"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

21 d’oct. 2016

DINS LA MENT DE L'HIPNOTITZADOR de Lars Kepler

Mai m'ha agradar tenir les cortines obertes de nit, sempre em sembla que estic en un aparador, que tothom pot veure l'interior de casa meva. Després de llegir aquest llibre encara n'estic més convençuda.
Les vigila, les grava, i espera el seu moment. No hi ha escapatòria, les atrapa i les...
Bé, tampoc és qüestió de fer spoiler, no? Només us diré que el llibre és molt, molt explícit. Els autors no es deixen detall a l'hora de descriure els assassinats. Viurem els moments previs, l'angoixa, els moviments que fa cada una de les parts, i alguns assassinats minut a minut. Una manera d'enganxar, però que alhora pot ferir la sensibilitat. Hi haurà moments en que desitjareu que no siguin tant descriptius.
He ressenyat uns quants llibres d'aquesta parella que escriu amb el pseudònim de Lars Kepler. El llibre anterior, L'home de sorra, em va semblar el millor de tots, i se'm feia difícil creure que aquest pogués superar les grau d'acció, tensió, suspens i atracció. No ho ha fet, tot i que també és molt bo. 
Segueix estan entre els catalogats d'insomni, aquells que et fan dir: "un capítol més i prou", i resulta que els capítols són massa curts i no en tens prou, i segueixes, i segueixes. Com en els llibres anteriors, la trama va agafant velocitat, la tensió augmenta, i les ganes de saber cap on ens portaran les pistes i els despistes faran que costi molt deixar de llegir.
Investigadors nous que guanyen protagonisme als que ja arrosseguem d'entregues anteriors, una trama molt embrollada, sang i fetge sense estalviar-nos res, final de contrarrellotge... Unes sis centes pàgines que s'empassen amb avidesa. 
Si us hi atreviu, és clar

5 comentaris:

Bruixeta ha dit...

és una de les meves assignatures pendents llegir a Lars Kepler

pons007 ha dit...

No m'atraveixo

PS: Les cortines les toco entre molt poc i gens, sempre estan posades.

XeXu ha dit...

Tinc 'L'hipnotitzador' a casa des de fa molt temps, però encara no m'ha cridat per posar-m'hi. Suposo que ja li tocarà el torn, però encara no m'he estrenat amb aquesta parella... Si és tan explícit no sé si em farà gràcia...

Jordi Policarp ha dit...

M'agraden les emocions fortes, els llibres que et fan commoure i la tensió psicològica sense massa sang i fetge.
Crec que l'hipnotitzador, l'home de sorra i aquest darrer llibre és dels que es podem recomanar (en general) sense quedar gens malament. :-)

jomateixa ha dit...

Són llibres taquicardics a estones.
Portes, i finestres ben tancades, i cortines que ho tapin tot!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...