12 de nov. 2021

DUNE de Frank Herbert

(Editorials Mai Més i Raig Verd)

Al principi potser sembla que sigui una lectura complicada, em passa sovint amb aquest gènere, però de seguida vaig agafar el fil i quan ja vaig començar a envoltar-me dels personatges, vaig saber que seria un d’aquells llibres en els que vols saber com acaba, però alhora saps que et costarà abandonar els protagonistes. Bé, com el primer és força gruixut i resulta que té unes quantes novel·les que el segueixen, si volem, tenim Dune per estona. I segons lectors que ja els han llegit, alguns llibres que segueixen al primer potser encara són millors que aquest. Malgrat això, si algú es vol quedar en la primera novel·la, cap problema, perquè es pot llegir com una història independent.

Una de les coses que discutiria a l’autor és els spoilers que ens va fent amb la princesa Irulan en les introduccions de cada capítol. Crec que hauria sigut millor si ho hagués gestionat d’una altra manera o s’ho hagués estalviat.

Frank Herbert ens endinsa en l’univers i mentre anomena altres planetes ens situa a Arrakis, un món complex, difícil d’habitar però que alhora posseeix un producte que tots cobegen. Per complementar personatges i món, Herbert ens parla d’ecologia, de religió, de política, de poder i d’addicció. Hi ha moltes lliçons de vida però si ho analitzem amb profunditat també hi trobarem racisme, masclisme, imperialisme... 

Encara que hi ha molts personatges i punts de vista, podríem posar el punt de mira en que els homes viuen la violència i el poder; i les dones que no son simples esposes o concubines, dominen la manipulació. Dit això, Paul Atreides, el protagonista que acabarà aquesta part de la història amb uns quants noms més que havent-la començat, ho té tot. Tot i més, com anirem comprovant al llarg de la lectura.

Aquest repartiment de papers seria força criticable, si no fos que és habitual en el gènere, sobretot tenint en compte que està escrit el 1965. Les dames Gesserit tenen més poder del que sembla en un principi i m’han quedat ganes d’aprofundir en el seu univers particular. Tampoc seria justa si no digués que les dones Fremen i els nens també saben lluitar força bé.

Crec que el 1984 és va fer una versió cinematogràfica que  va ser un fracàs, però la pel·lícula del director Denis Villeneuve (2021) està molt ben aconseguida. Només ens explica una part de la primera novel·la, així que si l’èxit de taquilla ho recomana, pot haver-hi també unes quantes pel·lícules que segueixin aquesta primera.


 

En la pel·lícula es perd molt del que pensen els personatges, perquè la veritat és que a la novel·la, a banda dels diàlegs, hi ha molts pensaments i és una part força important ja que ens mostra el poder que tenen els protagonistes principals. Reconec que en alguns punts pot destarotar una mica llegir els pensaments d’uns i altres, però tot és acostumar-s’hi.

M’he llegit amb facilitat aquesta primera novel·la de la sèrie i m’he quedat amb ganes de més, així que segur que aniré seguint amb la saga.


 

2 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja tinc reservat el meu exemplar de l'edició limitada, que finalment sortirà a la venda l'1 de desembre. No tinc cap intenció de llegir-lo en breu, però volia tenir-lo, això sí. Ja li trobaré un moment per llegir-lo. Veig que tu ho has pogut fer força abans que surti...

jomateixa ha dit...

L'havia llegit la meva filla gran i no vaig poder resistir la temptació.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...