4 d’oct. 2020

LES TENEBRES I L'ALBA de Ken Follett

Ken Follett ens trasllada 150 anys abans que "Els pilars de la Terra", quan Kingsbridge encara no tenia aquest nom, quan encara era un llogaret amb possibilitats, i sempre hi ha visionaris que veuen el potencial de les coses i tenen la valentia d'intentar-ho, malgrat els impediments que es van trobant pel camí.

La novel·la ens situa en una època en què, com diu el títol, es va deixant enrere la foscor i comença a haver-hi llum. Com sempre, crec que els personatges son el punt fort de la novel·la. Les seves habilitats, la personalitat ben definida de cada personatge... També ens mostra la realitat de la dona en aquells temps tan foscos, però alhora, com és habitual en les seves novel·les, aconsegueix que alguns personatges femenins mostrin la seva intel·ligència i tinguin papers decisius en les diferents trames. Dones valentes i lluitadores que en passen de tots colors.

Algunes escenes o diàlegs un pèl massa romàntics, no m'acaben d'encaixar, trobo l'ensucrament una mica imposat, però les intrigues que ens anem trobant en els diversos estaments i la lluita pel poder m'atrapen des del minut zero, i m'han fet perdre hores de son perquè em costava deixar de llegir.

L'autor té l'habilitat de fer-nos fàcil la lectura, aconseguint que els fets històrics se'ns facin amens. Com en "Els pilars...", aquí també té força rellevància la construcció. Embarcacions, edificis senzills i de més envergadura. Llegim els projectes i els detalls sense que se'ns faci farragós en cap moment.

Tot i que pel vaixell de la portada ens pot semblar que els víkings tindran força protagonisme, sempre es mantenen en un lloc secundari. Son una ombra que amenaça constantment, bàrbars que destrueixen i trafiquen amb persones, però en cap moment assoleix el protagonisme.

Ken Follett és un dels autors que més llegeixo i encara que algunes escenes se'm fan previsibles, em segueixen enganxant els seus personatges i les trames, i segur que els llibres que anirà publicant arribaran a casa més d'hora que tard.

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Té pinta que aquest és per rescabalar-se de 'Una columna de foc', que era més aviat fluixet. He de dir que em fa una mica de mandra, ja podria fer llibres de 300 pàgines aquest home, però és clar, com que no se'ls deu escriure tot sol, els llibres, sinó que deu tenir un exercit d'escriptors... Com que ma mare segur que el compra, segurament l'acabaré llegint, però ara mateix no tinc pressa. Follett era dels autors que més llegia quan era jovenet, ara de gran em costa més.

jomateixa ha dit...

Ell va explicar que té assessors històrics :)
Tinc llibres seus de temps enrere i eren molt més breus. Ara tots volten les 1000 pàgines, però hi ha molt diàleg i es llegeix molt bé :D

Renee Vivien ha dit...

No, no té escriptors que treballin per ell. El procés de redacció és del tot seu, sí que té un grup important de cercadors, lectora i assessors literaris. Sovint explica el seu mètode de treball i mai s'ha amagat de res

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...