"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

22 de gen. 2012

FI de David Monteagudo

El vaig començar a llegir i després del primer capítol el vaig deixar abandonat... Després de força temps li he donat una altra oportunitat i curiosament l'he llegit en dues tardes... Bé, si només en fes aquest comentari la cosa sembla que quedaria en empat, però ho ampliaré una mica més.
Uns adolescents es van prometre retrobar-se al cap de vint-i-cinc anys en un lloc on acostumaven a trobar-se, una mica apartat de la civilització, per tornar a mirar els estels tots junts. Quan la cosa es comença a organitzar, cap d'ells en te massa ganes, però tots hi acaben accedint.
Els diàlegs dels primers capítols se'm van fer bastant llargs. L'autor els utilitza per presentar-nos els protagonistes, els seus diferents caràcters i les situacions en que es troben en l'actualitat, sempre deixant alguna cosa per dir perquè es vagi creant una mica de misteri al seu voltant. Crec que aquí és on es nota més que és un escriptor novell.
El llibre em va recordar de seguida aquelles pel·lícules semblants a "destino final", encara que a estones la ciència ficció sembla que guanyi terreny. En els moments de més suspens l'escriptura millora força i aconsegueix captar l'atenció del lector. Tot i que s'endevina una part important dels fets que aniran succeint, també creix la curiositat per saber què és el que provoca que aquests fets succeeixin. 
En definitiva, l'únic motiu que feia que seguis llegint era el descobriment final. I al final...      FI
Sento dir que no és un llibre dels que més recomanaria, però per si algú vol llegir-lo no diré el que penso del final... i cregueu que faig un gran esforç per estar-me callada!!
 

11 comentaris:

Estonetes ha dit...

L´he tingut a les mans vàries vegades per llegir-lo i ressenyar-lo, havia sentit bones crítiques (fonamentalment pel final) però deprés de llegir la teua crítica esperaré.

XeXu ha dit...

No fotem! Ostres, el tinc a la lleixa de pendents, aquí al costat, i em feia força gràcia llegir-lo... ara veig que li donaré unes quantes llargues més. Vaja, a mi me n'havien parlat bé. Ara n'ha tret un altre, oi?

Per cert, m'has fet pensar una cosa que no he dit a la ressenya del llibre que m'has llegit avui. També és força previsible, entre el misteri que hi va posant i que la història no dóna per més...

kweilan ha dit...

L'any passat vaig començar alguns llibres i els vaig deixar. Aquest n'és un.

Assumpta ha dit...

Caram, la KWEILAN també el va deixar... Doncs res, ara estic intrigada :-))

jomateixa ha dit...

Si ja el tens l'has de llegir! així podrem contrastar opinions.

jomateixa ha dit...

Qui sap, potser no tenia l'humor adequat, però veig que no sóc la única...
Si l'acabeu llegint ja em direu què?

Sandra Valentín ha dit...

Hola! Jo també el tinc a la pila de pendents, però em sembla que em refiaré del teu molt bon criteri i n'agafaré un altre dels que em miren amb aquells ullets ja fa massa temps des de la pila...

Petonets

Pons ha dit...

no el llegiré pas, tranquil·la

captaire ha dit...

Totalment d'acord amb tu. Els diàlegs inicials son pesats. A mesura que la cosa es va complicant cal dir que enganxa força.
I el final... ai, el final! No se'n pot parlar obertament per no aixafar la guitarra als que el vulguin llegir, però... tu dius que no diràs el que en penses. Jo sí (i no faré spoilers, tranquils) El final, resumit en una paraula: Estafa!

jomateixa ha dit...

Tu ho has dit!

Anònim ha dit...

Hola! A mi el llibre em va tenir enganxada, me'l vaig llegir en 2 dies. Però estic totalment d'acord amb el que s'ha dit ja per aquí, el final és una bona estafa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...