"EL MÓN SOBRE RODES" de Albert Casals.

N'havia sentit parlar i l'havia vist en alguna entrevista televisiva i la curiositat em va portar a llegir-lo.
Quan ja havia llegit unes quantes pàgines i havia seguit l'Albert en l'inici dels seus viatges, no vaig poder evitar pensar en les meves filles. La gran, té gairebé onze anys i si d'aquí tres anys em demanés una motxilla i volgués anar a veure món tota sola se'm posarien els pels de punta...
Així que vaig passar a llegir directament la part final: "Què en pensen els meus pares?" i després "com veig el món" Vaig començar el llibre ben bé pel final. Bé, l'Albert i la seva família tenen una molt bona filosofia de vida.
I així vaig continuar llegint les aventures i desventures dels seus viatges en cadira de rodes i amb un pressupost més que limitat; de la seva fantàstica sort i de les anècdotes i moltíssimes experiències.
El vaig trobar força interessant, un llibre de viatges diferent. He de reconèixer, però, que quan m'imagino les meves filles rondant pel món i dormint per les platges, els parcs, a casa dels amics que van fent pel camí... se'm posen igualment els pels de punta. (ja m'ho diuen que sóc massa patidora)
Si voleu saber més coses sobre l'Albert, que és un jove lluitador, a qui li agrada molt viatjar i compartir-ho amb tothom: www.elmonsobrerodes.cat