"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

5 d’oct. 2011

L'AGNUS DEI de Pere Arbona

Ara que parlem tant de la riquesa de la nostra llengua us recomano aquest llibre, que està escrit amb aires Mallorquins. No tant en el text, com quan parlen els diferents personatges. En un principi se'ns pot fer una mica estrany, però quan t'endinses en la història, l'accent deixa de tenir importància i el llibre flueix sense que te'n adonis, amb un llenguatge entenedor i explicant anècdotes o penúries sempre amb bon humor i un toc d'ironia.
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels  pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua (segons la Wiki). En aquest llibre hi podrem trobar que a més de la repressió establerta pel règim que hi havia després de la guerra n'hi havia una altra que feia tant o més mal, la repressió religiosa.
L'autor ens retrata una societat plena de pors, on el pecat era present totes les hores del dia i on havies de demanar perdó fins i tot pels pecats dels altres.
Hi trobarem personatges que ens faran entendre els patiments de l'època i la lluita interna a que estaven sotmesos. Un mestre que s'ha d'adaptar i ensenyar coses en les que no creu, al mateix temps que intenta ajudar als joves a pensar  per si mateixos, a mirar les coses des d'altres angles i amb sentit comú, però amb el mínim risc possible; un amor prohibit, amagat i alhora ben públic, com acostuma a passar als pobles petits; i un nen que va creixent envoltat de tot aquest mont d'incoherències, masclisme, adoctrinaments, culpes, rancúnies... però que per sort  té un bon mestre que l'acompanya en el seu camí.
El llibre, alhora que ens explica la nostra història -que encara que sembli que hi ha coses que faci mil anys que eren així, no en fa pas tants- ens mostra l'amor que té l'autor per la seva terra, ens fa un retrat també de les costums de l'època i  sobretot anem vivint els canvis que en tant pocs anys van succeir. Per sort tenim una capacitat increïble d'adaptar-nos fàcilment al que ens caigui a sobre i tornar-nos a aixecar un cop i un altre...

4 comentaris:

Gregori Samsa ha dit...

Poc a cosa en sabem de la història de ses Illes, ( al meys jo), pot resultar interessant.
I, certament, quan t'endinses en la trama de la histôria, t'adaptes perfectament a les particuaritats de la llengua.

vagui bé

carina ha dit...

No l'he llegit, però pinta bé. Suposo que només per la curiositat de saber com es va viure la guerra i la postguerra a Mallorca, i més en un poble d'interior ja és de per si interessant. M'encanta que estigui escrit en mallorquí, estem massa acostumats a sentir i llegir un català descafeïnat, massa semblant al de TV3 i obviem sovint la riquessa dialectal de la nostra llengua.

fanal blau ha dit...

Gràcies!
Un bon vespre, lectora incombustible! :)

Assumpta ha dit...

Demanar perdó pels pecats dels altres??? Això en ma vida ho he sentit...

I l'absolució què? La transmeties a l'altre? "Ei com que tu ets un lladre i no et vas a confessar, ja m'he confessat jo per tu... per cert, que m'han (t'han) absolt"

Ho sento però no m'ho crec. O bé que no sigui que d'un cas d'algú que no sabia què es feia, hagin fet una generalització i apa, que si cola, cola...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...