"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

8 d’oct. 2013

PRESENTACIÓ de LA CANTONADA I ALTRES HISTÒRIES

Fa molt que no parlo de cap llibre de contes o relats curts. Avui us passo la invitació de la presentació d'aquest llibre de Jordi Serra i Garrido.
Crisis d'identitat periòdiques davant d'un mirall, de matinada. Directors de sucursal bancària que tenen clar qui és l'imbpecil de torn. L'ull de la lluna, que et vigila. Moments crucials oblidats i que persisteixen, com grans de sorra, al fons d'una butxaca. un poble ple de vides a mig viure, vides petites, amb morts també petites, que arriben quan volen. O quan poden. I el nen de la cantonada, que no sap plorar, de tanta pluja que l'amara.
El comentari del llibre ja vindrà més endavant, ara us deixo amb un tastet:
"Vull sortir. Em poso els texans vells, que desescriuen els baixos dels camals a filagarses esperrucades. Una samarreta vella, baldera, aèria, negra i sense estampat. Uns mitjons curts, les sabates sense cordons. No agafo rellotge, oblido el mòbil sobre la tauleta del rebedor. Feina, no. Família, no. Fugir fora. Baixo els esglaons mig saltironant, arribo al primer replà. La punxada em travessa el pit i em subratlla totes les venes des de l'estèrnum fins a la punta dels dits, com una estilogràfica de tremp rovellat. L'atac de cor em fulmina en menys de dos segons."

1 comentari:

Olga Xirinacs ha dit...

Paraula d'un mort. (Ho dic pel fragment que mostres).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...