"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

3 de gen. 2013

VICTUS de Albert Sánchez Piñol

Encara no ha sortit en català, però crec que llegir-lo tal com l'ha escrit l'Albert Sánchez Piñol també té el seu punt i he preferit no esperar i fer-ho en la versió original.
He llegit molts llibres d'Albert Sánchez Piñol, alguns també els he comentat al bloc (no llegiu les sinopsis si encara no els heu llegit), i em provoquen reaccions diverses, n'hi ha que m'han fet emprenyar una mica i tot, suposo que seria pitjor que em provoquessin indiferència. M'agrada com escriu i no puc evitar llegir-lo.
Aquest llibre era un gran repte. Gruixut, i amb una gran càrrega històrica... Doncs s'ha fet de bon llegir. Potser per què l'autor ha sabut lligar bé les parts d'història diguem-ne, més documentades, amb la història personal del protagonista, d'una manera natural. Potser per què el protagonista té una manera irreverent d'explicar-nos les coses, o potser hauríem de dir que la té l'autor o potser perquè no s'ha utilitzat la manera recarregada i farfollosa d'aquella època i això li ha donat lleugeresa i actualitat a la lectura...
"Todos los reyes, por definición, son unos tarados o acaban siéndolo. El único debate es saber si para sus súbditos es mejor que los gobierne un tonto del culo o un hijo de puta..."
"La hidalguía española... ¡me tiro un pedo en su hidalguía! ¿Qué teníamos nosotros que ver con esa gentuza? Para un castellano de pro trabajar era una deshonra; para un catalán, la deshonra era no trabajar..." 
Sembla que hagi passat molt temps, però les coses no han canviat pas tant. No voldria generalitzar. Hi ha d'haver de tot a la casa del Senyor.
Al llibre hi trobarem personatges un tant estrafolaris barrejats amb grans figures històriques i sense adonar-nos anirem menjant i paint, o intentant pair, la història de casa nostra. 
Pel que fa a les dones, als llibres d'aquest autor, segueixo dient que té una manera especial de tractar-les. D'unes en parla com a deesses i a altres amb un menyspreu exagerat, com de la pobra Waltraud, la senyora que escriu les memòries de Martí Zuviría i aguanta els seus insuls constants.
Doncs apa! aquí us deixo una recomanació de pes per als regals de Reis.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

En aquest cas excepcional no estic esperant la versió en català perquè vaig veure una entrevista de l'autor i em va convèncer per llegir-lo en la llengua que l'ha escrit. El que estic esperant és la versió de butxaca! Això és un totxo de categoria superior, no hi ha esquena que l'aguanti ni bossa prou gran per transportar-lo! Bé, sense exagerar, però no menteixo, el vull llegir perquè penso de l'autor el mateix que tu, m'agrada força, però m'esperaré a una versió més assequible, econòmicament i portable. Però de fet, ja l'he regalat a un amic, així que ja me'ls he gastat...

jomateixa ha dit...

En tinc molts de butxaca, però fa una olor de... llibre bo... ummm, cada cop que l'obria l'havia d'olorar.
un dia hauré de parlar de les olors dels llibres.

Isabel R. ha dit...

El fico a la llista dels pendents (m'agraden molt els llibres de l'Albert Sánchez Piñol) el que em fa una mica de respecte es el volum del llibre. A mi també m'agraden les olors que fan els llibres... però em semblà que em començo a modernitzar, els fills em varen regalar un llibre electrònic, i la veritat es no m'ha costat gaire acostumar-me hi.

Sandra Valentín ha dit...

Doncs jo m'estrenaré aviat (espero) amb aquest autor. Me'l vaig autoregalar per Nadal, així és que quan el llegeixi ja et diré què en penso. Tothom en parla bé de moment...

Una abraçada

M. Roser ha dit...

Jo, d'aquest senyor, vaig llegir la pell freda perquè me'l van recomanar, però em va costar molt acabar-lo...
Per intentar reconciliar-me amb l'autor, vaig voler llegir Pandora al Congo i aquest ja no el vaig acabar...
Penso que hi ha d'haver llibres tan diferents, com diferents són les preferències dels lectors...
Petons.

Joan ha dit...

Crec que, sempre que és possible, és millor llegir l'original que una traducció. El que ens hem de plantejar és com pot ser que seguim escrivint naturalment en una llengua forana, però és un tema social i no pas d'un autor concret. I ara no toca.

De l'Albert Sánchez Piñol he de dir que m'agrada com escriu, però no tant el que escriu. La seva fantasia sempre m'ha semblat una mica passada de voltes. En canvi una novel·la històrica...

XeXu ha dit...

Fins i tot jo que pràcticament no tinc sentit de l'olfacte gaudeixo de l'olor dels llibres nous. És de llagrimeta. Si en parles, rebràs un assentiment global per part de tots els lectors, n'estic convençut!

Olga Xirinacs ha dit...

Afegim, doncs, paraules de glòria a l'autor, perquè és així com es crea la llegenda i es transmet la Història.

Aristofeles ha dit...

tinc moltes ganes de llegir-lo, estic esperant que mel portin els reis...
La pell freda em va agradar molt...

rits ha dit...

Si, si!!! i tant que rebràs assentiment!!

rits ha dit...

Cada vegada tinc més ganes de llegir-lo. Era de les que esperava en català, xò molts m'esteu fent venir ganes de llegir-lo en castellà!

rits ha dit...

Ai, x cert, molt bon any nou!!

Dafne ha dit...

He començat a llegir-lo en castellà, i em sembla molt autèntic!!!
Ja et diré el què!!!

david ha dit...

millor regalar l'edició original castellana o la catalana???

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...