L'autor ens explica realitats sobre Afganistan que de vegades costen d'assimilar. Alhora que ens trobem amb una novel·la costumista, plena de paisatges i escenaris molt ben retratats, també ens fa un relat dur de les diferents etapes que l'Amir ha de passar. La complexitat de les relacions i els sentiments; el desig constant d'aconseguir l'aprovació i l'amor del pare; l'amistat, la traïció i la culpabilitat; la fugida del seu país i l'adaptació a la nova vida; l'amor i la pèrdua; la violència i la "cultura" del terror...
Hosseini aconsegueix emocionar-nos i fer-nos patir de valent, mantenint la nostra atenció constant amb els girs que ens anem trobant al llarg de la novel·la, sense deixar l'esperança d'arribar a un final que alleugereixi les penalitats que el protagonista i els que l'envolten han hagut de passar.
"Hi ha molts infants a l'Afganistan, però molt poca infantesa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada