13 de des. 2016

NO N'ESTIGUIS TAN SEGUR de Llort

M'agrada com escriu Llort, no he llegit tots els seus llibres però fins al moment una de les novel·les que m'han agradat més ha sigut "Herències Col·laterals". Preferència que mantinc fins i tot després d'haver llegit la que avui ressenyo.
Aquest cop l'autor ha triat fer una novel·la procedimental, però s'anirà transformant. Entre les pàgines també hi trobareu com dita de passada, però a plena vista, una picada d'ullet a la seva novel·la "Sota l'Asfalt".
Cal començar a llegir-la amb l'estomac tranquil, perquè les primeres imatges de l'assassinat que s'haurà d'investigar són força explícites, i aquesta serà la seva manera de fer durant tot el llibre: no ens estalviarà detalls ni en la descripció dels escenaris, ni dels personatges, ni en els fets. 
Encara que la novel·la estigui estructurada en capítols (sense número ni títol), jo hi distingiria tres parts, al final de cadascuna hi ha una apoteosi de tensió i violència, que et deixen imatges impactants i fastigoses, de vegades acompanyades d'un regust amarg que ens costarà d'oblidar. I després un cop fort de volant i una frenada brusca, potser massa brusca i tot pel meu gust. 
Després del primer impacte i canvi de sentit, sembla que comenci una nova història, perquè tot i seguir amb la mateixa, uns altres personatges han agafat el relleu del protagonisme, i amb aquest ball de figures anirem fent camí. Una novel·la coral amb personatges molt diferents però que comparteixen la dualitat. Són bons dolents, o dolents bons, o... simplement humans. Fa poc vaig llegir: "tothom té un preu i tothom té un prou" (Jesus Mª Tibau), i això defineix força bé a alguns dels protagonistes.
O sigui que els seguidors de l'estil de Llort el seguireu trobant en aquesta novel·la que en principi sembla policial, però... No n'estiguis tant segur.

5 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Estem d'acord en tot. Inclús en la preferència sobre quin llibre agrada més. Tinc pendent "Si quan et donen per mort un dia tornes" que caurà viat per que ja és a casa :)

Sergi ha dit...

L'estic acabant, i ja he vist també la ressenya de la Bruixeta, tots ens hem afanyat a llegir-lo, perquè en Llort s'ha fet un lloc en les nostres preferències, és un autor que, de seguir així, es convertirà en un dels grans de la literatura catalana. T'agradi més o menys, la seva escriptura atrapa, i la seva imaginació no té límit. Fa creïble qualsevol animalada que explica, i tot i que normalment se'm fa pesat en altres autors, m'encanta com explica les històries dels personatges. Passava a Herències Col·laterals, i passa en aquest. No és del tot novel·la negra, més aviat intriga, tot i que la primera part d'aquest, com dius, és policíaca total. El que sí és, és criminal. I no dic res més, perquè encara no l'he enllestit, la meva ressenya, en els propers dies. Però dir que de moment no hi he trobat referències a Sota l'asfalt (de moment, la que m'ha agradat menys d'ell), així que t'enviaré a casa uns amics ukrainesos que tinc per fer-me spoilers.

Salvador Macip ha dit...

Veig que esteu llegint tots el mateix! :) És un Llort diferent, aquest, com ho són tots. Els girs inesperats estan molt ben portats i, com sempre, està molt ben escrit i enganxa. No importa que no segueixi els cànons del gènere! Un altre bon llibre.

jomateixa ha dit...

La referència a l'altre llibre la trobaràs a la pàgina 32. Fent un cafè, on una companya dels mossos li explica el cas en que està treballant: un esquizofrènic va pelar dues persones i en va ferir tres més en atacs diferents, al metro.
En un petit diàleg li dona alguns detalls més i diu que han parlat amb la mare i un germà, i tal i tal.
;DD

Sergi ha dit...

Caram, doncs això em va passar per alt totalment. De moment no et visitaran els ukrainesos.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...