Costa acceptar que algú proper s'hagi volgut suïcidar. Molts cops es converteix en una necessitat trobar el per què, i encara més un culpable, potser per alleugerir el sentiment de culpa que recau en un mateix. Olga Bernabé vol trobar respostes, el seu ex-marit no. Ella no té diners suficients per contractar una agència de detectius i confia en un estudiant, aspirant a detectiu, perquè trobi l'alleujament que necessita.
Amb Barcelona com a escenari i personatges quotidians, crea una trama colpidora, on la part més dura i fosca es veu a estones alleugerida per algun toc d'humor de l'investigador novell, que va aprenent mentre avança en la recerca.
La
veritat no acostuma a ser mai com nosaltres voldríem, i descobrir-la no
sempre ens dona les respostes que haurien d'alleugerir la pena. L'autora sap retratar a la perfecció l'estat d'ànim de cada personatge, la falta de comunicació i els diferents sentiments de culpa que té cadascú.
Empar Fernández té una manera d'escriure que ens fa fàcil la lectura. Desgrana sentiments i emocions amb habilitat, i ens descriu una situació dura, on una mare s'obsessiona amb una investigació que només li pot proporcionar encara més dolor.
1 comentari:
El primer que vaig llegir de l'Empar. Em va agradar molt tot i que per la temàtica em va costar força de llegir-lo, se'n negaven els ulls a cada pàgina.
Publica un comentari a l'entrada