"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

23 d’oct. 2013

XOC DE REIS de George R.R. Martin

Cançó de Gel i Foc II
Intentaré no fer-ne massa sinopsis pels que no l'han llegit. Però si sou d'aquests, hauríeu de començar pel primer llibre.
El rei Robert ha mort, la successió no està clara per tothom i surten més reis dels que caldria. Un cometa esquitxa el cel i cada sector dels protagonistes el veu com un auguri de coses ben diferents. Uns el veuen com una senyal positiva, altres un mal averany...
Com ja es pot intuir pel títol, en aquest llibre trobarem una gran lluita per aconseguir la corona dels set regnes. Hi haurà una sola corona o els regnes es tornaran a dividir...? La meitat dels nous reis són encara nens i l'altra meitat, dos germans enfrontats. Mentre aquests es disputen el regne, no deixen de sorgir més candidats, més corones, més lluites. He acabat una mica empatxada de guerres, violència i mutilacions. A mi m'agraden més les intrigues a la cort que les estratègies de batalla o les batalles.
Del que m'ha agradat més, en ressaltaria les intrigues d'en Tyrion, el nan. Encara que potser no és a la banda dels "bons", em cau força bé. Les que em fan patir més són l'Ayra i la Sansa, potser perquè jo també tinc dues filles. Després que al primer llibre es va morir un dels protagonistes que a mi em semblava que seria un dels permanents, ja no pots estar segur de qui morirà i qui ens seguirà acompanyant en el camí.
Hi ha tants protagonistes i tants fronts oberts que, anant a cada capítol d'un personatge a un altre, de vegades has d'esperar gairebé cent pàgines per saber què ha passat i he de confessar que en alguna ocasió he tingut la temptació de buscar el nom del protagonista en els capítols següents i saber el desenllaç. No ho he fet.
Ens anirem entristint veient que els membres de la casa Stark en lloc de tornar-se a reunir estan cada cop més separats.
D'altra banda, així com en el primer llibre s'intuïa una part fantàstica, que vindria de l'altra banda del Mur, i dels dracs de la Daenerys, en aquest segon llibre aquesta part agafa una mica més de protagonisme. Els dracs van creixent i amb ells s'activaran poders adormits. Hi haurà bruixes i bruixots i una sacerdotessa amb grans poders obscurs. En canvi al Mur la cosa es manté a ratlla. Seguim intuint que coses fantàstiques ens sorprendran venint d'aquest costat, però de moment va poc a poc...
Apa doncs, una pausa per posar-me al dia amb altres libres que tinc pendents i després seguirem avançant al ritme de la Cançó de Gel i Foc. Encara que, com els personatges em tenen atrapada, no crec que estigui massa temps a agafar el següent i seguir enganxada a les seves vides.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquest llibre és el que conté més escenes bèl·liques, per alegria teva, a la continuació no et trobaràs tanta lluita i sí més fets importants i impactants, atenció que Tempesta d'espases és probablement la millor part, o almenys la que et deixarà amb la boca més oberta. No et rendeixis ara, la batalla de l'Aigüesnegres era necessària, però després la cosa canvia.

Tyrion és el més crack, però molts altres personatges no es queden curts. I per mi Sansa és una pàmfila de ca l'ample. En canvi és impossible no agafar afecte per l'Arya.

Dient els personatges que continuen vius estàs donant pistes per saber els que ja crien malves! Però és inevitable... Ah, i això de que de vegades has d'esperar 100 pàgines per tornar a saber d'un personatge... espera't quan hagis d'esperar dos llibres sencers per tornar a saber d'alguns... A més, com que tot està relacionat, no serveix de res saltar als capítols d'un mateix personatge, perquè et perdries coses necessàries per comprendre bé la nova situació, quan reapareixen mai és a partir del punt crucial on s'havien quedat.

Molt xula la imatge dels Stark, però no tenen per què ser considerats els bons. Allà no hi ha bons ni dolents. Aquests són nobles de cor, però igualment allà tothom mira pels seus interessos, alguns més nobles que altres. Suposo que tothom entén els Stark com els protagonistes perquè necessitem els bons a un cantó i els dolents a l'altre, ho portem dins, però aquest llibre trenca esquemes, allà no passa mai el que hauria de passar, com a la realitat. I per més bo que siguis, la pots cascar igual. El millor del cas és que per dolent que siguis, també.

Pren un descans, però no triguis a agafar el tercer perquè... no saps res Jon Neu...

jomateixa ha dit...

Ostres! quasi que és més llarg el comentari que el post ;DD
Començo pel final... En Jon Neu també és un dels meus preferits, però de moment surt massa poc i sí, ja se que no se res. El seu pare li va prometre que li explicaria moltes coses, però...
I sí, hi ha molts que serien a la part dels dolents però que ens agraden, perquè en el fons només són som son per les circumstàncies i tenen la seva part bona.
D'acord, la Sansa és com és. Les dues nenes fan patir per això mateix, una per massa bleda i l'altra per massa atrevida.
Amb tot el que m'has dit només has aconseguit que tingui més i més ganes d'agafar el següent, que ja és a casa, i cada cop que passo a prop seu em crida d'aquella manera que només saben fer els bons llibres.
Però hauré de resistir-m'hi una mica, després d'haver llegit els altres dos quasi seguits crec realment necessari fer una pausa. a més, els dos primers tenien més de 800 pag. però aquest en té més de 1000, així que...

rits ha dit...

Veig que t'ha atrapat. En personatges, històries.... estic amb en XeXu, per mi, el tercer és el millor de tots. És clar que em falta el cinquè.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...