TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres.

LA HISTÒRIA D'EDGAR SAWTELLE de David Wroblewski

2012-01-27T09:19:00.004+01:00

L'Edgar és un nen feliç, tot i que va néixer amb un problema, no pot parlar. Viu en una granja on des de fa algunes generacions s'han dedicat a la cria de gossos. Els gossos Sawtelle son molt especials, al llarg dels anys no ha estat la raça el que ha interessat més a l'hora d'escollir-los, sinó aconseguir un caràcter i una fidelitat úniques.
L'arribada d'en Claude, el germà del seu pare, amb qui sempre han tingut diferències, crea una mica de tensió en el dia a dia tranquil de la granja però ell ho viu com una curiositat més. Poc s'esperava que una gran tragèdia canviés les seves vides i pertorbés molt més aquesta tranquil·litat.
L'Edgar sempre ha estat molt intel·ligent, potser per la seva dificultat per parlar ha tingut que lluitar una mica més per fer-se un lloc. Ara ja no és tant petit i descobreix que potser la tragèdia no ha estat fortuïta, potser tot formava part d'un pla molt ben treballat. El més difícil serà demostrar-ho quan tothom es pensa que el dolor i potser la gelosia fan que tergiversi les coses.
Les circumstàncies s'aniran complicant i ell emprendrà un llarg camí amb tres dels seus gossos, on descobrirà la valentia i la importància del mètode d'ensinistrament que reben els gossos Sawtelle.
L'autor és una mica reservat amb els personatges, ens els va donant a conèixer poc a poc. Tot i ser el primer llibre que publica, l'escriptura flueix suaument i et va introduint en la vida de l'Edgar i els seus estimats gossos sense entrebancs. Com ja he dit altres cops, m'agraden molt les històries de superació, m'agrada la lluita per tirar endavant i si a més hi ha un misteri pel mig, molt millor.
El final del llibre és una mica taquicàrdic. Vaig acabar de llegir-lo a les dues de la nit i vaig quedar tant alterada que em va costar força adormir-me. Un llibre tendre i emotiu on hi trobarem també parts instructives i altres que et fan viure amb neguit les vivències de l'Edgar. El final m'hauria agradat que fos diferent, però... no es pot tenir tot...
Aquest llibre el recomano especialment per tots aquells que estimin els animals i en concret els gossos. Realment m'ha agafat ganes de trobar un gos Sawtelle per endur-me'l a casa.

CRIMS.CAT

2012-01-26T16:31:00.003+01:00

Ja fa molts anys vaig fer-me amb una col·lecció que es deia "crimen y misterio". 32 llibres amb dues novel·les a cada llibre. Agatha Christhie, Simenon, Patricia Highsmith, Raymond Chandler, Arthur Conan Doyle, Dashiell Hammett, Edgar Allan Poe... (els clàssics). També tinc altres petites col·leccions i molts llibres d'aquest gènere... en definitiva, crec que un terç de la meva biblioteca és d'aquesta mena de llibres (cosa que preocupava molt a la meva mare...). Però gairebé tots son en castellà!!

I per fi arriba una nova col·lecció i una nova pàgina pels amants del crim... en CATALÀ! que ens presenta l'editorial Alrevés. Aquesta iniciativa vol aconseguir encabir-hi una mica de tot: negra, policíaca, misteris... Combinarà autors de casa nostra amb internacionals i, de moment, hi haurà sis títols a l'any. Uf! què son sis llibres per a lectors com nosaltres... (^-^)

Us hi podreu resistir...? jo no.

Per començar a fer boca podeu visitar crims.cat, on us podreu posar al dia de tot el relacionat amb aquest gènere.

ON ÉS WALLY...?

2012-01-24T19:55:00.000+01:00

Sembla que als personatges que ens han seguit en la nostra infantesa els agrada arribar a la gran pantalla...

Els Barrufets, Tintin, Scooby doo... i ara, segons sembla, també Wally.

Contractaran a cents d'extres com feien a les pel·lícules estil Ben-Hur...?? (cosa que aniria bé per la crisi...) o es farà tot amb uns quants trucs informàtics...?? (cosa més que probable...) De tota manera, suposo que serà una peli per marejar-se i esperem que no sigui amb 3D... Quina gentada!!

FI de David Monteagudo

2012-01-22T18:51:00.001+01:00

El vaig començar a llegir i després del primer capítol el vaig deixar abandonat... Després de força temps li he donat una altra oportunitat i curiosament l'he llegit en dues tardes... Bé, si només en fes aquest comentari la cosa sembla que quedaria en empat, però ho ampliaré una mica més.

Uns adolescents es van prometre retrobar-se al cap de vint-i-cinc anys en un lloc on acostumaven a trobar-se, una mica apartat de la civilització, per tornar a mirar els estels tots junts. Quan la cosa es comença a organitzar, cap d'ells en te massa ganes, però tots hi acaben accedint.

Els diàlegs dels primers capítols se'm van fer bastant llargs. L'autor els utilitza per presentar-nos els protagonistes, els seus diferents caràcters i les situacions en que es troben en l'actualitat, sempre deixant alguna cosa per dir perquè es vagi creant una mica de misteri al seu voltant. Crec que aquí és on es nota més que és un escriptor novell.

El llibre em va recordar de seguida aquelles pel·lícules semblants a "destino final", encara que a estones la ciència ficció sembla que guanyi terreny. En els moments de més suspens l'escriptura millora força i aconsegueix captar l'atenció del lector. Tot i que s'endevina una part important dels fets que aniran succeint, també creix la curiositat per saber què és el que provoca que aquests fets succeeixin.

En definitiva, l'únic motiu que feia que seguis llegint era el descobriment final. I al final... FI

Sento dir que no és un llibre dels que més recomanaria, però per si algú vol llegir-lo no diré el que penso del final... i cregueu que faig un gran esforç per estar-me callada!!

7 LLIBRES DE REGAL...

2012-01-20T11:26:00.001+01:00

Atenció, a tots aquells que ens agrada llegir i que ens apuntem a tots els concursos que podem per aconseguir algun llibre gràtis...

Us passo l'enllaç d'aquest bloc, que tot celebrant el seu 2on. aniversari regala set llibres!

Apa doncs, cliqueu la imatge i a participar!

QUÈ FAREM, QUÈ DIREM? de Pep Coll

2012-01-18T14:50:00.001+01:00

De tant en tant tinc que llegir i parlar d'algun escriptor lleidatà, és inevitable, i trobo molt bé que als instituts els facin llegir llibres dels escriptors més propers, en aquest cas Pep Coll. Aquest llibre se'l va llegir la meva filla gran i de retruc també el vam llegir amb la petita en veu alta.

Hi va haver estones que es van fer un tip de riure. Encara que elles estiguin acostumades a llegir el català "correcte", aquest llibre inclou algunes expressions lleidatanes col·loquials, que van llegir sense ni adonar-se'n i altres que no sabien què volien dir i gustosament els ho vaig aclarir. Segueixo dient que els dialectes no s'han de deixar perdre del tot...

El llibre és divertit, enginyós i es llegeix ràpid. Una nena entremaliada uns éssers molt originals i...
L'haureu de llegir...

US REGALO ELS VOSTRES MICROCONTES

2012-01-16T12:27:00.001+01:00

Sempre aprenem coses noves i aquest món virtual està ple de lliçons. No fa massa en Garbí ens descobria com tenir el bloc amb paper...

Doncs bé, jo m'hi he apuntat i seguint els seus consells ja tinc el bloc imprès. No va ser fàcil, perquè el meu bloc té altres blocs satèl·lits i primer vaig fusionar el de TUMATEIX amb el de SINOPSIS (que ara ja no existeix) i així vaig poder tenir els dos en un. El que si que va ser fàcil va ser seguir les instruccions d'en Garbí i aconseguir el bloc amb PDF llest per passar amb paper...

Però després vaig pensar que el bloc satèl·lit JOC DE LLETRES es mereixia tenir un protagonisme especial, així que també el tinc en paper i en PDF...

I com molts dels que mireu aquest bloc heu participat en algun moment en aquests jocs de lletres, he pensat que potser també us interessaria tenir-los a ma. Per tant, us vull regalar aquest PDF dels joc des del 2009 fins al 2011. Així que si algú el vol, que me'l demani i li enviaré per mail.

Podeu rellegir-los sempre que vulgueu al JOCS DE LLETRES, però com diu en Garbí: "Qui diu que tot el que escrivim estarà per sempre més als servidors del nostre estimat blogger?..."

EL TEMOR D'UN HOME SAVI de Patrick Rothfuss

2012-01-13T19:57:00.000+01:00

Més de 1.200 pàgines i aproximadament 1,300kg. No és el que en diríem un "llibre de butxaca"... Confesso que quan el vaig veure em vaig espantar una mica, havia llegit el primer, m'havia agradat molt i creia que seria de mides semblants, però és tres cops més voluminós. Segons sembla, l'autor ja està escrivint el tercer... (títol provisional: "The doors of stone"). Si continua augmentant mides ens haurem de buscar un bon faristol o acabarem amb algun d'aquells problemes musculars que tenen els tenistes.

Bé, centrem-nos en el contingut. Em feia una mica de por no recordar els detalls del primer llibre però molt sutilment va introduint els personatges, els llocs, els sentiments... de manera que ens hi anem endinsant sense ni adonar-nos que ja tornem a ser dins la història, com si no l'haguéssim deixat mai.

En aquest segon llibre en Kvothe continua explicant a un cronista la seva vida. En el segon dia de relats el protagonista ens torna a envoltar amb el seu amor per la música, pels llibres, pel privilegi de poder aprendre...

Per en Kvothe aprendre és gairebé una obsessió. Sempre està disposat a adquirir els coneixements dels qui es va trobant. Les diferents cultures, diferents idiomes, diferents entorns, diferents creences... no es cansa mai d'aprendre. És molt intel·ligent, un gran músic, domina certa màgia, és molt generós i també un gran guerrer quan convé...
Malgrat que passa moments durs, estic d'acord amb el XeXu, que al llibre hi trobem molt bon humor i a estones et fa somriure sense ni que te'n adonis. Hi ha també molts detalls que ens fan veure el costat més tendre d'en Kvothe, com la relació que té amb l'Auri, protectora i dolça; o l'amor que li professa a la Dena.
En el seu camí sempre aconsegueix molts bons amics, alguns enemics per posar-hi salsa i com no, també passen per la seva vida un bon grapat de dones, que tot i ser molt diferents entre elles, totes tenen un paper important en la seva història...
M'agraden les històries de superació i en Kvothe és dels que no es rendeixen mai quan vol aconseguir alguna cosa. És un llibre absorbent, potser el que se'm ha fet més llarg ha estat la part del bosc d'Eld. És un llibre que conté històries dintre de la història i resulta tant complert que no me'l podria imaginar com una pel·lícula, sinó com una sèrie on capítol a capítol aniríem vivint les seves aventures. Crec que és ideal per un club de lectura perquè donaria molt de que parlar.
L'autor fa que el protagonista ens traspassi, ens atrapi i en quedem irremediablement enamorats. Després de tantes pàgines és bo fer un descans, però l'enyoraré i esperaré amb impaciència el moment en que ens tornem a retrobar...

PREMIS JOC DE COLORS

2012-01-06T20:27:00.000+01:00

Què! com han anat els Reis... us han portat moltes coses...?? A mi m'agraden molt els regals, i a qui no... Però no només m'agrada rebre'n, em fa encara més il·lusió donar-ne... Així que anem a donar-ne uns quants...

Bé, la participació en aquest primer concurs per a nens no ha estat molt gran i això em permet repartir llibres de l'Elvis Riboldi i d'en Pesquis i Baliga per a tots els participants gràcies a LA GALERA

Com podeu veure tenim uns petits "grans" artistes...

PREMIS NADAL 2011

2011-12-31T09:21:00.002+01:00

El primer que cal fer és desitjar-vos un any ple de felicitat, bones companyies, molt amor i també, es clar, molt bones lectures!!
I ara començarem l'any amb uns regalets... primer em dedicaré als premis dels participants en els MICROCONTES, que ja sabeu que podeu llegir en JOCS DE LLETRES.

El guanyador ha estat......trrrrrr.....

La Sara F.!! que ja em pot fer saber l'adreça postal per que li enviï el premi: aquest lot de llibres. Moltes felicitats!

