Crec que és difícil per a un home posar-se a la pell d'una dona... i encara més d'una mare. Josep Gironès ho ha fet i a la segona plana ja havia aconseguit que sentíssim la pena que havia viscut la Maria, que als seus 80 anys assisteix a l'enterrament d'un fill que mai ha pogut abraçar.
Aquest llibre tracta un tema que últimament es torna a sentir als mitjans amb força: Els nens que van separar de les seves mares.
El llibre ens relata les penúries que ha de viure una noia que, en quedar-se embarassada, els seus pares la fan marxar de casa (que, ja els val!) i es troba de sobte en un món per al qual encara no estava preparada.
Amb el seu estil habitual l'autor va combinant l'explicació de fets històrics i les penúries de l'època amb la història de la protagonista.
Amb el seu estil habitual l'autor va combinant l'explicació de fets històrics i les penúries de l'època amb la història de la protagonista.
Doncs caldrà llegir-lo. Una abrasçada.
ResponElimina