"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

16 de des. 2009

"LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS" de Paolo Giordano

Uff... com us ho diria? És un llibre ben escrit però terriblement depriment...
La lectura et dona un ritme pausat, el llibre té una escriptura suau que lentament et va omplint de tristor.
Adolescents, comportaments obsessius, anorèxia... i el pitjor... gens d'esperança. Els personatges viuen en un clot i s'hi van enfonsant cada cop més i l'autor no ens concedeix cap promesa de millora.
Cap al final sembla que farà un cop d'efecte, però inevitablement guanya l'apatia, la desil·lusió, el pessimisme...
Conclusió: en acabar el llibre et sents fatal.

7 comentaris:

kweilan ha dit...

A mi no em va agradar gaire i no acabo d'entendre com ha tingut tant èxit.

Mireia ha dit...

no tenia intenciód ellegir-lo però ara ni tu explico. jeje

Teresa ha dit...

A mi m'ha passat igual, que ara tinc moltes ganes de llegir-lo, hehehe.

Salutacions i molt Bon Nadal.

bajoqueta ha dit...

Ha sigut una de les meus fustracions del 2009, en canvi l'he deixat a ma germana i varis i els ha encantat.

Bones festes!

Deric ha dit...

Per això mateix jo el vaig deixar inacabat

Sílvia ha dit...

Totalment d'acord amb la teva conclusió, és com realment en vaig sentir quan el vaig acabar.

Màgia ha dit...

Completament d'acord, és un llibre destinat a les persones que es vulguin deprimir.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...