23 de maig 2014

EL PLAGI de Sílvia Romero

Primer potser hauria de dir que és el guanyador del premi el lector de l'Odissea, que com el seu nom indica, és un premi on els lectors hi tenen el paper principal i això és important. 
El llibre comença amb dues històries paral·leles. Sembla com si estiguessis llegint dos llibres alhora, dues històries que en un principi no tenen res a veure. 
Una part transcorre al passat, quan l'any 1937 uns nens deixarien Barcelona per anar a refugiar-se de la guerra a Mèxic. Els nens de Morelia. Aquí ens trobarem un mestre i el seu fill, el Joan i una nena que, malgrat ser una mica més gran del permès, també aconsegueixen incloure-la en el viatge, la Carme. Aquests personatges em van agradar des d'un principi, em van atrapar i mels vaig fer meus de seguida (cosa que m'acostuma a passar amb els personatges d'aquesta autora). Encara que en el transcurs del llibre, la vida, alguns esdeveniments força desagradables i l'ambició que va creixent junt amb ells, els anirà canviar i aniran degenerant, cap a decisions terribles. La Carme, òrfena i quasi analfabeta, rebrà lliçons del mestre i del Joan i malgrat estar a l'ombra dels homes, tal com es vivia en aquella època, i molts cops al mig del foc creuat entre pare i fill, es permetrà somiar que algun dia, podrà escriure el seu propi llibre. 
A l'altra banda del llibre hi trobem l'Angels, una periodista  i escriptora mediocre, que ha fet de l'ambició per arribar a l'èxit, la seva manera de viure. Li és igual què haurà de fer, a qui haurà de trepitjar o amb qui se n'haurà d'anar al llit, però vol arribar a ser la número u, i si pot ser sent una de les millors escriptores.
El llibre està dividit en tres parts. En la primera va alternant passat i present. En la segona anirem llegint el diari de la Carme, escrit en quaderns des que era petita. En la tercera part recuperem el tàndem i arribarem al moment en que les dues històries s'uneixen, quan l'Angels li ha de fer una entrevista a la Carme, ara ja una velleta que viu en una residència, i descobreix una història sorprenent que ningú més coneix i que la pot fer famosa per fi.
Hi trobareu una mica de tot, amor, odi, morts, violència, masclisme, sexe... però sobretot ambició. L'escriptora juga amb el títol de diferents maneres, no només es pot plagiar en el paper, també en la vida real...
Si voleu llegir el primer capítol... aquí el teniu.
Saber una mica d'on va sortir el llibre de primera mà sempre ajuda a completar-lo, a no deixar passar els petits detalls. i aquest cop he tingut la sort de que la Sílvia Romero hagi visitat Lleida per a presentar el seu llibre. Havíem parlat molts cops, durant anys, virtualment, però mai ens havíem vist. Coses d'aquest món tant especial. 
Em va agradar sentir-la parlar, em va agradar saber com escriu els seus llibres i em va agradar la seva sinceritat i naturalitat. I a més, va resultar que alhora que coneixia a la Sílvia Romero físicament, també coneixia a la Montse Sanjuant (Kweilan), que també ha escrit un llibre del que parlaré en una altra ocasió. Va ser una tarda emocionant.
A l'hora de les signatures, li vaig portar més feina, per què volia que també signés El Camí de Bandama Vermell per a les meves filles.


4 comentaris:

Sergi ha dit...

Ara et demano sinceritat, és per mi o no? A priori no m'atrau, tot i que la història pinta interessant, però m'agradaria saber si me'l recomanes a mi personalment.

jomateixa ha dit...

ummm... és una bona lectura que no has de descartar del tot, encara que potser no és dels de més @ per a tu. (+/- 3)
;!

Elfreelang ha dit...

confesso que he llegit molt per sobre el teu post, perquè? perquè el tinc a casa esperant ser llegit i no volia saber abans d'encetar-lo.....ara amb la feinada que tinc i la muntanya de llibres haurà d'esperar ....quan l'hagi llegit opinaré

kweilan ha dit...

Molt bona ressenya!! Per a mi va ser també un plaer trobar-te a la presentació i és d'agrair que la Sílvia Romero vingués a Lleida a presentar-nos el seu llibre. Va ser una estona superagradable!!! Una abraçada!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...