Dos germans, fills d'una prostituta i dona de fer feines dels jesuïtes,
que viuen envoltats d'escombraries a Mèxic, que són part dels nens que
es dediquen a destriar, però que tenen la protecció de l'encarregat del
recinte. Juan
Diego, un nen intel·ligent i autodidacta, i la seva germana Lupe,
clarivident, amb problemes a la parla, però tant o més intel·ligent que
el seu germà, són personatges que t'atrapen de seguida i vols saber què
els passarà, com aconsegueixen canviar les seves vides? Què li passa a
la nena i com aconsegueix
el protagonista arribar a ser un escriptor famós als Estats Units? En general tots els
personatges del passat del protagonista m'han semblat interessants i els
fets que van succeint també. El present de l'escriptor i el relat d'un
viatge, les dificultats i les peripècies que va vivint, a estones són un
despropòsit.
El relat de Juan
Diego en l'actualitat és confús i estrafolari, però també ple d'ironia i humor. Costa saber si el que
viu és real o producte dels seus deliris, la narració d'aquesta part es fa
llarga i causa que tota la novel·la acabi fent-se una mica pesada. Per això i
també perquè hi ha força repetició tant en diàlegs com en la narració,
m'ha costat molt no deixar-la, i l'he acabat fent un esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada