Havia sentit i llegit molt bones crítiques d'aquesta autora però encara no n'havia llegit res. Després una temporada llegit novel·les de crims, està bé trencar una mica i fer una lectura més pausada. Encara que ni aquesta se salva de tenir unes quantes morts "accidentals"...
Tot comença quan una carta perduda molts anys enrere arriba per encetar uns sentiments fins llavors molt ben amagats. L'Edie sempre ha tingut molta imaginació i no accepta les respostes evasives de la seva mare. Així començarà un camí que ens farà viatjar a cavall de dues èpoques. Vides passades i presents unides per un entramat de fils molt prims, que poc a poc s'aniran fent més visibles i ens revelaran un seguit de secrets que feia massa temps que estaven guardats.
La mare de l'Edi va ser evacuada de Londres quan era petita, juntament amb molts nens cap al camp. Van separar-la dels seus germans i va quedar-se a viure a Milderhurst Castle, on coneixeria la Juniper, que va esdevenir la seva millor amiga, les seves dues germanes grans, bessones, i el pare d'aquestes, un home que va manipular les seves vides fins i tot molt després de la seva mort.
Una lectura pausada i tranquil·la amb aires victorians que ens anirà encuriosint a poc a poc. I encara que l'autora ens donarà les respostes de mica en mica durant tot el llibre, no les tindrem totes fins ben bé a l'últim capítol.
3 comentaris:
Hola!
A mí em va agradar molt quan la vaig llegir, però la millor -sens dubte- d'aquesta autora és "La casa de Riverton". Si t'ha agradat aquesta, no et perdis la de la casa!
Una abraçada
Ja m'han dit que els primers encara estan més bé que aquest, els tinc a la llista de pendents.
La bona praxi lectora consisteix a alternar uns i altres gèneres com qui descobreix petits planetes i petits prínceps.
Publica un comentari a l'entrada