El protagonista d'aquesta novel·la és un jubilat, i no és estrany que filosofi sobre la humanitat, ni tampoc que es passegi per Barcelona recordant com era i comparant-la amb el que s'ha anat convertint. Carlos Bassas ens ofereix un recorregut força exhaustiu per places, carrers, establiments emblemàtics... Tot a través de la mirada crítica i especial del Justo, que m'ha recordat una mica a Clint Eastwood a "Gran Torino".
No és un vell com els que es passegen repassant les obres de la ciutat, ben al contrari, és un dels 36 justos. O almenys és el que ell creu.
"Dios decidió que cada generación contara con treinta y seis Justos, los
tzadik, hombres anónimos que mantienen el equilibrio entre el Bien y el
Mal sobre la faz de la Tierra."
Des de la invisibilitat que genera ser un més dels vells que passegen pels carrers, el protagonista deambula impartint justícia. La seva justícia. Planifica i manipula, ataca o es defensa segons conveniència, i amb força tranquil·litat, aconsegueix els seus propòsits.
És una novel·la curta i ràpida de llegir, perquè vols saber on desembocarà, fins on serà capaç d'arribar sense que el detinguin o se'l carreguin.
Una història fosca, que amb molta calma es va omplint d'assassinats, explicats en primera persona. Una recopilació de morts per fer justícia, o només era per venjança?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada