9 d’abr. 2015

ELS MORTS NO PARLEN de Miquel Aguirre

De vegades el nostre estat d'ànim no ens deixa pensar amb claredat i prenem males decisions. El Quimet es troba un mort a l'hort i pren una mala decisió, enterrar-lo i no dir-ne res a la policia, però la cosa empitjora quan li explica al seu cosí i aquest el convenç perquè aprofitin el mort, simulin un segrest i així poder fer xantatge a la família d'aquest.
Novel·la negra poc convencional. Escenaris propers i ben descrits, que ens situen a la perfecció. Personatges estrafolaris, grollers, bruts, maleducats, però alhora molt creïbles. Situacions una mica surrealistes que fan que la sang vessada quedi envoltada per l'humor negre una mica exagerat de l'autor, i així, tot ens sembli més lleuger del que en realitat és. 
Els morts no parlen, però els vius sí, i llavors què és el que s'ha de fer? Doncs llegiu el llibre i veureu que com més volen arreglar les coses més entrebancs els sorgeix, i ho van solucionant amb més barrabassades, i així, amb girs i sorpreses fins al final.
En algun lloc he llegit del llibre que és com una del Tarantino al Pla de l'Estany, i jo hi afegiria que amb alguns personatges trets de "Torrente".

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Torrente + Tarantino... no sé jo. De fet alguns personatges de Tarantino ja ho solen ser de grollers i malparlats, però tenen més estil. Nena, la teva biblioteca 'llibres del delicte' no para de créixer. Jo d'aquest de moment passaré, i no perquè tingui mala pinta, però ve Sant Jordi i com a mínim 4 o 5 cauran ja... i no perquè sigui Sant Jordi, és només l'excusa que em poso per no sentir-me tan malalt.

jomateixa ha dit...

((ja saps perquè augmenta))
La veritat és que amb la llista que m'han passat les nenes, més els que m'agradaria autoregalar-me, crec que necessitaré una subvenció (*-*!)

Anònim ha dit...

N'he sentit a parlar molt bé en varis blogs, i ja l'havia posat a la pila quan m'he assabentat que l'autor ve al meu poble a fer la presentació del llibre. I sempre m'ha fet gràcia poder conèixer l'autor d'algun llibre que hagi llegit, i de pas que me'l signi. O sigui que potser no esperaré a Sant Jordi i m'afanyaré a llegir-lo.

Javier ha dit...


Jo ja l'he llegida, i la veritat és que aquesta novel·la m'ha convençut. D'entrada perquè m'ha fet riure i perquè m'ha trencat els esquemes de les clàssiques novel·les negres. I després perquè està molt ben escrita, té ritme i els personatges retratats són molt autèntics.

Relatus ha dit...

Tens raó, de moment és molt Tarantino. Espero que no es vincli gaire cap a Torrente, però. M'està enganxant força.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...