9 d’oct. 2012

DEIXA EN PAU AL DIMONI de John Verdon

Em vaig llegir els dos primers i crec que no podré evitar llegir-me tots els que vinguin. Com ja he dit en les altres dues novel·les, m'agrada la manera que té d'escriure, de plantejar el cas, d'anar presentant-lo i donant les explicacions necessàries de manera detallada.
Com en els altres llibres, comença tranquil, però sense que t'adormis. Va introduint els elements d'intriga i tot deixant anar les pistes va augmentant incògnites. Sense adonar-me'n jo també vaig agafant velocitat de lectura a mesura que m'hi vaig endinsant. Els detalls que ens ajudaran a endevinar el final es barregen i haurem d'intentar destriar correctament els que ens ajuden dels que ens despisten. Comença el joc.
L'investigador Dave Guney, després de la seva última investigació, encara s'està recuperant de les lesions. Se sent més insegur físicament però sobretot psíquicament i dubta de si fiar-se del tot del seu instint. Alhora, a alguns investigadors de l'FBI no els fa gràcia que es posi en les seves coses i fan el que poden per desacreditar-lo. Tindrà que evitar aquests inconvenients i concentrar-se en el cas i tindrà que afanyar-se a trobar la solució. L'assassí que fa anys va matar sis persones ha tornat a enfadar-se i ara ha començat a matar de nou.
En aquest llibre el fill del detectiu, amb qui té una relació una mica difícil, agafa protagonisme. Descobriran que tenen més en comú del que es pensaven i fins i tot se li veu que ha heretat una mica el do del seu pare per la investigació.  Tindrem tàndem en propers llibres?
He de dir que aquest autor em va agradar de seguida pel seu estil planer i ben estructurat alhora de presentar els casos. Et planteja el problema i va deixant anar peces del trencaclosques. De tant en tant fa repàs de tot perquè ningú es perdi, encara que també hi posi elements desbaratadors. Però també he de dir que tot i que el seu final és, com en els anteriors, mogudet, i interessant. Jo m'havia fet un final encara més impactant.
(Tinc la meva part psicòtica esvalotada... hehe)



1 comentari:

Sergi ha dit...

Vaig llegir el primer i em va agradar força, ja en vam parlar. Vaig pensar que llegiria el segon, però no he tingut pressa, i segueixo sense tenir-ne. Un cas curiós, d'allò que saps que el llegiràs, però oposes resistència. No sé què és el que em tira enrere, però suposo que tard o d'hora caurà. I si també em convenç, doncs aquest tercer també, és clar, i més tal com en parles.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...