18 d’oct. 2018

JO SOC AQUELL QUE VA MATAR A FRANCO de Joan-Lluís Lluís

Premi Sant Jordi 2018
Aquest llibre comença amb la història d'un nen, Agustí Vilamat, tranquil i pacífic, a qui un cop de mala sort l'ha portat a ser borni i un cop de bona sort a conèixer la lectura i aprendre a estimar les paraules. En primera persona, creixerem amb ell i el seu amor per la llengua catalana, i així arribarem als vint-i-tants, quan els esdeveniments guien la seva vida cap a un destí més important del que hauria imaginat mai.
La novel·la està molt ben escrita d'una manera elegant i alhora clara i senzilla. És a estones dura, dramàtica, molt emotiva i realista. Realista, fins que ho deixa de ser, encara que en cap moment deixa de semblar versemblant. L'escenari històric l'hem llegit molts cops, sempre ens repetim que cal no oblidar-lo, però l'autor s'ha deixat anar i en un punt ha fet un "clic" i ha canviat la història. Ho ha fet, però, d'una manera tranquil·la i tan creïble, que ens semblarà que els fets, ben bé podien haver passat d'aquesta manera. 
Al protagonista li tocarà viure la guerra civil espanyola, patir l'èxode, els camps on van ser "acollits", la pèrdua i les ganes de venjança, que el portaran de ser un pacífic corrector de català a desitjar matar franquistes. 
Joan-Lluís Lluís, a poc a poc, es va apartant dels fets històrics reals i va creant nous esdeveniments. L'Agustí passarà anys vivint als Pirineus, gaudint des del seu amor pel català, de les diferents maneres de parlar a les masies frontereres. Paraules precioses, sinònims veïnals, llengua prohibida. També patirà l'aïllament, les batusses, la por i la incertesa del soldat. Aniran desfilant personatges reals i inventats, molt ben treballats, que ens arribaran al cor.
Un llibre que ens omple de sentiments i emocions. Una novel·la que ens parla de l'amor a la llengua en gairebé totes les pàgines, i d'altra banda ens planteja reflexions polítiques vàlides per a temps passats i presents.

4 comentaris:

McAbeu ha dit...

Em va agradar molt quan la vaig llegir. La història (inventada però, com apuntes, perfectament versemblant) t'enganxa però el que em va arribar més són les reflexions que en pots treure sobre la nostra llengua i el nostre país. Una lectura molt recomanable.

Judit ha dit...

Des que el vaig veure a la llibreria, que tinc ganes de llegir-lo. ÉS molt interessant que es publiquin novel·les que et facin reflexionar sobre la nostra llengua. Gràcies.

XeXu ha dit...

No cal dir que només amb el títol aquest llibre ja et fa mirar-te'l dos cops. No he llegit aquest autor i de moment he deixat passar aquest llibre tot i que crida l'atenció, però me n'has fet venir ganes. No direm que no, a veure si les caramboles el fan venir cap a casa.

Eli Ramirez ha dit...

Mira, justament és un dels últims que he llegit. Em va sorprendre el gir històric... totalment versemblant, sí!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...