Al poble de Gyors de la Montagne, un llamp destrossa l'estàtua monument al compte Italo Rodari. Només queda en peu la columna que el sostenia. El monument era molt important per la fama, el turisme i l'economia del poble. Quan ja estan mirant de substituir-la, un matí, es troben que un home, que ningú sap d'on ha sortit, ha pujat dalt de la columna per quedar-s'hi una temporada, buscant tranquil·litat. Primer volen fer-lo baixar, però finalment l'alcalde decideix que s'hi pot quedar el temps que necessiti.
La cosa es va embolicant, i la reacció dels habitants del poble, dels pobles de l'entorn i del món en general, ens proporciona força reflexions. Entre altres, m'ha fet gràcia llegir aquestes frases, que segur que retraten moltes situacions que viuen els nostres polítics.
"-No ens devem haver equivocat permetent tot aquest circ, Serge? -reflexionava en veu alta l'alcalde, tot sovint.
-Que no ho sembli, Pierre. En tot cas, el més important és que no ho sembli... -contestava el seu assessor-. No hem de perdre la calma, passi el que passi..."
Una història explicada amb una narració clara i capítols curtíssims, que fan que es llegeixi en un sospir.
-Que no ho sembli, Pierre. En tot cas, el més important és que no ho sembli... -contestava el seu assessor-. No hem de perdre la calma, passi el que passi..."
Una història explicada amb una narració clara i capítols curtíssims, que fan que es llegeixi en un sospir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada