"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

1 de des. 2015

CONTRA L'APARADOR de Marc Moreno

"L'ofici d'escriptor és pujar als nostres personatges a un arbre i començar a tirar-los pedres" Vladimir Nabocov.
Doncs això és el que ha fet el Marc Moreno en aquest llibre, i pedres de les grosses.
Començaré per la Inspectora, una dona totalment entregada a la feina, que la posa per davant fins i tot de la família, cosa que li costarà força discussions i disgustos. Els capítols de la inspectora Carla Claver estan en primera persona i això fa que la notem propera i ens puguem posar a la seva pell amb facilitat. "Arribo a casa i, només entrar per la porta, ja percebo de lluny el cabreig de l'Esteve". M'ha agradat molt i han quedat alguns temes pendents que no em faria res continuar llegint.
Els altres protagonistes espero que no us siguin massa propers, ja que això no pronosticaria res de bo. Tots els personatges tenen un grau intens de desesperació per motius ben diferents. Un pare desesperat per la salut del seu fill es veu en una situació compromesa quan desapareix el fill d'un metge amb qui havia discutit. El seu germà necessita diners perquè la xicota està embarassada, i amb els seus amics busca la manera equivocada d'aconseguir-los. Els personatges es mouen per escenaris perillosos de Barcelona i és fàcil que qualsevol espurna sigui el detonant d'un seguit de situacions força estressants que acaben provocant un clímax d'angoixa.
L'autor ens planteja una cadena de malentesos que faran que els protagonistes s'empenyin cap a l'abisme, vagin perdent el control pel camí i creuïn línies perilloses.  
Els personatges d'aquest llibre, que n'hi ha uns quants, són molt intensos, se'ns faran reals i creïbles, i ens faran patir força. T'imagines molts possibles desenllaços però l'autor ens manté perduts tota l'estona, i tot i que es veu venir que no pot haver-hi finals feliços per tots, l'esperança no es perd mai i això farà que estiguem intrigats fins al final.
De moment, aquest és el que m'ha agradat més dels que he llegit d'en Marc Moreno.

7 comentaris:

pons007 ha dit...

Ara bé Nadal que es època de pau i harmonia i tu llegint aquests llibres...

Bruixeta ha dit...

m'ha encantat sobre tot aquest transfons de paternitat/maternitat que hi ha en tot el llibre, en totes les histories. Aviat pujaré la meva :)

jomateixa ha dit...

Doncs les pròximes lectures que tinc en previsió són totes per l'estil. Ho deu triar el subconscient per compensar tanta pau, harmonia i bona fe...

Jordi Valls i Miquel ha dit...

Ja el tinc demanat

Eloi G.G. ha dit...

Ara mateix l'he acabat de llegir. Propera ressenya. M'ha encantat. El millor que he llegit del Marc.

jomateixa ha dit...

A mi també és el que m'ha agradat més del Marc Moreno.

Jordi Policarp ha dit...

Doncs jo no he tingut el plaer de llegir res d'aquest escriptor. En prenc bona nota dels vostres comentaris.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...