No us passa que com més us agrada una novel·la menys sabeu com explicar-ho?
Crec que Toni Hill fa una feina magnífica explicant una trama complexa i a la vegada molt quotidiana, afegint-t'hi a més tocs sobrenaturals encaixats de manera plàcida, creant una sensació inquietant durant tota la novel·la.
L'autor ens passeja per un elenc de personatges diversos, de diferents en caràcters i estatus, però alhora connectats. Una urbanització de gent de classe mitjana-alta i els habitants dels pisos de Les Torres, a Rubí. Carrega a la novel·la amb un gran nombre de temàtiques: pors, suïcidi, immigració, adopció, abusos, enganys, corrupció... que dit així ens pot semblar molt, però que ha sabut combinar perfectament, fen-ho tan creïble i quotidià com ho és a la vida real.
Comença amb una narració tranquil·la, exposant personatges, rutines, espais, ens fa un retrat social mostrant diferències i similituds, mentre va generant incògnites. A mesura que la lectura avança caurem en el joc que ens ha preparat. Ens desvetlla detalls, alhora que manté la nostra atenció generant més misteris i més enigmes a descobrir. Tot això en un ambient de suspens, intriga i tensió en augment.
Toni Hill aconsegueix una narració fluida, ens fa fàcil la lectura d'un entramat complicat, i això és un mèrit que només aconsegueixen els més destres. Aquesta novel·la és de les millors que he llegit i he gaudit en força temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada