28 de nov. 2019

PES MORT de Lluís Llort

Un plaer retrobar-me amb la narrativa aparentment informal, però molt acurada  i original de Lluís Llort.
La trama es concentra en un parell d'escenaris, i la Dramatis Personae també és força reduïda. Gent ben corrent: El Josep i la Teresa tenen un restaurant. La seva neboda és la cuinera, el Carlos el seu ajudant. El Llorenç, amic de la família, el cambrer. El Cisco, un client habitual del restaurant. L'autor ens va presentant els personatges amb detall, tant físicament com del tarannà que gasten. Els passats que arrosseguen, la supervivència del dia a dia, la incertesa del futur, les pors que de vegades fan que es prenguin decisions vacil·lants, arriscades i temeràries, que no tenen marxa enrere.
Les descripcions, tant dels personatges com dels espais, són meticuloses però concises, gens feixugues, i ens deixen veure i viure la trama amb nitidesa. Els diàlegs, fluïts, de vegades amb un punt d'alienació, però on tots els personatges són capaços d'argumentar amb coherència les seves decisions.
No l'etiquetaria com a novel·la negra. Hi ha mort, però no un assassinat en el sentit estricte de la paraula. Hi ha culpa, això sí, i tot el que aquesta genera, barrejada i ben combinada amb situacions carregades de nervis, que ballen entre la comèdia i el drama. També hi ha un retrat social, com en la majoria de novel·les, siguin del gènere que siguin.
M'ha agradat més que altres de les seves novel·les. Llort vol passar-ho bé escrivint i segurament per això ha aconseguit que els lectors ho passem bé llegint-lo. Una novel·la breu que comença tranquil·la, com un bon guisat, i a poc a poc, sense violència, va agafant gust de culpa, d'angoixa i tribulacions. Una lectura que ens deixa gaudir del bon fer de l'autor i ens arrenca somriures, també una mica culpables, mentre som testimonis de les penúries dels protagonistes. 

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Gran Llort. Aquest no em va desagradar, però en té d'altres de millors. És un autor que aniré seguint perquè per mi és dels millors que tenim ara mateix, passa del circuit comercial, però tot i no tenir el suport mediàtic d'altres, val molt la pena llegir-lo. No fa novel·la negra estricta, són més aviat històries negres, intriga, sempre hi ha alguna cosa per descobrir, però sense investigació policial. Ara se'm gira feina amb ell, a l'espera que tregui nou material, aniré llegint les seves novel·les antigues, que ja corren per casa.

jomateixa ha dit...

Molt d'acord amb tu.
És un dels autors més originals que tenim.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...