25 de juny 2019

JUICIO FINAL de John Katzenbech

Comencem aquesta història endinsant-nos en la vida personal del protagonista, Matthew Cowart. Separat, lluny de la seva filla, enyorant la vida familiar que ha perdut i escudant-se en el treball per no haver d'assumir la solitud que l'envolta. En poques pàgines ens fa abraçar el personatge, els seus sentiments i l'estat d'ànim en què el situa.
Cowart és periodista, i rep una carta d'un condemnat a mort que afirma que és innocent, com molts, però algunes afirmacions fan que s'interessi pel cas i comenci a treballar per l'alliberació. Robert Earl Ferguson, explica que els policies van fer-lo confessar amb cops i amenaces, i assegura conèixer l'autèntic culpable.
John Katzenbach ha descrit cada personatge, vides i entorn, amb detall. Policies, periodistes, acusats... L'autor juga amb la psicologia, fent que el protagonista acabi dubtant de tot, i alhora els lectors també. A poc a poc, ens porta per un camí, ens deixa endevinar però després ens gira i regira la història.
La trama ens mostra les dues cares de la moneda. El sofriment de la part de la víctima, i també el del presumpte culpable. Recalcant presumpte perquè durant tot el llibre ens fa ballar amb els "dubtes raonables".
No vull parlar més de l'argument, perquè crec que és molt interessant anar seguint els passos que l'autor ens ha preparat. La meva ment truculenta havia endevinat abans del desè capítol alguns esdeveniments que estaven per venir, però quan les meves sospites es van veure confirmades, també em vaig adonar que només anava per la meitat del llibre, i encara podien passar moltes coses. Tota la novel·la ens envolta de situacions tenses, però l'últim quart de llibre fa pujar l'adrenalina i ens fa llegir algunes parts amb palpitacions.
És nota en cada pàgina l'experiència personal periodística de Katzenbach, però m'agrada aquest autor perquè treballa molt bé el joc psicològic i les ments pertorbades.

Van fer-ne la pel·lícula, que van titular "Causa justa", encara que hi ha alguns canvis respecte al llibre, com sol passar. 

2 comentaris:

Eloy ha dit...

A mi també m'agrada molt aquest autor, tot i que trobo que és molt irregular. Per exemple, la segona part d'El psicoanalista no em va acabar de convèncer del tot.

jomateixa ha dit...

Doncs el volia llegir aquest estiu per fer ressenya també dels dos llibres "El psicoanalista", que ja he llegit, i "jaque al psicoanalista" :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...