Una escola d'estiu per a nens problemàtics on hi passen coses molt estranyes.
Premi La Galera Joves Lectors. Encara que potser millor que també el llegeixin els pares que han pensat aparcar els seus fills en alguna escola d'aquestes tant "especials"
Els capítols alternen el dia a dia explicat per l'Iris i en Greco, que juntament amb Giulietta, són els principals protagonistes.
"Em dic Giulietta Hamilton, tinc setze anys i crec en els monstres.
Crec en els monstres perquè l'estiu passat en vaig matar un..."
Crec que ho vaig llegir a en Salvador Macip, que deia que la primera frase d'un llibre és molt important, i aquesta enganxa. Va llegir-lo primer la meva filla gran i us asseguro que em costava moltíssim que el deixés per fer deures, per sopar o per anar a dormir. A mi em va passar el mateix, enganxa i el llegeixes amb rapidesa i facilitat.
Malgrat que els seus autors han aconseguit intrigar-nos, emocionar-nos i posar-nos la por al cos, en acabar-lo l'hem comentat i a totes dues ens han quedat pendents algunes preguntes i alguns fets que no ens quadren del tot. Sento no dir-vos de que es tracta, però espatllaria el final... L'haureu de llegir.
6 comentaris:
A mi no em van massa els llibres de por, i a més, així a priori, l'argument s'assembla molt al d'Ullals, no? Suposo que després, res a veure.
Un bon principi, realment. XeXu, creus que podem demanar-los alguna cosa pel copyright d'Ullals? ;-)
Jo també vaig dubtar de llegir-lo per si s'hi assemblava massa, però no.
No és per fer-te la pilota Salvador, però "Ullals" ho te tot més "quadrat", la trama més possible i més ben acabat. En aquest hi han quedat uns quants punts fluixos que no acaben de lligar. Ben escrit, però...
Sembleu "Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como." Complicitats literàries, vaja. El que m'intriga és que hagin de ser dos per escriure un llibre així. Ara, si un és l'il·lustrador, llavors ho entenc.
Doncs, no. No hi ha il·lustracions. ejem.
és una mica més juvenil que "ullals"
Publica un comentari a l'entrada