de gris" em va agradar molt, i aquest sens dubte caurà, m'agrada molt com escriu l'Anna Maria.

Roser ha dit...

Com molt bé dius el primer que impacta en tenir el llibre a les mans és la portada. A dintre s'hi troben uns personatges que millor són persones amb uns sentiments i amb molta sensibilitat. Llegir aquesta història és una delícia, per com està escrita i pel que escriu, L'Anna Maria porta al paper tota la seva manera de veure la vida. Puc assegurar que després de llegir aquest llibre em miro els indigents de diferent manera.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...