En segon lloc hauria de sortejar el llibre que tenia previst per l'últim QUIN LLIBRE ÉS? del any i possiblement l'últim... ÚLTIM. Però es veu que no era tant fàcil com em pensava i només ha tingut dos encertants. En McAbeu i en XeXu, que resulta que son uns dels més fidels participants en els meus jocs i que ja van compartir premi en una altra ocasió. Així que he decidit que tos dos es mereixen compartir-lo de nou. Aquest cop no tenia dos llibres iguals així doncs, en Mc, que va ser el primer, rebrà "Viure sense el meu fill" i a en XeXu ja li trobaré algun altre llibre...
Felicitats als tres!! i moltíssimes gràcies a tots per participar en els meus jocs durant l'any 2011. No se quins seran els propers jocs o concursos, però no dubteu que alguna cosa farem...

2011-12-21T11:44:00.000+01:00

MOLT BONES FESTES A TOTS ! ! !

LES CAUSES PERDUDES de Xevi Sala

2011-12-20T11:15:00.000+01:00

En aquest llibre Xevi Sala ens mostra una part de Girona que no surt a les guies turístiques, una part que tenen totes les ciutats i que a ningú agrada visitar.

Un mestre és destinat o potser hauríem de dir "desterrat", a un col·legi del barri gitano de Girona, pel seu comportament amb una alumna. El que havia de ser un càstic però, l'envoltarà de tal manera que s'acabarà involucrant en les causes perdudes del barri voluntàriament.

Una nena desapareix i ell serà un dels principals sospitosos. La veritat és que en tot moment ens semblarà innocent i culpable alhora i ens costarà posicionar-nos.

QUI HA ESTAT?!!

2011-12-15T10:09:00.001+01:00

Vosaltres ratlleu els llibres?!!

Molts cops he llegit que molta gent té el costum de fer anotacions als marges dels llibres... Ho feu vosaltres? Per què?

Jo, des que escric al bloc, en algunes ocasions prenc notes. Quan hi ha alguna cosa que m'agradaria destacar, ho anoto en un full per que no se'm oblidi a l'hora de comentar el llibre però mai escric als llibres. (bé, confesso que en els llibres en anglès hi escric la traducció d'algunes paraules que no sé)

Hi ha també gent que enlloc d'utilitzar punts de llibre, dobleguen la plana on s'han quedat... També ho feu això? Amb el munt de punts de llibres divertits i originals que hi ha...!

Què més els feu als pobres llibres...?! Ara és el moment de confessar-ho...

Mimeu-los, estimeu-los... que ells ens donen moltes satisfaccions!

EL TEMPS S'ACABA . . .

2011-12-11T11:12:00.001+01:00

No crec que ho hagués dit abans però treballo en un lloc on l'OLI és el protagonista, i aquest mes és un mes de molta feina, això es nota en el ritme de les meves lectures i naturalment en el ritme del bloc.

No se si vosaltres també teniu molta feina però... el temps s'acaba! i us recordo que encara podeu enviar microcontes pel JOC DE LLETRES i sobretot us volia recordar que teniu dues imatges per endevinar del joc de QUIN LLIBRE ÉS?, què de moment té un únic encertant... en McAbeu...

De veritat li voleu posar tant fàcil...???

DRECERA AL PARADÍS de Teresa Solana

2011-12-07T18:36:00.000+01:00

La Marina Dolç acaba de guanyar un premi literari força important i aquella mateixa nit és assassinada... L'amadeu Cabestany és detingut. Tot apunta cap a ell, és un escriptor al que li havien promès aquest mateix premi i que ara està força emprenyat per haver quedat només finalista. Ell s'entesta a dir que en el moment de l'assassinat era en un altre lloc, però l'únic testimoni que pot salvar-lo ho hauria de fer destruint l'estabilitat de la seva pròpia vida...

La trama d'aquest llibre ens podria recordar algunes d'aquelles històries angoixants on l'innocent és a la presó envoltat de perills mentre tots s'escarrassen per descobrir la veritat per poder-lo salvar. L'autora però tracta l'assumpte amb un predomini d'humor, a estones m'atreviria a dir-ne humor negre... Així que l'angoixa s'esvaeix i el drama és més lleuger de pair.
Tinc uns dies de molta feina i no puc dedicar gaire temps a la lectura. Aquest llibre es pot anar llegint sense problema, és lleuger i no necessita massa concentració.

EN TEMPS DE CRISI... PA SEC!

2011-11-25T19:16:00.002+01:00

Tots tenim clar que és temps de crisi, i crec que cada cop tenim més i més clar que per sortir-ne ens haurem d'espavilar sols...

Doncs tot xafardejant alguns blocs de cuina m'he topat amb aquest llibre. A molts de nosaltres ja no ens ho ha calgut viure, però en temps dels avis del pa no se'n perdia ni una engruna, fins i tot hi havia molta gent que el trobava més bo quan ja no era del mateix dia.
A mi, com suposo que passa a la majoria de gent, em sobra sempre pa, tot i que de tant en tant el meu marit encara em fa aquelles sopes escudellades tant nostres... I mira per on trobo que aquest llibre és força original. Mil maneres de no desaprofitar res i estalviar.
Si en voleu fer un tastet ho podeu fer AQUÍ.

JA HI TORNEM A SER . . .

2011-11-21T20:29:00.008+01:00

Ja en vaig parlar, i crec que vaig dir que tot i ser la història de sempre, però modernitzada, enganxa...

Ara tornem a tenir una nova pel·lícula en cartellera. L'últim llibre deixa enrere les restriccions i el recatament i va més al gra en tots els sentits... més sexe, més violència... Quan el vaig llegir, recordo que vaig pensar que allò no es podia encabir pas en una pel·lícula i així ha estat. Seran dues parts, que sembla que prometen molta semblança als llibres.

Si us impresiona la sang en aquesta part també n'hi haurà sense treba...

I sembla que la gallina dels ous d'or encara no serà sacrificada ja que se senten rumors de que Stephenie Meyer ja està pensant en escriure una continuació de la saga, on els protagonistes seran el Jacob i la filla de Bella, Renesme.

SORPRESA!!

2011-11-18T15:26:00.001+01:00

Aquest bloc el vaig començar parlant dels llibres que anava llegint. He anat ampliant els temes per parlar una mica de tot tipus de llibres i ara a més parlo també dels que llegeixen les meves filles.

Per això les meves col·laboradores creuen que és injust que no hi hagi també concursos per a nens...

Doncs, aquí el tenim! EL PRIMER CONCURS PER A NENS!!

Jo, Elvis Riboldi és la primera sèrie de novel·la gràfica infantil feta íntegrament a casa nostra. Agradarà a petits i també a grans ja que està ple d'ironies sobre temes molt actuals. I a més... també serà el protagonista d'aquest concurs.

Com participar-hi...

Els nens hauran de fer un dibuix de l'Elvis o d'algun dels personatges que surten al llibre. No cal que estigui perfecte, poden utilitzar qualsevol tècnica, fins i tot l'abstracta...
La edat per a participar-hi serà de 0 a 12 anys.
L'heu d'escanejar o fotografiar i enviar per mail a tumateix.llibres@gmail.com
Haureu de dir-me el nom del nen/nena i (per no repetir noms) el nom del vostre bloc o si no en teniu, un sobrenom i també l'edat. ex: Anna (tumateix) 5 anys o Josep (pintabé) 2anys...
Teniu temps fins al 6 de Gener.
Donaré un número per família, si son més d'un germà, no feu trampes i m'ho envieu junt. Així serem més justos i els premis aniran més repartits.

Podreu veure tots els dibuixos dels participants a TUMATEIX COLORS.

Els premis seran: un llibre de Jo, Elvis Riboldi o un de Pesquis i Baliga.

Dibuixar l'Elvis i els seus amics no és pas tant difícil, com podeu veure en aquest vídeo.

ENTRE TONOS DE GRIS de Ruta Sepetys

2011-11-16T09:28:00.000+01:00

Nota de l'autora:

"Al 1939, la Unió Soviètica va ocupar els Estats Balcànics de Lituània, Letònia i Estònia. Poc després, el Kremlin va establir llistes de persones considerades antisoviètiques que havien de ser assassinades, empresonades o deportades com a esclaus a Sibèria.

Metges, advocats, professors, militars, escriptors, empresaris, músics, artistes i fins i tot bibliotecaris, van ser també considerats antisoviètics i es van afegir a aquesta llista creixent que va establir les víctimes d'una exterminació en massa programada. Les primeres deportacions es dugueren a terme el 14 de Juny de 1941..."

Aquest holocaust és pràcticament desconegut per molta gent. Son fets que mai s'han de deixar d'explicar per què no s'oblidin i acabin repetint-se.

La Lina té quinze anys i un gran talent per la pintura. Curiosament li agradaven molt els dibuixos d'Edvard Munch i alguns d'aquests es van acabar fent realitat.

El Juny de 1941 la seva vida va canviar radicalment. Va emprendre un viatge llarg i esgarrifós que ens atraparà des de les primeres pàgines i ens farà viure la seva angoixa, les seves pors, la seva degradació i també... la seva esperança.

Viurem amb ella la transformació de la seva família i de les persones que viatgen amb ells. Totes son persones cultes i aquest és l'únic motiu per a molts d'ells, de ser una part de la llista. Viurem una lluita constant per no perdre la dignitat, per no perdre del tot el seny de camí cap a la fi del món.

La protagonista dibuixa durant tota la història. Dibuixa per poder enviar missatges al seu pare, dibuixa per superar els mals moments, dibuixa per que quedi constància de les atrocitats que estan succeint i arribin algun dia a ser vistes per la resta del món.

El vaig llegir sense parar. Un llibre molt emotiu que us arribarà a l'ànima

L'autora va demanar a l'artista independent Gavin Mikhail que composes tota una banda sonora per la seva novel·la, la podeu escoltar aquí.

L'ÚLTIM DIA ABANS DE DEMÀ de Eduard Marquez.

2011-11-11T10:32:00.001+01:00

Un llibre una mica estrany, però suposo que es el que buscava l'autor.

És com si estigués desordenat, està escrit com un trencaclosques, un seguit de pensaments que passen per totes les etapes de la vida.
La base és l'última tragèdia, la mort de la seva filla. El llibre va alternant diferents seqüències del passat i el present, sense un ordre concret, d'una manera poc habitual, perquè el lector vagi reconstruint els fets de la seva vida i el que va passar-li a la nena.
Escrit des de l'amargor del protagonista, és un llibre que fa mal pàgina a pàgina.

CURS PER A JOVES DETECTIUS, textos: Núria Pradas, il·lustracions: Miriam Bauer.

2011-11-09T08:31:00.001+01:00

El títol ho diu tot. Les meves filles el van llegir en una tarda.

Marcus Lupa ens donarà algunes lliçons per a saber buscar les pistes, per a fer bons interrogatoris i entre moltes altres coses per a espiar als... sospitosos.

També ens ensenyarà alguns trucs per a comunicar-nos en codis secrets, textos codificats...

Els també son molt divertits i us puc assegurar sens dubte que el llibre posa en marxa la imaginació immediatament i us ho dic jo, que ja he estat interrogada dues vegades...

Aquest llibre pertany a la col·lecció oficis màgics (La Galera) on podem també trobar altres títols com: Curs per a joves fades bones, curs per a joves genets de drac i curs per a joves patges reials...

EL FINAL DEL JOC de Gemma Lienas

2011-11-04T15:29:00.000+01:00

Un llibre que retrata una separació conflictiva, suposo que com la majoria. L'autora ens parla des de la confusió d'un nen, l'Adrià, que no acaba d'entendre els canvis que hi ha a casa.
Es troba entre dos focs i tot i que tots dos volen el millor per ell... Primer enboliquen la troca no explicant-li clarament què passa, com si així li estalviessin preocupacions, quan en realitat només li produeixen encara més confusió. Després potser explicant més coses de les que caldria a un nen o be explicant-les d'una manera que no ajuda pas gens a fer-li les coses fàcils.

La intel·ligència i la innocència s'alternen alhora de veure les situacions que va vivint. L'egoisme dels pares, que molts cops s'obliden del que més necessita un fill, i deixen passar al davant tots els problemes i les venjances, sense pensar que encara que ell sigui petit la seva ment treballa al cent per cent.

De rerefons tenim també la Jenny, una amigueta molt llesta i molt madura degut a les circumstancies que també viu a casa seva. Ella, veu les coses molt més clares que l'Adrià, però alhora és incapaç d'afrontar tot el que l'envolta sense ajuda.

Trobo que és un llibre molt difícil d'escriure, ja que ha d'estar tota l'estona en la ment d'un nen. Hi ha confusions que resulten gairebé divertides malgrat la situació, però la veritat és que m'ha fet patir molt. Les coses es compliquen d'una manera que invita a la imaginació a trobar finals catastròfics, per al nen, és clar. Però haureu de llegir-lo per què ja no diré res més...
Molt recomanable.

EL COLLIDOR DE VESC de Pau Urgell

2011-10-31T11:16:00.000+01:00

Es nota que l'autor també escriu poesia per què la prosa del llibre sembla que també tingui música.

Té dues parts, encara que no estiguin així definides al llibre, si que les notem en llegir-lo. A la primera, ens presenta al protagonista, un noi autista que es troba perdut en el seu món des que era petit i un seguit de successos l'han anat portant per diferents camins de la vida. La sort i les desgràcies s'han anat substituint portant-lo per un camí que sembla que anava directe la clariana que acabarà sent el centre de tot plegat...

L'autor va alternant passat i present per fer-nos entendre i viure el que el collidor de vesc sent i perquè viu com viu fins que és atrapat per un arbre. Si, tal com ho sentiu, s'enganxa a l'arbre sense voler-ho i no aconsegueix desenganxar-se de cap de les maneres. En un principi ens pot recordar la pel·lícula "La Cabina", real i surrealista alhora, però no us preocupeu, que és diferent. Aquesta primera part és una mica més lenta.

En la segona part és quan el troben i la cosa s'anima. El llibre agafa un caire d'investigació, qui és aquell home? d'on ha sortit? i com és que ningú el pot desenganxar de l'arbre?

Pau Urgell ha ballat entre la ironia, la burla i la reflexió i ens ha donat una visió de la nostra societat en la que probablement no ens hi voldríem reconèixer, però que ens representa clarament.

EL TEMOR D'UN HOME SAVI de Patrick Rothfuss

2011-10-28T19:49:00.005+02:00

Quasi se m'havia oblidat, el 3 de Novembre ja el tindrem aquí, o almenys això m'han dit...

Reprendrem el camí d'en Kvothe, alguns ja feia temps que esperàvem aquesta segona part, i per això, per què ja estem impacients us deixo aquí un enllaç per què en pugueu llegir el pròleg i els dos primers capítols... No se si això ens alleujarà l'espera o l'empitjorarà, però de tota manera ja falta poc.

DE PÈL A PÈL . . .

2011-10-28T11:09:00.001+02:00

Per aquest cap de setmana, que per a alguns afortunats, és llarg, us deixo una recomanació calenta, calenta. Cossetània edicions va fer la presentació el passat 26 de la col·lecció "De pèl a pèl", de llibres eròtics.

D'aquest llibre, Els Conys Saborosos, només diré que és dels que té poc argument i molta tela... ja m'enteneu...

Si en voleu fer un tast... Diré com fan en alguns llocs: "si no teniu més de divuit anys, no hi entreu"..., aquí.

UN CREUER FORA DE SÈRIE de Sílvia Soler

2011-10-27T10:00:00.004+02:00

Aquest és llibre és la segona part de Una família fora de série.

Igual com el primer llibre, està escrit d'una manera desimbolta que fa que es llegeixi ràpid. Un llibre sense complicacions, però una família força complicada... Després dels problemes que van tenir en la primera part fins a arribar al matrimoni, ara decideixen fer el creuer de lluna de mel amb tota la seva extensa família, que també hi inclou tots els "ex" (no egs!...) i amics... I per si no n'hi hagués prou hi ha un càmara que ha de fer un reportatge que sigui original, cosa que amb aquesta família li resultarà fàcil.

Passareu una bona estona amb les seves visites turístiques, les seves aventures pel vaixell i els enbolics que no podran evitar crear.

És ideal per a intercalar entre lectures de llibres gruixuts o més seriosos.

LA CAPUTXETA VERMELLA de Adolfo Serra

2011-10-24T10:59:00.001+02:00

Els contes clàssics no passen mai de moda, però això no vol dir que no es puguin anar reinventant, sense que perdin els origens... Adolfo Serra ha fet aquesta versió, totalment il·lustrada, sense text i així ens ofereix una visió molt particular.

Aquest any el jurat del premi Libro del Año, que concedeix El Gremio de Libreteros de Madrid, ha decidit que aquest conte sigui finalista del premi Album Ilustrado.

Podeu veure'n més imatges al seu bloc
No se si podrà veure el post, ja que ara mateix és en un camp de refugiats saharauis. Des d'aquí una abraçada per als nens i tal com estan les coses ara mateix, esperem que tingui molta sort.

MILLORINGLIX de Carles Roca-Font i Salvador Macip

2011-10-19T16:12:00.000+02:00

Costa una mica seguir la marxa d'en Salvador Macip, la seva biografia s'ha d'anar actualitzant constantment i segur que encara hi falta un bon grapat de dades. Ara ens torna a sorprendre amb un llibre totalment diferent als que ha escrit fins ara: miLLoringlix, que ha escrit juntament amb Carles Roca-Font, autor de miLLoringlix.org.

És un llibre fàcil de llegir, encara que no siguis un lector habitual. Capítols cuts, que ens expliquen les experiències que viu un jove que es trasllada a Anglaterra per motius de feina. El protagonista viu algunes situacions còmiques, altres una mica compromeses... però va superant-ho tot amb bon humor.
Ens seria fàcil de llegir-lo d'una sola tirada però crec que el més recomanable és anar-ho fent a poc a poc i així assimilar millor tot el que ens aporta, ja que al marge de les peripècies del protagonista, hi trobarem dos tipus de requadres on ens dona petites lliçons. Com ja ens diuen els autors, no hi busqueu lliçons de gramàtica, i aneu amb compte de fer-les servir adequadament...
Unes son paraules i expressions que ens trobem en el dia a dia....

Altres, consells diversos...

A més de tenir el llibre com un bon complement a l'hora d'aprendre anglès, el millor és que aquí no s'acaba, ja que podeu seguir aprenent amb les originals nanolliçons de miLLoringlix.org.

(També he sentit a dir que en SM ja té un altre llibre al forn... està clar que no hi ha manera de seguir el seu ritme!!)

COOKCIRCUS

2011-10-18T15:45:00.000+02:00

Fa dies que no parlem de cuina...

És una revista?... És un bloc?... És una nova publicació gastronòmica, què a més, podem veure virtualment.

Una revista que ens parla de la cuina i el seu entorn d'una manera molt original i col·loquial, i amb unes imatges fantàstiques.

Cliqueu la foto per fer-hi un cop d'ull.

CRIADAS Y SEÑORAS de Kathryn Stockett

2011-10-13T12:14:00.000+02:00

Normalment això ho dic al final, però aquest cop començaré per dir que és un llibre molt i molt recomanable.

És el primer llibre de l'escriptora Kathryn Stockett, i està inspirat en la seva pròpia experiència. En una entrevista va dir que s'avergonyia d'haver tardat 20 anys en adonar-se de com era la situació de la dona que havia estat criant-la durant tota la vida. (i no parlo pas de la seva mare).

Al 1962 la segregació encara estava ben latent a Mississipí. Les persones de color podien criar els seus fills, però no podien menjar amb els mateixos plats, no podien anar al bany dels blancs, tampoc podien agafar llibres de les mateixes biblioteques, no podien anar a comprar als mateixos supermercats... i la llista és massa llarga per posar-la aquí...

El llibre està escrit amb primera persona, però per tres persones diferents. Anem veient les situacions des dels tres punts de vista, encara que l'objectiu de les tres dones serà el mateix. Volen que les coses canviïn, encara que els riscos que corren son molt grans. Les protagonistes se't posen molt endins i costa deixar-les anar, en vols saber més i més i no pots parar fins a descobrir quins secrets tenen guardats.

És d'aquells llibres que et fan aprofitar qualsevol moment per agafar-los, d'aquells que quan els has de deixar ja estàs pensant en el moment en que els podràs tornar a agafar. Et segueixen a tot arreu, quan no els tens a les mans penses igualment en els seus personatges i en el que els està passant, com si els estigués passant a uns amics. És d'aquells que devores i alhora desitjaries que no s'acabés mai.
Una novel·la reivindicativa i molt emotiva.

El llibre va ser rebutjat per 60 agents fins que va trobar-ne una que la representés. Fins al 2011 s'havien venut cinc milions de còpies i va estar més de 100 setmanes a la llista dels Bests Sellers del New York Times. (segons la Wiki). El 10 d'Octubre, s'ha posat a la venda també en format de butxaca.

Com sempre, crec que en una pel·lícula no pot haver-hi mai tot el que un llibre ens explica, així que recomano primer llegir el llibre. Aquest cop, però, li donaré una oportunitat a la peli, perquè quan veig aquest tràiler se'm posa la pell de gallina i el cor se'm accelera.

La pel·lícula ha recaptat 160 milions de dòlars als Estats Units en 2 mesos.

ÚLTIMS JOCS DE L'ANY . . .

2011-10-10T13:51:00.010+02:00

11/10/11

Quina data més bonica... Doncs, mira per on... aquest bloc fa quatre anys... i com ho podria celebrar millor que jugant amb vosaltres!
Aquest trimestre continuarem amb el "QUIN LLIBRE ÉS?", però com m'agraden tant els MICROCONTES que envieu als JOCS DE LLETRES, em sabria greu deixar de fer el JOC DE LLETRES DE NADAL... així que farem una mena de combinació per fer compatibles els dos jocs...

Us deixo dues imatges. Sortejaré el llibre "Viure sense el meu fill" entre els que endevineu a quins llibres corresponen...
També us convido (per al JOC DE LLETRES DE NADAL) a escriure un MICROCONTE on surti una o les dues imatges, per guanyar aquest lot de llibres. També serà per sorteig, així tots hi teniu possibilitats.

Bases del Joc de Nadal:

Ha de tenir un màxim de 50 paraules. (el, la, i, en, i similars, també compten)
Pot ser de qualsevol temàtica, però NO ha de tenir res a veure amb el Nadal.
Ha de parlar d'una o de les dues imatges següents.
Ha de tenir un o més dels noms de les editorials que podeu veure al lateral del bloc.
En podeu enviar dos com a màxim.

(Em sembla que aquest cop el "QUIN LLIBRE ÉS?" és facilíssim...)

IMATGES:

Recordeu que heu d'enviar-me les respostes al correu, NO les poseu als comentaris.

Ja sé que teniu tres mesos, però no espereu a l'últim moment que després vaig esverada per publicar els vostres MICROCONTES al JOCS DE LLETRES.

Crec que no em deixo res. Per les respostes, al correu:

tumateix.llibres@gmail.com. Per qualsevol consulta, dubte o suggeriment: al correu o als comentaris.

Apa doncs, començo jo:

"La Maeva va quedar-se a proa mirant l'horitzó. Era una petita galera, les onades deixaven bromera en xocar-hi. En March s'apropà amb una branca de fonoll del que sempre duia a la butxaca per recordar-li els prats verds on havia viscut.

- Potser aviat estaran tenyides de vermell...- digué."

ELS CASOS DE L'INSPECTOR FORMIGA DE Joan de Déu Prats

2011-10-07T12:53:00.000+02:00

"El coleòpter de la policia em va deixar al lloc dels fets: un parterre. El jardiner havia provocat una catàstrofe en segar la gespa mentre els insectes feien la becaina. Hi havia hagut molts ferits i la Creu Roja dels Invertebrats estava auxiliant-los.

Per sort, només hi va haver una víctima mortal: un escarabat piloter. Tanmateix, l'escarabat no havia mort per culpa de la segadora del jardiner. Aprofitant el desconcert, algú l'havia assassinat: tenia clavat el fibló d'una abella..."

Confesso que tinc una mica (molta) de fòbia als insectes, però convisc amb unes col·laboradores que no tenen aquests perjudicis i em van recomanar aquest llibre, molt i molt. I he de confessar que és molt divertit.

Hi podreu trobar més de vint casos: robatoris, centpeus segrestats, mosques mortes per sobredosi de sucre, tirotejos, enverinaments...

És un llibre ideal per fer addictes als nens a la lectura i als llibres de misteri.

L'autor també ens diu a la contraportada:

"Visc en un formiguer de gent, dormo en un rusc vertical, el metro és una marabunta, la platja, una plaga de banyistes, i conec un munt de paparres. No és estrany, doncs, que hagi escrit aquest llibre."

L'AGNUS DEI de Pere Arbona

2011-10-05T14:11:00.001+02:00

Ara que parlem tant de la riquesa de la nostra llengua us recomano aquest llibre, que està escrit amb aires Mallorquins. No tant en el text, com quan parlen els diferents personatges. En un principi se'ns pot fer una mica estrany, però quan t'endinses en la història, l'accent deixa de tenir importància i el llibre flueix sense que te'n adonis, amb un llenguatge entenedor i explicant anècdotes o penúries sempre amb bon humor i un toc d'ironia.
En el cristianisme, Agnus Dei (Anyell de Déu) es refereix a Jesucrist en el seu rol d'ofrena en sacrifici pels pecats dels homes, a semblança de l'anyell que era sacrificat pels jueus durant la commemoració anual de la Pasqua (segons la Wiki). En aquest llibre hi podrem trobar que a més de la repressió establerta pel règim que hi havia després de la guerra n'hi havia una altra que feia tant o més mal, la repressió religiosa.

L'autor ens retrata una societat plena de pors, on el pecat era present totes les hores del dia i on havies de demanar perdó fins i tot pels pecats dels altres.
Hi trobarem personatges que ens faran entendre els patiments de l'època i la lluita interna a que estaven sotmesos. Un mestre que s'ha d'adaptar i ensenyar coses en les que no creu, al mateix temps que intenta ajudar als joves a pensar per si mateixos, a mirar les coses des d'altres angles i amb sentit comú, però amb el mínim risc possible; un amor prohibit, amagat i alhora ben públic, com acostuma a passar als pobles petits; i un nen que va creixent envoltat de tot aquest mont d'incoherències, masclisme, adoctrinaments, culpes, rancúnies... però que per sort té un bon mestre que l'acompanya en el seu camí.
El llibre, alhora que ens explica la nostra història -que encara que sembli que hi ha coses que faci mil anys que eren així, no en fa pas tants- ens mostra l'amor que té l'autor per la seva terra, ens fa un retrat també de les costums de l'època i sobretot anem vivint els canvis que en tant pocs anys van succeir. Per sort tenim una capacitat increïble d'adaptar-nos fàcilment al que ens caigui a sobre i tornar-nos a aixecar un cop i un altre...

O LLEGIM... O PAGUEM ! !

2011-10-04T09:13:00.001+02:00

SI PICA, CURA

Això dels blocs provoca reaccions en cadena... Estic una mica falta de temps i no he pogut repassar els blocs últimament, així que ahir m'ho vaig anotar a "l'ordre del dia" i vaig fer una repassada pels que vaig poder... fins que llegint en bloGuejat vaig descobrir aquesta proposta.

Doncs, què havia de fer! anar-hi!

LA DITA A L'ULL

I ja hi vam ser... Com que no em sobren pas 2.500€ i llegir gratis és una gran temptació... em vaig passar una bona estona amb els reculls d'aforismes d'en Ferran Cerdans Serra.

Apa doncs, si voleu passar una bona estona ja sabeu on trobar-los.

REPARTIMENT DE NÚMEROS I PREMI DEL 3er TRIMESTRE - QUIN LLIBRE ÉS?

2011-10-01T22:42:00.006+02:00

Les respostes eren:

16.- PA AMB XOCOLATA de Teresa Roig.

17.- ANGELOLOGY de Danielle Trussoni.

18.- EL CELLER de Noa Gordon.

19.- UN LLOC SENS NOM (UN LUGAR LLAMADO NADA) de Amy Tan.

Com recordareu el premi era: El Cas Únic de Sam Finkler.

Deixeu-me dir també que com podeu veure hi ha uns finalistes fixes... No ens coneixem més que per les mútues "blocvisites"!!, si sempre son els mateixos serà perquè s'ho treballen!, hi ha hagut força encerts en algunes imatges, però no tothom ha fet les quatre. He fet el recompte, n'hi ha hagut que els ha anat per un pel i només els ha faltat l'últim... També n'hi ha hagut algun que a dos dies d'acabar-se els ha endevinat. Això potser vol dir que no eren tant difícils. Si m'he descomptat i em deixo algú teniu un dia per fer-m'ho saber, el diumenge farem el sorteig pel Random. Dilluns posaré el nom del guanyador en aquest mateix post, així que els participants estigueu atents...

Repartiment dels números:

McAbeu 1-7-13-19

XeXu 2-8-14-20

Sara F. 3-9-15-21

MeiA 4-10-16-22

Dani S. 5-11-17-23

El veí de dalt 6-12-18-24

Aquest cop ha estat el pare de família, que tot i dir-me que "estic carregada de punyetes", finalment va clicar "Generate" i amb les nenes com a testimonis ens va treure el número guanyador:

MeiA, enhorabona, el llibre és teu. Ja em pots passar la teva adreça postal i te'l envio.
Gràcies a tots per participar i estigueu al cas que aquest trimestre vindrà més carregadet...

MENJA, RESA, ESTIMA de

2011-09-27T15:59:00.000+02:00

L'he posat a les romàntiques perquè és on l'encaixen gairebé a tot arreu, però no el definiria com a un romàntic clàssic. Com el títol molt bé diu està dividit en tres parts i la seva definició ha de ser també aquesta: una guia de viatge, una guia espiritual, i una història d'amor.

La protagonista i autora del llibre, després d'un divorci dur (com la majoria dels divorcis), decideix agafar-se un any per viatjar a tres llocs: Itàlia, la India i Indonèsia.

En la primera part, ens parla de llocs, restaurants, persones que coneix i que l'acompanyen en aquest primer trajècte per Itàlia, on es fa un bon fart de menjar. En la segona part deixa més de banda els plaers corporals per dedicar el seu temps a l'espiritualitat, aquesta potser ha estat la part on se m'ha fet el llibre una mica llarg. Ens parla també dels molts personatges que va coneixent i del que va aprenent de tots ells. A la tercera i sense adonar-se de com ha anat passant, ja és una dona diferent. Ha anat superant els mals rotllos i guanyant terreny personalment.

Un llibre on, moltes dones s'hi poden veure reflectides. No vull discriminar a ningú, l'experiència d'un mal divorci pot ser igualment dolenta per dones que per homes, però com està contada des de la visió de l'escriptora...

Compromesa, és la continuació del primer llibre, es una mica diferent.

Tot i que el subtítol és "Una història d'amor", no espereu una novel·la romàntica cent per cent. És més com un tractat, una tesi sobre el matrimoni.

En aquest viatge ens parla d'una forma planera i amb força ironia de les tradicions, mites, pors... que envolten aquest compromís sentimental i social.

Alguns potser haureu vist la pel·lícula del primer llibre, qui sap si també en faran una de la segona part..

PESQUIS I BALIGA

2011-09-25T17:02:00.001+02:00

Aquest any es compleixen 50 anys de la revista Cavall Fort.

Recordo que la meva padrina (avia en lleidatà) cada cop que anava a Lleida de compres (que no era massa sovint) sempre em comprava de regal un còmic.

Mai he deixat de llegir còmics, primer els meus, després ja semblava que era massa gran i em llegia els del meu germà i ara llegeixo els de les meves filles.

Cavall Fort és tot un referent per a generacions i generacions de nens i nenes catalans. Per celebrar-ho, La Galera edita un recull de les 50 millors històries de Pesquis i Baliga.

En Pesquis i la seva veïna Baliga semblen pols oposats, l'un assenyat i tímit i l'altra esbojarrada i amb una atracció perillosa pels conflictes... Aquesta combinació fa que visquin moltes i divertides aventures.

L'autor és en Jordi Viladoms, creador també d'en Bet i Bop i en Pere Sense Por d’El Tatano.

19.-QUIN LLIBRE ÉS? (L'ULTIM DEL TRIMESTRE!!)

2011-09-21T16:20:00.000+02:00

Us recordo que aquest cop anirà per sorteig, però només hi participaran els que hagin endevinat les quatre imatges d'aquest trimestre: UNA, DUES, TRES i...

Què? és difícil...? No, segur que no. Recordeu que tots els llibres han estat comentats al bloc, així que si voleu jugar, passegeu-vos i busqueu la imatge.

Recordeu també que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

EL VAU VEURE...?

2011-09-20T16:19:00.001+02:00

S'ha de reconéixer que en Quim Monzó té marca pròpia...

NO OBRIS ELS ULLS de Jonh Verdon

2011-09-19T14:15:00.001+02:00

"Vull dir que... Jo analitzo situacions, aclareixo els elements d'un problema, em centro en les discrepàncies, resolc trencaclosques"

Això diu en Dave Guney, el protagonista dels llibres de John Verdon. Potser per això m'agraden; perquè jo veig les novel.les de misteri com un trencaclosques.

També potser és per l'aire clàssic que tenen. Que ens recorda l'estil d'Agatha Christie, o les novel·les d'en Sherlock Holmes. Ben escrites, ben estructurades, amb un llenguatge planer... Comença amb un ritme tranquil, ens mostra l'assassinat amb tot detall i ens dona la informació justa perquè comencem a jugar. Al igual que el protagonista, et comença a picar la curiositat d'un cas ben excepcional.

He de dir que després de llegir la descripció de l'assassinat ja vaig visualitzar com hauria pogut fer-ho l'assassí. I ho vaig encertar! Això potser vol dir que tinc una ment psicòpata...? o potser vol dir que n'he llegit tants, que seria una bona investigadora? Bé, de tota manera la trama és molt més complicada que aquest primer assassinat. Hi ha més morts i molt més embolic del que sembla en un principi.
Al llarg del llibre es van recordant pistes anteriors, perquè no et perdis detall, i suposo que també omet altres detalls per despistar-te una mica. Hi surten força personatges i vaig pensant... "No oblidis aquest, que potser sembla insignificant, només surt una mica de passada però... qui sap?"...

Et deixa endevinant moltes coses de la investigació abans que l'autor ens ho digui, cosa que m'agrada, i també et sorprèn amb girs inesperats, cosa que encara m'agrada més. També he de dir que els títols estan molt encertats. Quan mires la prestatgeria i penses: "de què anava aquest?" En els títols de John Verdon, de seguida et venen al cap els arguments.
Us recomano que si no l'heu llegit, comenceu pel primer, així coneixereu també les històries personals dels investigadors, tot i que en aquest també ens les va recordant.
Un plaer tornar a jugar amb ell i segur que no podré resistir la temptació de seguir-ne llegint els propers llibres que publiqui.

Jaume Cabré . . .

2011-09-15T10:15:00.000+02:00

MIL pàgines... tot un repte.

M'agrada com escriu aquest autor, així doncs sé que no podré evitar la temptació de llegir-lo. Hauré de buscar el moment, ja que en tinc una bona llista de pendents i per llegir un llibre tant complert, amb tants personatges i vides creuades com les que aquest promet... es necessita a més de temps, la dedicació i l'atenció que es mereix.
El llegireu??

LA CAÇADORA DE COSSOS de Najat El Hachmi

2011-09-14T10:05:00.000+02:00

En una primera part l'autora ens va relatant un seguit d'encontres sexuals per boca de la protagonista. Una noia que busca sexe gairebé desesperadament i potser ni tan sols sap ben bé per què. Diria que com una nimfòmana, però en els temps que vivim potser moltes noies consideren del tot normal fer el que fa la protagonista. Com diu el títol va caçant cossos, en fa una col·lecció que en lloc d'omplir-la li crea buidor i desencís. En aquesta primera part hi trobem una barreja de sexe, colors, olors...

El llibre té dues parts ben definides, a mi m'ha agradat més la segona, una mica més argumentat, on ens explica com la protagonista va canviant.
Un cop per setmana va a netejar la casa d'un escriptor i comença a veure les coses d'una altra manera.
"Ho expliquen com si fos cosa de l'edat i no és veritat, és una cosa més de les ganes o de saber del tot què vols i què no vols. Voster potser em diria que a cada moment sabem el que volem, però no és així, costa una vida saber què ens agrada."
Ell l'ajuda a trobar una mica d'autoestima en la seva caòtica vida i poc a poc va canviant aquesta manera de viure.

THIS IS WHERE WE LIVE . . .

2011-09-12T15:19:00.000+02:00

Vivim envoltats de llibres... M'ha semblat força original...
<p>&amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;&amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;HI</p>

Welcome to our city - to our world - of books. This is where we live.

El vídeo és de 4th Estate Publishers' pel seu 25è aniversari.

SESLÈRIA, SIMFONIA PER UN ASSASSÍ de Ramon-Bernat MESTRES

2011-09-09T19:17:00.005+02:00

Aquesta novel·la m'ha provocat sentiments contradictoris... per una part trobava que se'n anava massa per les rames, que ens feia perdre en alguns temes que potser no venien del tot al cas (suposo que la meva impaciència en temes d'intriga té bastant a veure amb aquesta opinió). Per altra em va enganxar, com aquelles pelis de por que saps que ho hauries de veure si no vols tenir malsons, però ahora també saps que si no veus el final serà encara pitjor.

Un escriptor amb agorafòbia i que a més ha perdut 5 anys de la seva memòria. Ara intenta escriure una novel·la però es troba encallat. És per això que una coneguda el convida a la seva masia, tot prenent una sèrie de precaucions per realitzar el viatge a causa d'aquesta malaltia, per veure si el canvi d'aires l'ajuden.

Poc a poc aquesta invitació es va convertint en un empresonament més greu del que ja pateix per l'agorafòbia, els narcòtics i l'alcohol.

Els fets que van succeint a la masia fan que els records vagint tornant i així anirem coneixent el seu passat i el desenllaç del seu present tot alhora, amb un final que el seu autor ens posa ben envolicat.

Per si us voleu fer una idea del llibre, els seus capítols segueixen una sinfonia: Adagio, allegro moderato, Allegro non troppo... Que si no m'equivoco és aquesta:

Què... ja comenceu a notar l'angoixa?

LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ

2011-09-08T19:42:00.003+02:00

Tindrà lloc al Parc de la Ciutadella de Barcelona, entre el 9 i el 18 de setembre de 2011.

A mi em cau una miqueta lluny, i per qüestions de feina i temps no m'és compatible, però si us hi podeu arribar, segur que passareu una bona estona.

Aquest any s'ha renovat el recinte per integrar-lo millor al Parc. Podeu trobar més informació a www.lasetmana.cat.

També tindrà canal de Twitter i de Facebook:
http://twitter.com/lasetmana
http://www.facebook.com/SetmanaLlibre

VIVIR SIN JEFE i VIVIR SIN MIEDOS de Sergio Fernández

2011-09-08T10:34:00.000+02:00

Segur que per a més d'un això seria un somni, altres creuen que treballar per un mateix és un calvari. El meu pare va aconseguir treballar sent el seu propi cap -encara que treballava al servei d'altres persones- i sempre m'ha dit: "És millor ser el cap d'un ratolí que la cua d'un lleó".

No sóc massa de llegir llibres d'autoestima. Molts cops en llegir-ne algun he pensat, "mira ara, aquest ha descobert el foc", però reconec que tot i que moltes coses ja les sabem, les anem oblidant o la rutina, els problemes, o qui sap què! fan que anem perdent coses pel camí que fèiem millor i que hem deixat de fer o que ens van ensenyar fa temps i hem oblidat o que mai hem sabut.

No tots els consells d'aquests llibres ens serviran a tots, ni ens ajudaran per a tot. Hem de saber destriar el que ens pot ser útil i us puc assegurar que en acabar-los tindrem un bon grapat de bones idees per millorar la nostra vida i la nostra situació laboral.

Aquí teniu també la web de Sergio Fernández per si hi voleu donar un cop d'ull:

http://www.pensamientopositivo.org/

ESCULL LA PORTADA...

2011-09-06T15:03:00.000+02:00

La Sònia Fernández-Vidal està a punt de editar el seu segon llibre, després de tenir un gran èxit amb "La porta dels tres panys". Aquest nou llibre intenta resoldre la difícil equació de l'amor... "Quantic Love".

La Galera ens dona la oportunitat de triar la portada i alhora participar en el sorteig dels 20 primers llibres dedicats.

Apa doncs, no us perdeu aquesta oportunitat. Si hi voleu participar... AQUÍ.

18.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-08-30T09:37:00.000+02:00

Vaig a gaudir d'uns dies més de platja abans de tornar a la rutina.
Bona teca (ui... els quilets), relax (més o menys), i bones lectures...
Oridinador... desconexió total (ho intentaré)... i mentre, us deixo una mica de deures...

No us esvereu que crec que no és tant difícil. Ara n'és el temps...

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris i feu també un repàs als anteriors del trimestre, per si n'hi ha algun que encara no heu endevinat.
INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

EL REI DEL MÓN de Salvador Macip

2011-08-26T16:40:00.001+02:00

Crec que tots els llibres d'en Salvador Macip (menys els científics, és clar), tenen un caire de pel·lícula. Comences a llegir i ja en veus les imatges. Aquest però és el que més.

Havia llegit crítiques en algun altre bloc sobre el vocabulari groller del protagonista, però crec que si no fos així els protagonistes no serien tant creïbles. Els personatges te'ls vas fent teus sense problema, et van atrapant i la curiositat de com acabarà l'embolic que es va formant pot més del que voldries i vas agafant velocitat.
El protagonista passa de ser un ningú als barris baixos a ser el doble perfecte del Skary, un cantant de hip-hop desaparegut misteriosament. Haurà de substituir-lo fins que aquest es digni a tornar. La cosa no és tant fàcil com sembla al principi i ell es posa tant en el personatge que ben aviat es creurà "El Rei del món"...
"Sóc llest, collons! Sé de què va el món"

El llibre està explicat en primera persona i té un toc d'humor i d'ironia que m'ha agradat molt. A mesura que avança, també augmenten les drogues, el sexe, la violència... la trama augmenta en duresa i brutícia (potser és el troç que menys m'ha agradat), però al mateix temps ens mostra un món on la publicitat, el màrqueting i el poder dels diners i la fama son els veritables Reis del Món.

En aquesta història plena de corrupció i traïcions, per sort, també hi te cabuda l'amistat.
En definitiva, un llibre ple d'acció i sorpreses fins al final.

LES CINC PERSONES QUE TROBARÀS AL CEL de Mitch Abot

2011-08-23T14:29:00.001+02:00

Normalment no explico els finals però aquest cop si que us diré com acaba:

"Que tothom afecta algú altre i que aquest algú afecta algú altre, i que el món és ple d'històries, però que totes les històries són una."

Tots tenim algun pensament del que pot ser que passi després... després de la vida, després de la mort... i aquest llibre és el que ha triat Mitch Albom per imaginar-se el seu cel. De vegades ens sembla que tenim una vida ordinària, que no som gens especials i que quan deixarem aquest món, alguns haurem passat quasi desapercebuts. En aquest llibre ens mostra un cel on cinc persones ens diuen com han influït a les nostres vides perquè anéssim seguint el camí que hem seguit i quina ha estat la nostra funció dins la roda de les vides que es van creuant. Perquè tots som importants d'una manera o d'una altra.

En aquest cas anirem veient la història de l'Eddie. Les cinc persones que ell es troba ens fan veure la seva vida i fan que ell vagi trobant el significat de tot plegat... i a la fi trobi la pau i el lloc on vulgui estar-se. El seu CEL.

Un llibre curt però molt emotiu

EL SECRET DELS BONS HOMES de Xavier Garcia

2011-08-19T17:06:00.001+02:00

Em va passar per Sant Jordi, vaig agafar un llibre d'unes 600 pàgines perquè em durés més i curiosament el vaig llegir en quinze dies. Aquest cop m'ha tornat a passar.

Ja passa això, de vegades un llibre curt no t'enganxa i es fa llarg i un llibre llarg, si aconsegueix atrapar-te, t'absorbeix i no pots parar fins acabar-lo.
El llibre comença amb un pròleg que ens situa i ens presenta als Bons Homes. Des del castell de Montsegur al 1244, ens fa viatjar en el temps al Liceu Barceloní al 1913 i al camp de concentració de Mauthausen al 1940. Amb aquesta introducció ens vol donar a conèixer uns homes especialment forts, però més que físicament la seva força ve del seu interior, de la seva manera de ser. Son els Bons Homes que han anat sobrevivint en el temps, intentant millorar la societat i alhora han anat conservant un secret molt especial.
Després d'aquest pròleg, la novel·la està situada en l'actualitat, però va viatjant en el temps per retrobar personatges que ajudaran als protagonistes a aconseguir les pistes necessàries per dur a terme la seva missió.
Investigació, amistat, missatges codificats, amor, enigmes... Tot això ens farà viure una gran aventura, acompanyats d'uns personatges que se'ns enganxaran. Però, no podem pas oblidar que així com els Bons Homes han perdurat amb el temps, també ho han fet els seus enemics...
L'autor, en aquesta novel·la, també ens va ensenyant la filosofia i els pensaments d'unes persones que volien un món diferent, potser una utopia, però si no fos per aquestes persones que ho intenten, què seria de la humanitat.
He de reconèixer que els enigmes i endevinalles no és el meu fort i em perdia en algunes resolucions. Per sort els protagonistes son més espavilats i se'n sortien força bé. És d'aquells llibres que et tornaries a llegir per captar alguns detalls que s'han pogut perdre pel camí.
Podeu veure una entrevista a ENTREVISTES ON LINE
Podeu trobar més informació a la seva web i també el trobareu al Facebook

SINPSIS

El llibre comença amb una introducció perquè ens fem una idea de quina classe de persones eren els Bons Homes.

Ens parla del Castell de Montsegur (Març de 1244), quan la caiguda dels càtars es imminent i Ramon de Perella encomana a Bernat de Montcada la custòdia d'un preuat secret. Passem al Liceu Barceloní (primavera de 1940) on ens mostra que tant els Bons Homes com els seus enemics perduren. Mauthausen (1940), on un presoner aconseguirà el seu propòsit de fer arribar les claus perquè algú més endavant sàpiga trobar el seu secret i esdevingui el seu nou custodi...

Héctor Sandoval, es troba en un moment de la seva vida força difícil. Havia arribat molt amunt, però no ho havia sabut gestionar bé i ara es trobava en una evident situació crítica tant a nivell professional com personal.

Rep l'encàrrec de fer un article sobre un geriàtric on hi ha veterans republicans de la guerra civil espanyola. Allí coneixerà un ex milicià de la República que canviarà la seva vida per sempre.

La manera de parlar i de viure d'aquest avi el captivarà i quan l'endemà s'assabenta que l'han assassinat, decideix seguir la pista que aquest li havia revelat per trobar un secret amagat al llarg dels segles.

Ajudat pel seu millor amic i per una historiadora, anirà desfent el cabdell que el durà a la descoberta final. La dificultat no serà només anar descobrint els enigmes que han anat deixant els Bons Homes al llarg dels anys. Haurà d'enfrontar-se també als enemics que els persegueixen. Persones poderoses que veuen perillar el seu estatus social, el seu poder i els secrets que volen que romanguin per sempre amagats...

I com seria un llibre d'aventures i misteri si no hi hagués una mica d'amor. Dons així com l'Héctor refà el seu instint periodístic al llarg de la investigació, també es va refent en altres aspectes de la seva vida...

POESIA VISUAL ...

2011-08-16T09:21:00.004+02:00

Si, si, si... parlo molt poc de poesia, ja hi posaré remei, però avui per compensar us recomanaré algunes pàgines de poesia visual.

Sempre m'ha agradat molt llegir, però la imatge és un altra de les meves debilitats...

http://poesiavisual-alexmonfort.blogspot.com/
http://claudiaquadefrau.blogspot.com/

http://poesiavisual-marlozano.blogspot.com/
http://www.poemesvisuals.com/
http://universosmeridianos.blogspot.com/

Si en coneixeu alguna pàgina que us agrada, m'ho feu saber i l'aniré afegint durant aquesta setmana.

17.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-08-05T10:45:00.000+02:00

Que hi ha alguuuú?

Bé, està demostrat, us enyoro tant que no puc estar sense la vostra companyia. Així que he pensat: "va, anem a jugar una mica!"

Crec que aquesta imatge és fàcil, però... qui sap... Treballeu una miqueta, busqueu i remeneu entre els llibres comentats al bloc, com sempre i a veure si l'endevineu!.

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

LA VIDA . . .

2011-07-24T10:23:00.000+02:00

Hi ha un moment, abans dels 10 anys que els nens son conscients que la gent es mor... La meva filla gran és més tímida i es va limitar a fer preguntes indirectes sobre el tema. Quan va tocar-li a la petita va tirar més pel dret i em va preguntar si no em feia patir que ja estigués més a prop de la mort...(els nens no tenen miraments)

Ara, ja no em fan aquestes preguntes però de vegades les veig patir en silenci quan saben que ha mort el pare d'un nen conegut... l'avia d'una amiga... aquell noi en un accident... i per això els vaig dir:

Fins als 10 anys vaig aprendre milions de coses. A mirar, a veure, a menjar, a parlar (de vegades massa), a caminar, a caure, a estimar, a llegir, a escriure, a jugar...

Dels 10 als 20, vaig aprendre milers de coses més (potser no totes tant positives). Van anar apareixent els millors amics, vaig començar a prendre decisions que podien ser definitives o no... vaig estudiar, vaig anar de festa, treballar, conviure, conduir. També vaig aprendre a estimar d'una altra manera...

Dels 20 als 30, diuen que el temps es comença a accelerar. Correcte. Però vaig seguir fent i aprenent moltes coses.

Dels 30 als 40, vaig aprendre la cosa més bonica. A ser mare. Sembla molt difícil però amb una bona base, apresa des de l'amor dels meus pares, va anar tot més rodat. Sobretot tenint en compte que a partir d'aquest moment la felicitat passa perquè els teus fills siguin feliços (encara que tots tenim alguns moments de desesperació). Aquesta assignatura ja no la deixes mai més, és de caràcter indefinit i es va complicant o facilitant per etapes... cosa que fa que comprenguis i estimis encara més als teus pares.

A part, també vaig aprendre a deixar de treballar i a tornar-hi després de set anys (que no és gens fàcil) i entre les mil coses més que vaig aprendre també hi havia... bloquejar...

Ara les meves filles segueixen tenint por per mi i jo també tinc por per elles. El meu pare diu que la por no s'ha d'ignorar mai, ens fa ser previnguts. Però els dic que... Si em morís demà el balanç de la meva vida seria positiu. He fet moltes coses i n'he aprés moltes, algunes no m'han agradat, altres no han sigut positives, però la majoria si. Crec que sempre m'han estimat les persones més importants per mi, i jo he procurat sempre estimar-les molt també.

Ara que... Si no em moro demà, pot ser que encara visqui 40 anys més. I si he aprés i fet tantes coses en aquests anys que ja he viscut, perquè no he d'aprendre'n i gaudir-ne un bon grapat més en els que em queden.

Així que els dic a les meves filles que no s'hi capfiquin, que per això vaig triar com a subtítol del bloc:

"Viu com si haguessis de morir demà, aprèn com si haguessis de viure per sempre"

Ara, aquest bloc farà una pausa (encara que potser no em pugui estar de passejar-me a visitar els vostres) fins d'aquí a unes setmanes... per viure i gaudir de la vida i la bona companyia dels que m'estimen

ELS FILLS DE LA TERRA de Jean M. Auel

2011-07-22T12:17:00.006+02:00

El Clan de l'ós de les Cavernes; La vall dels cavalls; Els caçadors de mamuts; Les planes misterioses; Els refugis de pedra; La Terra de les coves pintades.
Aquesta és una col·lecció de sis llibres ambientats en la prehistòria. En els llibres l'autora ens explica la història d'Ayla, una nena Cromanyó que és recollida i criada per Neandertals.

En aquestes sis novel·les podrem viatjar per les diferencies entre cultures i els perjudicis que es va trobant la protagonista i que no resulten tant diferents de les que ens trobem en els temps actuals. Ens fa repassar també les costums, tècniques, habilitats, relació amb la natura, descobriments... (tot rigorosament documentat) de les diferents societats que van sorgint.

L'amor i la força que dona als protagonistes per superar qualsevol entrebanc és l'esquelet que va guiant el conjunt de novel·les. Ens parla de la sexualitat i el paper de la dona, que podia canviar molt depenent de quina tribu es trobessin.

La lectura no es fa pesada gràcies a la seva manera d'escriure i al cúmul de sentiments que s'experimenten en les seves novel·les.

En definitiva, temps diferents però bàsicament els humans no canviem tant...
SINOPSIS

El clan de l'ós de les cavernes: Ayla és cromanó però perd la seva família per un terratrèmol i és adoptada pels neandertals. Tot i que és estimada pels seus nous pares la vida no és fàcil, ja que és una societat altament masclista. A mesura que passen els anys va aprenent també les virtuts de la medicina natural. Per acabar-ho d'enredar el fill del cap l'odia i intenta que el clan la rebutgi, cosa que encara la fa més forta i fa que es guanyi encara més el suport dels altres. El final no l'explico, només diré que té un fill...

La vall dels cavalls: Aquest llibre ens fa viatjar en dues històries paral·leles. Per una part, Ayla va aprenent coses noves, a domesticar animals i a sobreviure. Per l'altra Jondalar i el seu germà, que viatgen per Europa fins Jondalar es queda sol. Ayla i Jondalar es troben i sorgeix l'amor, però no serà tant fàcil, hauran de superar la diferència de cultures...

Els caçadors de mamuts: Jondalar y Ayla s'uneixen a la comunitat dels Mamuto. S'hauran d'adaptar i relacionar amb els altres superant els entrebancs, cosa que no resultarà gens fàcil. Allà hi haurà Ranec, un nou pretendent per Ayla. Això comportarà problemes i gelosies per part de Jondalar...

Les planes misterioses: Aquest llibre està situat a l'època de la glaciació i Jondalar i Ayla han de fer un llarg viatge on no hi faltaran perills. Pel camí coneixen diverses tribus i amb elles els seus costums. Una d'aquestes tribus és totalment el tipus oposat de la societat que havia criat Ayla, un matriarcat...

Els refugis de pedra: Són al poble de Jondalar, però les coses no han de ser tampoc gens fàcils, Ayla és rebutjada altre cop per ser diferent i per acabar-ho d'adobar hi ha un antic amor de Jondalar. Aquesta introduirà Ayla en els poders de lamàgia. Però ho aniràn superant gràcies als seus coneixements en medicina. Aquí neixerà la serva filla, Jonayla...

La terra de les coves pintades: Aquí Ayla comparteix el protagonisme amb la seva filla que descobrirà les coves pintades. Per altra part Jondalar és torna a sentir gelos, però aquest cop per la falta d'atenció d'Ayla, ja que es dedica massa a aprendre i desarrotllar les seves aptituts.

LA MALETA SARDA de Margarida Aritzeta

2011-07-19T09:43:00.000+02:00

Un misteri amagat entre llibres

És un llibre molt ben escrit, cosa que fa que es llegeixi de gust. Encara que he de confessar que quan la cosa es va anar enredant amb històries del passat vaig tenir moments d'espessor. Suposo que és degut a la falta de concentració de l'estiu...
És una novel·la d'intriga que va a cavall entre Barcelona, Perpinyà i l'illa de Sardenya. Manu Uriarte és un llibreter que compra i vent llibres antics. S'havia d'haver trobat amb un dels clients per parlar d'un diccionari Català-Alemany, del que només es creia que hi havia un exemplar. Les coses no surten com estaven previstes i es troba al seu client mort... Aquí comença un seguit de malentesos, fugides i investigacions per la seva part per trobar el llibre i per evitar acabar com el seu client a mans d'algú que no busca pas el mateix que ell...
Margarida Aritzeta ens fa veure l'illa de Sardenya, amb les seves costums, els seus menjars, la seva gent...
Al mateix temps que ens explica la trama i les històries passades que s'hi relacionen, ens relata també les emocions dels diferents personatges que ens van acompanyant al llarg del llibre: l'amic amb càncer, problemes amb la parella i el pare d'aquesta, un home gran que s'ha quedat sense casa i quasi sense família...
Podríem dir que és un llibre on tot i que sembla que la intriga és l'argument principal, aquesta és només la base. L'autora es recrea també en altres temes més profunds. Un llibre per llegir amb calma i concentració.

MISTERI AL CARRER DE LES GLICINES de Nuria Pradas

2011-07-18T11:25:00.000+02:00

Avui un pels més joves, que a l'estiu no tot ha de ser jocs i aigua...
Un llibre ideal perquè els més joves s'enganxin a la lectura. Escrit amb un llenguatge clar, sense complicacions i amb una trama que t'enganxa des del principi.

Al carrer de les Glicines hi ha una casa abandonada on misteriosament hi han desaparegut alguns joves. Quan en Marc passa a ser una d'aquestes misterioses desaparicions, l'Helena, la seva novia i en Guillem, el seu germà, no poden quedar-se de braços plegats i deixar que sigui un cas més sense resoldre. Necessitaran una mica d'empenta i d'això a la Dèlia n'hi sobra.

Un llibre que de vegades et farà estrènyer les dents, però que no podràs deixar de llegir fins que tot estigui resolt.

EL NOM DEL VENT I EL TEMOR D'UN HOME SAVI... EN CATALÀ.

2011-07-15T09:06:00.001+02:00

Per als que, com jo, estàvem esperant la segona part de El Nom del Vent, ja està confirmat!

Les edicions en català dels llibres "El Nom del Vent" i "El temor d'un home savi" sortiran el proper 3 de Novembre a la venda!!... ja falta menys...

SONRISAS DE BOMBAY de Jaume Sanllorente.

2011-07-12T11:00:00.003+02:00

"La veu humana mai podrà cobrir la mateixa distància que la petita i silenciosa veu de la consciència." Gandhi

Quanta raó!! Aquesta és una de les dites que ens van presentant els capítols d'aquest llibre. Quants cops la consciència ens diu que els que som més afortunats hem d'ajudar als que no tenen tanta sort i nosaltres dissimulem, fem com si aquella veueta ho estigués dient a algú altre, o simplement ens justifiquem de mil maneres.

Havia vist, ja fa anys, una entrevista a Jaume Sanllorente i em va semblar més que valent, per haver sigut capaç de fer un canvi tant gran a la seva vida en benefici d'altres. Per això, quan vaig veure el llibre vaig saber que l'hauria de llegir.

Aquest llibre ens explica el camí que va seguir en Jaume per aconseguir el seu objectiu. Ell ens diu que l'educació és la única clau que tindran els pobres i intocables de l'Índia per aconseguir la seva llibertat i abandonar l'esclavitut de la ignorància.
Más allà de las sonrisas és un recull de fotos amb comentaris. En aquests dos llibres hi trobarem una realitat que de vegades ens fa estremir, ens fa plorar i enrabiar, però el que aquests llibres han d'aconseguir és que quan els haguem mirat no els tanquem, que quedin oberts per sempre més en la nostra memòria i que desitgem canviar les coses.

En Jaume diu que és com una paret que s'ha de pintar. Si ens sembla que unes pinzellades no poden fer res, estem ben equivocats. Si tots pintéssim un trosset de paret aviat tot tindria millor color...
Web: https://www.sonrisasdebombay.org/

Blog: http://lassonrisasdebombay.blogspot.com/

M'han fet saber que en breu iniciaran en un Grup de facebook la lectura conjunta d'aquest llibre. Si hi voleu participa podeu escriure a irene_soisa@hotmail.com

CUANDO ME ENCONTRÉ A MI MADRE EN UN SEX SHOP de Robert Neuendorf

2011-07-09T23:13:00.000+02:00

A l'estiu, sembla que potser hauríem de tenir més temps per llegir, però la veritat és que les circumstàncies no sempre son propícies: la calor... els nens ens demanen més atenció... intentem llegir a la platja o a la piscina o mentre viatgem... però estem envoltats de sorolls i distraccions...

Bé, doncs aquest és un llibre que no demana pas concentració. És una selecció de les millors confessions que s'han publicat a la web: www.beichthaus.com creada pel periodista Robert Neuendorf.

Històries poca soltes, vergonyoses, infidelitats, sorpreses, bromes pesades, fantasies eròtiques, amors inconfessables i ja us podeu imaginar mil coses més.

Aquest és un llibre que podreu anar agafant i deixant a estones. Un llibre sense complicacions.

16.- QUIN LLIBRE ES?

2011-07-07T11:08:00.000+02:00

Ja se que fa calor, estem tots apàtics... ara platja... ara piscina... ara l'avió... ara bicicleta... alguns amb els nens per casa... i es clar, se'ns redueix el temps per als blocs. Però com ja vaig dir, aquest trimestre només hi haurà 4 imatges per endevinar. També us recordo que el guanyador serà per sorteig entre tots els que hauran endevinat les 4 imatges.
Comencem per aquesta...

No us podeu queixar, aquest cop la imatge és menys abstracta... però no us hi acostumeu.

El premi: El Cas Únic de Sam Finkler de Howard Jacobson.

"En Julian Treslove i en Sam Finkler es coneixen des que jugaven al pati de l’escola. En Julian és un exproductor de ràdio de la BBC que ha passat per la vida sense pena ni glòria, mentre que en Sam és un filòsof jueu d’èxit, que publica llibres i apareix sovint a la televisió. Al llarg dels anys, la seva amistat ha tingut alts i baixos, però no han perdut mai el contacte, ni tampoc la complicitat amb el seu vell professor, en Libor Sevcik, que sempre ha valorat més les lliçons de la vida que les notes dels exàmens.

Quan acaben d’enviudar, en Libor i en Sam es troben per sopar amb en Treslove, tan de pega amb les dones que gairebé es pot considerar vidu ell també. Amb un humor mordaç i una certa enyorança, tots tres rememoren els temps en què encara no havien estimat, ni perdut, ni guanyat res prou important per plorar-ne la pèrdua."

Apa, doncs... a jugar i recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

LA GRAMÀTICA DE L'AMOR de Rocío Carmona

2011-07-05T11:44:00.004+02:00

Quan vaig començar a llegir aquest llibre em vaig trobar alguns tòpics, algunes coses que les veia venir, però després vaig pensar que ja tinc una edat i que la protagonista és una adolescent que comença a enfrontar-se amb l'amor i tot el que envolta aquesta curta paraula: desenganys, malentesos, dubtes...

Rocio Carmona, en el seu primer llibre, ens mostra la manera de superar els primers entrebancs amorosos de la ma d'un professor molt especial, que alhora que ajuda a la protagonista a aprendre a conviure amb les complicacions dels primers amors ens va aconsellant llibres per llegir i bona música per acompanyar i entendre millor les complicitats de l'amor. (cosa que val per a totes les edats...)
Aquest llibre ha tingut un gran èxit (hi ha molta gent que vol aprovar aquesta assignatura...) i La Galera vol demostrar que els joves SI que llegeixen, així que el dimecres 6 de Juliol a les 17:30 faran la primera lectura pública de La Gramàtica de l'Amor a la llibreria Bertrand. Tots els que hi participin rebran un obsequi. No us ho perdeu.

OH SI! OH SI! de Pere Cabra

2011-07-03T20:48:00.001+02:00

Els que heu llegit el títol i heu pensat immediatament en una novel·la eròtica... Ummm NO, que estem al Juliol ("ni dona ni caragol). El subtítol és Crònica de la maldat.

Dons bé, aquest llibre ni és eròtic ni terriblement malèvol. Però hi trobem escenes de les dues coses i més.

El protagonista ens va parlant amb un llenguatge desimbolt i fins i tot en algunes escenes groller, amb llargues paraules com: "queusdoninatotspel...""mecagonc...", però que també ajuda a llegir-lo fàcilment. La història... rara. Irreal i possible a la vegada.

Pere Cabra ens escriu un llibre on humor negre, maldat, sexe, avarícia... en resum humanitat, es concentren en un lloc molt reduït.

PREMI QUÍN LLIBRE ÉS -2on TRIMESTRE

2011-06-30T08:06:00.001+02:00

Aquest trimestre em deien que ho posava massa fàcil, però al final es veu que no ho va ser tant...

LES RESPOSTES SON:

8.-EL JOC DE DÉU de Salvador Macip

9.-UNA SORTIDA DIGNA de Jesús M. Tibau

10.-ELS LLIBRES DE LUCA de Mikkel Birkegaar

11.-TRETZE TRISTOS TRÀNGOLS de Albert Sánchez Piñol

12.-EL PERFUM de Patrick Süskind

13.-MALDITO KARMA de David Safier

14.-EL PRIMER DIA de Marc Levy

15.-LA LLADRA DE LLIBRES de Markus Zusak

Els encertants han estat, per ordre de respostes rebudes:

8: McAbeu - XeXu - Clídice - Assumpta - racoperllegir - MeiA - Alyebard - Dona Invisible - Rosa - Quaderndemots - El veí de dalt.

9: El veí de dalt - V.Pàmies - Assumpta - XeXu -McAbeu - Rosa - MeiA - Quaderndemots.

10: McAbeu - MeiA - Rosa - XeXu

11: MeiA - McAbeu - XeXu

12: MeiA - XeXu - McAbeu - Rosa

13: XeXu - McAbeu - MeiA - Rosa

14: XeXu - McAbeu - Rosa

15: Rosa - McAbeu - XeXu - Rosa

Aquest cop la cosa estava entre quatre que s'hi han hagut d'esforçar molt. (em consta...)

I, si no m'he equivocat amb els comptes el guanyador és... Ups, si no m'equivoco hi ha empat!! Bé, no patiu, no penso fer cap desempat. Aquest trimestre hi haurà dos llibres. McAbeu i Xexu, ja em podeu enviar les vostres adreces postals i us faré arribar...

Com el trimestre següent és molt Vacacional... només posaré quatre imatges de "QUIN LLIBRE ÉS?" repartides dins els tres mesos. Estigueu atents.

També hi haurà canvis amb els premis. El guanyador, a partir d'ara serà per sorteig entre tots els que hagin encertat totes les imatges. O sigui, igual com ara, però no guanyarà el més ràpid, serà una mica més equitatiu entre tots els que s'hi han esforçat.

Apa doncs, felicitats als guanyadors i preparats pel següent!

THEODORE BOONE, EL NOI ADVOCAT de John Grisham

2011-06-27T10:20:00.004+02:00

Us agrada John Grisham? Doncs ara podreu deixar que els vostres fills també s'hi enganxin.

Ha començat una sèrie amb un jove protagonista Theodore Boone, que farà arribar als més joves els temes judicials. Els seus pares son advocats i ell, que té 13 anys s'ha proposat exercir d'assessor dels companys de classe. El seu somni és arribar a ser un gran advocat i va per bon camí, coneix a tots els jutges i policies de la ciutat i li agrada assistir als tots els judicis que pot.

L'acusació d'un home innocent i la imminent posada en llibertat del veritable culpable li complicaran una mica la vida, però... d'això es tracta no?

molt recomanable.

LA DONA QUE FUGIA DE LA BOIRA de Albert Llimós

2011-06-22T14:34:00.001+02:00

Aquesta és la primera novel·la d'Albert Llimós. És un escriptor jove, però llegint aquest llibre ens semblarà que l'autor hagi viscut les experiències que relata. Els llocs que ens descriu amb tot detall, alguns ara ja desapareguts o transformats i els successos que acompanyen a la protagonista... Això vol dir que darrera el llibre hi ha un gran treball de documentació.

En aquest llibre ens posa a la pell d'una noia que creix sense mare i envoltada per la hostilitat del seu pare. Haurà de fer-se forta i superar els obstacles que la vida li va posant al davant amb un rerefons de guerra i postguerra que no ajuden gens a posar-li les coses fàcils.

Tota una vida, una llarga lluita on caurà i s'aixecarà i aconseguirà molts dels seus objectius.
Una nota curiosa és que el llibre comença amb l'enterrament de la mare i acaba amb el de la protagonista (molts anys després), però està d'escrit exactament amb les mateixes paraules.

NEIX PORTÀTIL...

2011-06-20T14:19:00.000+02:00

El passat Dimecres 15 de Juny es va presentar Portàtil, el projecte conjunt de set editorials independents catalanes (Angle, Base, Bromera, Cossetània, Meteora, Símbol i Viena) que publicarà els best-sellers de cada segell en format de butxaca... Ja està bé que es tingui en compte la crisi.

La col·lecció comença amb els primers quinze títols:

Foc latent de Lluïsa Forrellad; Un altre món d’Arcadi Oliveres; La cuina de l’àvia Remei de Remei Ribas; 100 mites de la ciencia de Daniel Closa i Autet; Homes de Isabel-Clara Simo; La casa de gel de Joan Pons; Els turmentats de John Connolly; Cartes a Clara d’Agustí Pons; El gratacel de Màrius Sempere; L’exili violeta de Marta Pessarrodona; Dersu Uzalà de Vladimir Arséniev; El Raval de Ferran Aisa; Vint històries de la Barcelona americana d’Hèctor Oliva; Temps líquids de Zygmunt Bauman i Déu, cosmos i caos de David Jou.

Aquesta col·lecció vol posar a l’abast dels lectors els best-sellers de cada segell en un format de butxaca i a un preu assequible.

EL LLEGAT de Katherine Webb

2011-06-18T11:12:00.001+02:00

Es com si estiguessis llegint dos llibres alhora, cada un amb el seu estil particular.

L'un ens parla de l'any 1902, quan una noia rica de Nova York es casa amb un vaquer i ha d'intentar adaptar-se a la duresa de l'Oest Americà. L'altre està situat en una època més actual, a Anglaterra, quan dues germanes hereten una mansió i hi van a passar els Nadals per decidir si s'hi volen quedar o no.

En la seva primera novel·la, Katherine Webb va alternant aquestes dues històries mentre aconsegueix que la nostra curiositat sigui cada com més forta, i costi més parar de llegir.

És un llibre ple de secrets: secrets del passat, secrets de l'infància... La protagonista ha oblidat els detalls d'una tragèdia que va succeir quan era petita i que creu que és el motiu pel quan la seva germana va intentar suïcidar-se. Tot intentant recuperar aquests records va destapant també el desgraciat passat de les dones de la família i el perquè dels seus odis.

COM SÓC...

2011-06-16T16:59:00.000+02:00

Les meves filles ja estant a les "pre-vacances" i es passen les tardes buscant coses per fer. Ahir em van regalar un post-it amb el meu retrat.

Doncs si, gairebé sempre vaig amb pantalons, sóc molt riallera i no sempre vaig ben pentinada...

TOT ESTÀ PER FER de Pau Garcia-Milà

2011-06-14T11:26:00.000+02:00

"Quan el món s'ensorri, fes-te emprenedor"

Tots ens queixem de la crisi. Però està comprovat que això no ens ajuda massa. Confiar que ens ho arreglaran els polítics encara ens ajuda menys... Així que la millor solució és espavilar-nos pel nostre compte.

Si teniu feina, perfecte, però molts no en tenen, altres tenen una feina imposada o que no era el que havien planificat fer. El Pau Garcia-Milà ens diu que no ens rendim, que no tinguem por de tenir idees noves ni d'intentar posar-les en pràctica. I sobretot que no tinguem por a fracassar. La meva avia, quan jo era petita, m'ensenyava a fer ganxet i punt i sempre deia, "fent i desfent s'aprèn". Doncs això ho hauríem de portar a la pràctica en tots els altres àmbits.
Crec que aquest llibre no només serveix a l'hora de començar fer-se emprenedor, crec que llegir-lo ajuda i ens dona consells per qualsevol cosa nova que vulguem començar, qualsevol petit o gran projecte... fins i tot un bloc... Recordo que quan vaig començar amb aquest bloc, algunes persones del meu entorn em van dir: "i tu que en saps de llibres?"... "Doncs, jo en se llegir..."
Bé, jo l'he llegit amb quatre estones i és com si un amic us donés un cop de ma, com si t'injectés una dosi d'optimisme. Us confesso que el tindré sempre ben a prop per rellegir-lo aquells dies que tens ganes de "tirar la tovallola".

Si el voleu escoltar a mode d'introducció... és força interessant, sentint-lo sembla que realment... Tot estigui per fer...

Pau Garcia-Milà en Impulsa from Zephir Alcaraz on Vimeo.

15.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-06-10T00:20:00.001+02:00

Aquest serà l'últim llibre a endevinar d'aquest trimestre. Apa doncs, feu un petit esforç que em sembla que no ho he posat massa difícil.
Potser la foto fa una mica de mal efecte, però us asseguro que el llibre no anava de dits tallats...

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

Hi ha una pista als comentaris...

EN EL NOM DEL PORC de Pablo Tusset

2011-06-06T17:06:00.001+02:00

Diuen que Pablo Tusset té un estil d'escriptura lleuger, amb un humor una mica cínic però que tracta temes profunds. Així és com podríem dir que flueix aquesta novel·la: personatges de tots tipus i converses on es parla una mica de tot.

Bé, al principi del llibre, quan van reconstruir pas a pas el que hauria sigut l'esquarterament d'una dona que han trobat en un escorxador, vaig pensar que m'esperava un llibre una mica més fort del que voldria... Però tot seguit, el cas passa a ser un tema de fons i van agafant protagonisme altres personatges.
Pablo Tusset ens mostra la convivència del bé i el mal, tot combinant els capítols amb títol: el paradís, el món i l'infern... qui hauria de ser bo no ho és tant i el destí de vegades també hi té un paper important en els resultats...

EL CLUB DELS PERFECTES de Carles Porta

2011-06-02T14:21:00.000+02:00

Aquest és d'aquells llibres que pots llegir al metro, a la platja, a la piscina... d'aquells que pots llegir a estones sense cap problema, sense complicacions.

El subtítol: 7 dies de disciplina estètica en un hotel spa, ja ens dona l'argument del llibre i el que hi trobem a dins és una crònica de les peripècies d'en Carles, que ha decidit acompanyar al seu oncle per aprimar-se una mica. Un oncle, per cert molt actiu i vital.

El llibre entra bé, et fa riure... o recordar algunes anècdotes als que ja han tingut el plaer i a la vegada una mica la creu de provar aquest tipus de centres.

