6 de jul. 2015

MALA LLUNA de David Marín

És la primera novel·la d'aquest autor, però se li nota l'ofici i l'experiència i està molt ben escrit, és d'aquells llibres que t'entren amb facilitat i et sembla que s'acaben massa aviat.
Ha fet que aguns personatges parlin en lleidatà, cosa que em sembla molt bé, els dona autenticitat i alhora no cansa, perquè tot i que quan parlem, els lleidatans anem molt a la nostra, us asseguro que escriure'l tota l'estona és força difícil, i llegir tot un llibre (que no fos Lo diccionari Lleidatà-català ;D) em sembla que se'ns faria força estrany i fins i tot pesat.
Si pensem en misteris i boires ens venen al cap sempre els mateixos escenaris, però no ens cal tan lluny, la boira de Ponent és tan misteriosa com qualsevol altra, o més. Lleida, Balaguer, la Vall d'Ager, el Montsec...
Un dels dos astrònoms de l'observatori del Montsec apareix mort, l'altre no el troben enlloc. Aquella nit diversos testimonis van veure unes llums misterioses al cel. El sergent Rull s'haurà d'enfrontar a un cas estrany, amb pistes confuses, referències a Jules Verne, sospites extraterrestres... Però ell toca molt bé de peus a terra i no es deixarà entabanar. Per sort seva també l'acompanya un bon equip, cosa que li facilitarà les coses, malgrat algú de més amunt li vulgui fer la traveta constantment i malgrat la seva fila s'entesti a viure la seva vida portant-li la contraria i complicant-li les coses.
Fa poc deia en una ressenya que és important aconseguir que el protagonista agradi i enganxi tant com la trama. El David Marín no només aconsegueix enganxar-nos al sergent Rull, sinó a tot el seu equip. Ens enganxarà al misteri, que està molt ben trobat i estructurat, i també als problemes personals del sergent, que ens faran patir durant tot el llibre, i a les diferents personalitats i vivències del seu equip. 
Uns personatges propers i totalment creïbles, un llibre que es deixa llegir amb molta facilitat i enganxa de principi a fi. Molt recomanable.
M'ha faltat però un capítol més... on llegir com havia encaixat la resolució del cas el seu superior, i alguna cosa més referent a la família que no vull dir per no fer més spoilers. Suposo que s'ho guarda per a properes novel·les d'aquest sergent, que segons va dir a la presentació del llibre, ja està escrivint.
Un plaer haver-lo escoltat, haver-lo conegut, i haver-lo llegit.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

O sigui que a Lleida també teniu assassinats i misteris? :S

Sergi ha dit...

Doncs pinta bé això. Ja sé que fas propaganda d'autors de la teva terra, però l'argument m'ha intrigat, és atractiu. A veure si me'l trobo i em ve de gust portar-lo a casa.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

dons ja es a la llista de pendents... ;)

jomateixa ha dit...

En realitat va néixer a Barcelona però ara viu a les comarques lleidatanes.
Tots contents ;D

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...