1 de jul. 2015

LA PEIXERA de Maiol de Gràcia

Ja he ressenyat algun dels llibres de Edicions del Periscopi, i cada cop m'agrada més l'estil diferent que tenen les seves portades.
Fa poc que llegir un llibre on també es parlava d'un segrest, i va deixar-me un regust una mica amarg, no per com estava escrit, que em va agradar força, sinó pel contingut, el què explicava, l'angoixa, el final. Per això vaig dubtar una mica si tornar-ne a llegir un similar, però tret de la confusió inicial dels protagonistes, cosa que deu passar a tothom que de sobte es desperta en un lloc desconegut i comença a ser conscient de que algú l'ha segrestat, no hi ha cap més semblança.
El protagonista, un periodista i escriptor, és segrestat. El tenen lligat en una cadira gairebé tota l'estona. Pot sentir que hi ha algú més però no el veu i quan intenta parlar-hi tampoc entén el seu idioma. Què volen d'ell els segrestadors? Informació, i que delati el seu amic.
Així, entre tortura física i psíquica comença el llibre. Està explicat en primera persona i això ens farà posar en la situació del protagonista, notar la seva confusió i angoixa, l'instint de supervivència que fa que en situacions de desesperació siguem capaços de trobar els recursos necessaris per seguir endavant. Però un dia surt del seu captiveri i el món que coneixia ha canviat, haurà de tornar-se a adaptar i seguir sobrevivint... i no explico res més que ja he dit massa.
Els capítols son molt curts i les ganes de desfer la boira de dubtes et fan avançar amb ganes, encara que de vegades les divagacions del protagonista frenen una mica, i també he trobat que la part on li haurien d'explicar què ha passat mentre ell ha estat segrestat s'allarga massa (sóc massa impacient), no m'estranya que el protagonista perdi una mica la paciència. Intuïm, igual com ell, el què i el perquè. Ell vol una explicació detallada i clara i l'autor per boca dels seus personatges s'entesta a donar-hi voltes i fer emprenyar una mica al protagonista i al lector.
És un llibre força crític, i en general m'ha agradat, misteri, angoixa, amor, espionatge, traïció. Sembla un clàssic amb tocs de ciència ficció.

3 comentaris:

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

Aquest fa temps que és a la llista de pendents...

Sergi ha dit...

Ja saps que l'he llegit, i li vaig posar una molt bona nota. És un llibre d'aquests que mentre el llegeixes sembla que portis una càrrega a sobre, és feixuc, no pel que explica o per com ho explica, sinó per l'atmosfera que crea. No és un llibre fàcil ni fluïd, però no tot han de ser bestsellers, no? Quan el vaig acabar em va deixar la sensació d'haver llegit una molt bona obra, i la sensació final és molt important. En guardo bon record, però probablement, si el tornés a llegir, se'm faria més pesat.

jomateixa ha dit...

Estic d'acord en que està molt bé, tens raó amb això de l'atmosfera.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...