7 de des. 2018

CALIU SOTA LES CENDRES de Dora Muñoz

És un plaer poder llegir aquesta novel·la gaudint dels matisos del mallorquí.
Dora Muñoz comença fort, amb un capítol en què llegirem en primera persona la veu del mort, que, d'altra banda, és l'únic que en aquell moment sap qui l'ha matat. 
L'autora ens presenta una novel·la procedimental, però alhora que ens fa seguir la investigació, també ens mostra retalls de la vida d'alguns dels policies protagonistes, cosa que enriqueix la trama. Alterna diferents veus narratives i així combina històries del passat d'algun dels personatges implicats amb el present de la investigació.
La subinspectora Camil·la, a qui tothom s'entesta a anomenar inspectora, haurà d'investigar la mort d'un empresari que tenia massa enemics. Una mort que hauria semblat natural, per l'edat avançada i la mala salut de la víctima, si no fos perquè hi havia una nota.
L'argument ens fa anar al passat per recordar la guerra civil, la crueltat, les injustícies, el dolor i el patiment que encara arrosseguem. Un conjunt d'històries que s'entrellacen per fer-nos repàs de tantes cròniques que no es poden oblidar. 

"Però  davall de les cendres encara hi havia caliu i tot es tornà a encendre..."

Aquesta és una novel·la complexa, que dona peu a moltes reflexions. Ens envolta de diferents temàtiques, ens dona moments per meditar sobre veritats diverses, totes ben punyents. Memòria històrica, memòria recent, corrupció, abús de poder... Ens deixa gaudir i participar en la investigació, però també de les vides dels protagonistes, perquè els puguem conèixer. Segur que el passeig per l'illa, acompanyant a la subinspectora i els seus companys d'ofici, amb el seu tarannà afable i el seu bon fer, us atraparan tant com la trama, i en voldreu més.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...