EL MAÑANA SIN MI d'Emili Bayo

Premi València 2019 Alfons el Magnànim de Narrativa.

La segona novel·la amb el sergent Abel Claramunt com a protagonista, acompanyat de l'agent Azucena. En la primera, "Tan Tuyo Como tu Muerte", vam conèixer aquest Mosso d'Esquadra desterrat a Lleida per ser massa conflictiu. És d’aquells personatges que primer et cauen malament, però et van atrapant i t’acaben agradant. (Estil House)

En aquesta nova entrega, el sergent, Malalt terminal però que no vol passar els dies encarcarat al sofà, inverteix les forces que li queden en investigar un nou cas, encara que amb els símptomes de la malaltia cada cop més agressius, no li serà gens fàcil.

Tot i que normalment el tenen relegat a la paperassa, a petició d'un dels implicats, li donen un cas d'assassinat. L'han volgut fer passar per un atracament, però el sergent no es deixarà enredar.
Aquest cop Emili Bayo ens fa seguir dos fils argumentals que acabaran confluint, i reparteix els escenaris entre Lleida i Barcelona. A poc a poc la trama s'anirà complicant i s'hi afegirà corrupció, falsificació d'obres d'art, robatoris...

En la primera novel·la hi havia un relat combinat de narrador i la veu del sergent en primera persona. En aquesta segona també combina les gravacions de l'interrogatori d’una de les protagonistes i el relat del sergent Claramunt, també en primera persona.

Que les novel·les estiguin relatades des de la veu del protagonista recorda una mica l’estil de les clàssiques de detectius, però en aquest cas, encara que siguin novel·les policials procedimentals, les fa alhora força intimistes. Ens deixen viure el dolor i la ràbia del protagonista a causa de la malaltia, tot i que sembla que s’ho agafi amb acceptació, la mala llet, el ser mal educat, el que no li importi gaire el què diguin o pensin els altres... és una mica o molt, a conseqüència de tot plegat.

Per cert, aquest cop el final també... Ho sento, l'haureu de llegir.