7 de febr. 2012

HISTORIA DE DOS CIUDADES de Charles Dickens

200 anys del naixement de Charles Dickens
L'Assumpta i en McAbeu ens en van fer memòria a tots i es va posar en marxa una proposta que vaig acceptar encantada. La tria del llibre... volia que fos un llibre que no hagués llegit ni n'hagués vist cap pel·lícula.
Em va xocar una mica, al principi, entrar en el llenguatge una mica "antic", però de seguida em vaig adaptar a la musicalitat d'en Dickens i quan la història va començar a entrar-me ja ni me'n adonava.
Sempre m'ha agradat llegir sobre aquesta època, encara que altres autors ens mostren només la part més bonica i refinada. En Dickens, en canvi ens fa veure amb claredat les dues cares de la moneda, amb una clara crítica cap a aquella societat repimpollada i cruel que marcava tant les diferències. 
A camí entre Londres i París, ens mostra les injustícies socials que van portar a la revolució francesa, i també ens parla de les injustícies que es van cometre després, potser inevitablement. L'autor ens presenta, com sempre, un bon grapat de personatges molt diferents entre si, cosa que enriqueix les seves obres i fa que coneguem els fets des de diferents perspectives.
He de remarcar també que malgrat la duresa de la trama, no deixa pas de posar-hi seu particular humor, un tant irònic. 
En definitiva, els clàssics no s'han de deixar de banda, i de tant en tant és agradable retrobar-se amb aquests autors, que després de tant de temps encara expliquen sentiments que no estan tant allunyats de l'actualitat que estem vivint...

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

La veritat és que jo he gaudit molt llegint David Copperfield, i que repetiré, en algun moment o altre, amb alguna altra novel·la o contes.
Ben bé una trobada agradable!
Bon dia! :)

Assumpta ha dit...

Aquest és el penúltim que he llegit jo... La veritat és que le vaig agafar amb poc convenciment (el vaig treure de la biblioteca) perquè el títol no em deia massa res, i l'època històrica em semblava "poc dickensiana"... Doncs em va entusiasmar!! :-))

Moltíssimes gràcies per participar! :-))

Assumpta ha dit...

Hahaha estic fatal!! M'he deixat una part de comentari! Només l'he pensat i no l'he escrit... Volia dir que estic molt d'acord amb tu, que en Dickens mai s'està de fer crítica d'allò que considera injust i que ho sap fer tant amb paraules dures com amb aquesta ironia que destaques :-)

Thera ha dit...

És veritat que al començament xoques una mica amb el llenguatge antic, i que vé que siguin així de fidels les traduccions! A mi m'ha passat el mateix, una vegada t'acostumes (i recordes que estem cel.lebrant els seus 200 anys!) comences a endinsar-te en tot un món.

McAbeu ha dit...

Jo he llegit també la "Història de dues ciutats" i he de dir que coincideixo amb tu. Està molt ben escrit i t'enganxa, un bon llibre.

Garbí24 ha dit...

A mi també m'ha sobtat el llenguatge antic en els trossos que he llegit aquests dies per ficar-me en situació.

Papallona blava. ha dit...

Veig que he coincidit amb la tria d’aquest llibre. M’agrada, doncs el llenguatge antic penso és important de conservar i poder gaudir d’una manera diferent el fet d’ expressar un sentiment.

maria ha dit...

No l'he llegit i m'atrau. El buscaré.

kweilan ha dit...

El llenguatge ens fa entrar en l'època també.

Elfreelang ha dit...

Jo volia llegir aquest llibre però en català,però no es troba enlloc, el tinc començat i el seu castellà se'm va feixuc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...