"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

28 d’ag. 2013

COLL AVALL de X. Díaz i M. Martínez

Amb aquest llibre farem un viatge dins els pensaments d'un home que, després de viure a Suècia durant vint anys, retorna a Barcelona per enterrar la mare. A Suècia no hi pot tornar, s'ha quedat sense feina, la dona l'ha deixat i ara s'haurà d'enfrontar a una realitat que no s'esperava. El banc està a punt de quedar-se el pis de la seva mare i ell se sent traït per tots els que l'envolten. És paranoia o potser no...
L'assassinat del director de l'oficina bancària just després d'haver-se discutit amb el protagonista farà que sigui el sospitós principal i desencadenarà un descens en picat. El seu neguit interior i el sentir-se sol a la seva pròpia terra, el farà fàcil de manipular. Prendrà decisions que mai hagués pensat que seria capaç de dur a terme.
Els autors ens fan un recorregut per diverses realitats que s'estan vivint actualment, desnonaments, atur, estafes bancàries... Ens descriuen un drama molt actual encara que hi posen uns pessics d'ironia i humor per desdramatitzar una mica.
He de destacar que hi ha molta gent que queda "retratada". També que la investigació no és la part més important del llibre, per sobre de tot hi ha la davallada del protagonista, i la inestabilitat que la situació li provoca. 
És un llibre que es llegeix d'una tirada, gairebé com si llegissis un article al diari, uns succesos que poden passar cada dia, ben a prop teu. 

5 comentaris:

Marc Moreno ha dit...

Gràcies per la ressenya!!! La veritat és que no és una novel·la gaire policial, la caiguda del personatge és el motor de la història i la investigació queda en un segon pla.

XeXu ha dit...

Em sembla que aquest no el llegiré, ja saps que m'agrada la part d'investigació, i si aquí manca, segurament el llibre no arribarà a entrar-me.

Marc Moreno ha dit...

Xexu, no és que manqui, perquè sí que hi ha investigació, però podríem dir que els autors han fet una novel·la més negra que policiaca i hi ha molta més presència de la baixada als inferns del protagonista que dels Mossos investigant. És una bona novel·la que es llegeix ràpid i amb molt a comentar ;)

jomateixa ha dit...

tens raó, el llibre es centra més en els sentiments del protagonista, els dubtes, la presió a que es veu sotmès... la inestabilitat que li provoca tot plegat...

Eloi G.G. ha dit...

L'acabo de llegir i m'ha agradat força. Si, la part d'introspecció del protagonista és més important que la investigació. Potser jo també hauria fet una millor investigació que la parella de mossos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...