Escrit en primera persona, de la mà de la protagonista, ens introdueix en el món del pintor Johannes Vermeer. Ens fa viatjar a dins del quadre i alhora ens passeja per la vida del pintor i el seu entorn, a través dels quadres que va pintant.
He llegit la novel·la buscant constantment les imatges dels quadres de Vemeer.
La trama: La història d'una noia de disset anys, Griet, de família protestant, que entra al servei del pintor, en una família catòlica, quan el seu pare queda cec després d'un accident i la família es troba en dificultats econòmiques, també sabrem què li va passar a la criada del vestit vermell que va posar amb el mecenes del pintor, qui és la dona que aboca la llet en un altre dels quadres...
La noia no és com les altres criades, i el pintor de seguida se n'adona, però alhora es crea força tensió entre la resta de dones de la casa. Les criades, les senyores i les filles. La noia mostra una intuïció per la pintura que atreu al pintor, però no serà l'únic que se sentirà atret per ella, el mecenes de Vemeer també s'hi ha fixat, i el noi d'una de les parades de carn, més acord amb l'estatus social de la noia, també li va al darrere.
Entraria en spoilers si explico massa més, però el paper de la sogra del pintor és determinant, perquè buscant que el seu gendre sigui més productiu per augmentar els ingressos familiars, fa els ulls grossos a una situació que es va tornant perillosa a cada pàgina.
L'autora ens mostra les realitats de les diferents classes socials, a través de diversos àmbits: religió, el paper de les dones, la economia familiar. Alhora, com si tota la novel·la fos una pintura, Tacy Chevalier ens passeja per Delft, Holanda, al 1665. Ens mostra amb detall els carrers, les cases, la manera de fer dins i fora.
Una novel·la molt documentada tant a nivell històric, com pictòric. Molt ben narrada. Tot i ser molt descriptiva, la lectura ens resultarà àgil.
Se'n va fer una pel·lícula (que, per descomptat recomano que mireu DESPRÉS d'haver llegit el llibre), on es van tenir molt en compte els colors, les postures i les escenes, perquè provoquin també la sensació que els quadres cobren vida. Va obtenir tres nominacions als Oscars del 2004.
3 comentaris:
El vaig llegir fa molt temps però recordo que em va encantar, no només perquè retrata bé tot el que es vivia a l'època sinó perquè també retrata bé el que era un pintor i jo en aquella època pintava també. Una novel·la que també recomano tot i que no m'he atrevit a veure la pel·lícula no sigui que em tregui el bon gust de boca que em va deixar el llibre.
Interessant ressenya, no m'havia plantejat mai llegir aquest llibre, tot i que és per tots conegut, però potser ho faci algun dia, per tal com el pintes.
El vaig llegir fa una pila d'anys i en guardo un bon record. No he vist la pel·lícula, com em passa sovint quan un llibre m'ha agradat molt, i com li passa a la Laura, que ha fet el comentari anterior.
Crec que és un d'aquells candidats a ser rellegit uns anys després.
Publica un comentari a l'entrada