TEMPS DE RATES de Marc Moreno

Ahir es va atorgar el VIII premi Crims de Tinta i ha sigut un plaer poder felicitar al guanyador, i un privilegi poder fer-ne avui la ressenya.

Al llarg de la seva trajectòria com a escriptor Marc Moreno ha anat explorant diverses cares del gènere criminal, i si en la seva anterior novel·la Contra l'Aparador ja ens feia un tast d'alguns personatges autodestructius, en aquesta en són els grans protagonistes. 

L'autor coneix bé l'entorn en que es mouen i això fa que ens retrati els personatges de manera fantàstica. Aquesta perícia a l'hora d'emplaçar-nos en el barri de La Verneda de Barcelona i envoltar-nos de l'hàbitat que encercla i empresona els protagonistes, ens deixa fer una idea molt exacta de la situació personal de cadascú i de les poques sortides que tenen.  
És d'aquells llibres que mentre llegeixes vas imaginant la pel·lícula.

"Un paio ha de fotre el camp perquè el volen pelar. Té gairebé vuit quilos de cocaïna a casa i només troba una sortida possible. Si deixa la droga al seu pis, ja l’ha vist prou. Si se l’endú, corre el risc que l’enxampin amb el merder a sobre. Així que pensa en el noi de dinou anys que viu a la porta del costat. Creua el replà, pica el timbre i, quan obre el veí, li dóna una motxilla negra amb els vuit quilos de droga.

–Guarda això sota el llit fins que pugui tornar a buscar-lo. I no li diguis a ningú!"

Així començarà una espiral de fets que no ens deixarà respir. La motxilla té un protagonisme molt marcat, la seguirem durant tot el llibre, i ens tindrà tan enganxats com els mateixos personatges. Una motxilla que arrossega molt més del que porta a dins. Un noi, l'Eloi, que gairebé no coneixia el veí, i que no s'esperava que el futur se li compliques tant ni tan ràpidament. Un problema, una temptació, i massa coses en contra per tan poca experiència.

Els personatges ens faran patir de valent, els veurem llençar-se en caiguda lliure un cop i un altre. Quan sembla que posin seny, tornen a espatllar-ho, per culpa del que els envolta, per addicció, per amor, per odi, o simplement perquè quan un està marcat per una estrella, per molt que intenti evitar-ho, el destí el persegueix sense descans i de formes ben diverses. Els pronòstics no són bons, però no podem ni volem perdre l'esperança i això fa que accelerem la lectura seguint a l'Eloi i els seus companys.

La manera com ens és explicada la història és també força original i em costa explicar-ho sense fer spoilers, així que només diré que hi ha algú que ens parla en primera persona, i amb una veu que ens donarà un punt de vista molt especial.

Llegirem una realitat dura que no ens agrada veure, que ens fa girar el cap i mirar cap una altra banda, com si això pogués fer que la part de la societat que Marc Moreno ens ha volgut retratar pogués desaparèixer. És bo que un llibre no et deixi indiferent i aquest et provoca sentiments molt diferents en cada escena. Odi, ràbia, compassió.

És una novel·la força Pulp, molt negra, amb escenes violentes i crues, però que en tot moment les veus creïbles, totalment possibles en l'entorn i les circumstàncies en que circulen els personatges. Ens parla de drogues, però també de prostitució, maltractaments, pobresa... Diàlegs perfectes, la seva manera de parlar, els tocs d'humor, els sentiments, pensaments... Un conjunt d'elements que ens enganxarà i ens farà patir pels protagonistes i empatitzar amb l'Eloi gairebé des del minut zero. Un noi que potser hauria pogut aspirar a un futur diferent, si un matí no hagués trucat a la porta un traficant amb una motxilla.
La novel·la més negra de Marc Moreno. Un premi molt merescut.