Carles Porta

L'AGONIA DE SEVERIÀ VARGAS de Olga Xirinacs

2011-05-31T11:31:00.000+02:00

Aquest és un d'aquells llibres que cal llegir amb calma, on el mateix protagonista ens diu que hem de tenir paciència, hem d'anar escoltant la història sense donar-li presses. És un llibre tranquil, per degustar la bona narrativa d'Olga Xirinacs.
A en Sigfrid, un jove periodista, li resulta curiosa la manera de viure d'en Severià Vargas (Aquest viu amb el seu gos en una cova d'una platja Tarragonina), i decideix entrevistar-lo.
Amb un dia no n'hi ha prou, ja que en Severià explica el que vol i quan vol. L'haurà d'anar deixant fer i el lector haurà d'intuir les preguntes ja que en realitat només "sentirem" (llegirem) el monòleg de les explicacions que el protagonista li anirà deixant anar d'una vida plena d'experiència.

14.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-05-30T11:37:00.002+02:00

Encara que porti segells no és una carta...

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

EL BLOG DE LOLA PONS de Teresa Roig

2011-05-27T09:09:00.001+02:00

"No me llames Dolores, llamame Lola..."

Doncs si, la Teresa Roig ens sorprèn fent un gir. Després d'escriure uns llibres més aviat seriosos, ara ens presenta aquesta novel·la on es respira un aire "Bridget Jones" amb una ambientació "Friends"...

Al llibre hi podem trobar tots els components per que la protagonista sigui feliç: una avia senil (o no...), una mare hipocondríaca, un pare bonatxó, un germà gai, una feina que no és cap meravella i cap parella... de moment.

Celebra els trenta-tres anys amb unes amigues i sense ni recordar com ho ha fet, ara té un bloc. a partir d'ara ja no serà la Dolors, ara vol ser Lola.

El llibre alterna el dia a dia amb els escrits al bloc, amb mails, messenger... I durant nou mesos veurem com la Lola intenta ser feliç.

AGATHA MISTERI de Sr.Steve Stevenson

2011-05-26T09:26:00.000+02:00

De moment s'han publicat els dos primers títols d'aquesta interessant col·lecció. Sr. Steve Stevenson, amb Agatha Mistery ofereix als lectors més joves la qualitat d'investigació a l'estil Agatha Christie o Sherlock Holmes. Al llibre hi trobarem també il·lustracions de Stefano Turconi, on podrem fer-nos una idea de com son els personatges i els diferents paisatges exòtics on la protagonista viu les seves investigacions.

Agatha és una nena de dotze anys molt curiosa que encara que tingui molta memòria sempre va fent anotacions a la seva llibreta perquè quan sigui gran vol ser escriptora de novel·les de misteri. Els seus pares viatgen sempre a llocs remots i ella aprofita per ajudar al seu cosí, un estudiant de detectiu, en les seves investigacions i viure aventures arreu del món.

Com no podia ser d'altra manera, no està pas sola. A més d'en Larri, el seu cosí, els acompanya el seu majordom Mister Kent i el seu gat Watson, uns companys d'aventures molt diferents que es complementen.

Van ser els llibres que van comprar-se les meves filles aquest any per St. Jordi i ja estan a l'espera de tenir tota la col·lecció...
(He de confessar que, amb la meva debilitat pels clàssics que abans he esmentat no he pogut evitar llegir-los jo també...)

13.- QUIN LLIBRE ÉS?

2011-05-24T21:51:00.000+02:00

Ara feia una setmana que no jugàvem... Era per despistar.
Bé, tornem-hi! Els que ja n'heu endevinat algun, no us rendiu, repasseu els que teniu dubtosos, que el trimestre no s'ha acabat. I també estic pensant que l'últim trimestre hi haurà un sorteig entre els que hagin endevinat llibres però que no han aconseguit cap premi trimestral... més llibres endevinats... més números...
Hi vaig pensant... hi vaig pensant...
A veure si aquests ullets us diuen alguna cosa...

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

UN AMOR ÚNIC de Johanna Adorjan

2011-05-23T10:44:00.002+02:00

Si diguéssim que és la història d'un suïcidi, que ens parla de l'holocaust nazi i que és la recerca d'una explicació per aquest suïcidi de la neta dels implicats... Segur que ens imaginaríem un llibre depriment, trist... Doncs no.

És un llibre que he llegit com una petita crònica, com si la Johanna hagués estat parlant amb mi i m'hagués explicat coses sobre la seva família, coses que ha anat descobrint tot buscant conèixer millor els seus avis. Uns avis que van decidir morir junts.

L'avi tenia una malaltia terminal, havia sigut un supervivent dels camps de concentració, però mai havia explicat les seves experiències a la família - d'això no se'n parla...- L'àvia, una dona amb molt estil, una forta personalitat i un amor i una lleialtat incondicional pel seu marit.
L'autora, a més d'explicar el que va descobrint de la vida dels seus avis tot parlant amb familiars i amics d'aquests, ens dona la seva versió del que s'imagina que va estar aquell últim dia dels seus avis. Com van endreçar la casa, escriure cartes, notes, deixar regals... Aquesta ha sigut la part que més m'ha emocionat del llibre.

UNA MICA DE MÚSICA . . .

2011-05-20T12:54:00.001+02:00

Perquè després diguin que amb la Gralla no es pot tocar el que es vol... Bon cap de setmana!!

FRUITS DE LA VIDA de Pilar Senpau

2011-05-19T10:42:00.002+02:00

Vaig tenir la sort de sentir-la en una xerrada en directe i immediatament em vaig penedir de no dur un bloc de notes o millor... una gravadora. Tinc mala memòria o potser és que hi tinc massa coses voltant pel cap i sempre se n'escapa alguna.

Així que vaig llegint les seves recomanacions i a veure si aconsegueixo aprendre a menjar bé, cosa que ens convé a tots.

Per recomanar-vos aquest llibre he copiat la contraportada, que m'ha semblat força divertida:

"La poma no va ser creada per temptar adam al Paradís Terrenal, sinó per evitar-li un infart de miocardi. Els alls, a més d'espantar els vampirs, eliminen les substàncies generades per l'estrès que ens xuclen la sang dia rere dia. Tampoc les cebes no són per plorar, sinó per alleugerir les malalties pulmonars. Cadascuna de les fruites i hortalisses que mengem té una funció fonamental per a l'organisme humà, i així com les cireres potencien la sensació d'alegria, les carxofes van bé per eliminar el cansament.

Amb un to proper i desenfadat, la Dra. Pilar Senpau desbrana els beneficis de fruites i verdures en textos breus que fusionen la narració, l'anècdota, la medicina i la dietètica, i mostra com aquests productes poden contribuir a fer el millor regal als qui estimem: la salut."

UN TREN A LA TOSCANA de Josep de la Casa

2011-05-16T20:08:00.002+02:00

Josep de la Casa ens presenta dos personatges i els va desgranant al llarg del llibre. Un home i una dona que no han parlat mai, que no tenen cap relació, només comparteixen un curt viatge cada dia cap a la feina. Mirades dissimulades i pensaments creuats.

La monotonia, les decepcions, el deixar-se portar per la vida els ha dut a situacions on cap dels dos s'hi troba bé. Desitgen sortir del camí que els porta i al mateix temps se senten atrapats. Dues vides que caminen paral·lelament i que sense ni ells mateixos saber-ho van trobant punts de connexió.

Un llibre emotiu on els sentiments tenen un gran protagonisme, però sobretot és un llibre força realista.

L'autor també ens fa acompanyar el llibre amb banda sonora del Van Morrison i la Katie Melua.

A més, és un llibre amb denominació d'origen...

RETRUM . . .

2011-05-13T20:26:00.028+02:00

Després d'haver aconseguit un gran èxit amb RETRUM 1: Cuando estuvimos muertos, amb més de 15.000 exemplars venuts, i que en poques setmanes es va convertir en un fenomen a Internet. Francesc Miralles ens presenta el dimarts 17 de Maig la continuació RETRUM 2: La nieve negra.

El comentari dels llibres queda pendent fins que hagi llegit aquesta segona part tant esperada pels més joves (i no tant joves), després en parlaré amb més profunditat, de moment qui vulgui assistir a la presentació serà al Fnac Illa Diagonal de Barcelona a les 19:30h. On a més el grup d'en Francesc, Nikosia, hi posarà la banda sonora amb el seu nou disc "The Gost of Tomorrow"

Si en voleu sentir una mica, Aquí
I si voleu passejar una mica per RETRUM

EL TALLER DE LOS LIBROS PROHIBIDOS de Eduardo Roca

2011-05-13T19:41:00.000+02:00

El llibre té 636 pàgines. Quan vaig arribar a la pàg. 100, vaig saber que seria un d'aquells que es fan curts, dels que no voldries que s'acabessin. No se si us passa també a vosaltres, però hi ha llibres que no t'agraden; n'hi ha que es deixen llegir; n'hi ha que si que t'agraden, però... n'hi ha que t'abdueixen... No sabria com explicar-ho. Entren tant fàcilment a la teva ment que es crea una simbiosis i aconsegueixen fer una bombolla on tot l'exterior desapareix durant els moments de lectura. Aquells llibres que es fan enyorar i desitges que arribi el moment de tornar-los a agafar.
Potser també es deu a que l'escriptura és fluida, gens complicada i així el protagonisme passa a ser totalment el que hi ha explicat al llibre.

Eduardo Roca ens presenta un gran nombre de personatges, els va desgranant juntament amb la trama que explica. Deixa conèixer el passat de cada un i els motius de per què son com son i fan el que fan.

Una novel·la històrica amb el punt just s'historia per què no ens cansi. Un llibre ple d'amor pels llibres. El projecte i la il·lusió d'uns quants per què la cultura a través d'aquests puguin arribar a tothom, no solament a uns quants privilegiats. Però no només hi ha els interessats a difondre cultura, també hi ha altres interessos no tant altruistes...

Crec que és un llibre completíssim, dels que més m'agrada llegir. Hi ha un bon grapat de vides que es van creuant. En els moments de sexe ens omple d'erotisme i sensualitat. En els moments on ens narra escenes violentes ens les mostra amb tota la seva crueltat i realisme. Cada escena té la seva mesura justa, per què en vulguem més o per què no ens resulti massa forta. Amors, odis, desitjos prohibits, violència, ambicions, intrigues i una passió pels llibres que es viu en tota la història, es van combinant a la perfecció.

És la seva primera novel·la i és de les millors que he llegit. L'autor ha tingut l'amabilitat de contestar-me algunes preguntes en aquesta entrevista.

Si voleu visitar el bloc sobre el llibre, Aquí

12.- QUIN LLIBRE ÉS?

2011-05-10T15:41:00.000+02:00

Tornem-hi, aquest potser també serà una mica difícil, us prometo que el pròxim tornarà a ser més assequible...

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

ENTRE LIMONES de Chris Stewart

2011-05-06T12:54:00.000+02:00

Ja havia comentat un llibre similar aquí però no em va fer tant el pes. Puc dir que gairebé tota la meva vida, tret d'un parèntesi dun parell d'anys, l'he viscut en algun poble. Sóc una defensora total de la vida tranquil·la, però no se si m'atreviria a aillar-me tant com els protagonistes del llibre (sense electricitat, sense aigua corrent, aillats per un riu...) Suposo que a més de la tranquilitat que comporta la vida rural també necessito tenir no massa lluny la civilització més moderna i estressant...

Aquest és un llibre força divertit, el subtitol és: "Història de un optimista". Chris Stewart ens explica amb detall la seva arribada a Las Alpujarras i el camí fins a la seva instral·lació definitiva. És admirable com, sense tenir ni idea aconsegueix adaptar-se i reconstruir el, segons ell, "cortijo" destartalat que havia comprat a un personatge que se'n aprofita tant com pot.

Amb bon humor i sense rancunies ens mostra el caràcter d'algunes persones que creuen que és la seva obligació aprofitar-se d'un extranger i prendre-li el pel, quan en realitat ell s'adona bastant del que passa però per educació i cortesia aguanta a aquests típus de personatges. Per sort no tothom pensa així i també troba molts bons amics que l'ajudaran a adaptar-se i a aconseguir els seus objectius, com en Domingo, que serà un constant al seu costat en tots els dubtes i problemes. Tant és així que al final acabarà sent el padrí de la seva filla, nascuda ja entre llimons.

Encara viu a El Valero amb la seva dona Annie i la seva filla Chlöe i amb els nombrosos animals que ha anat acumulant, gossos, gats, gallines, ovelles i el lloro... envoltat de oliveres, hort, ametllers i llimoners.

El llibre va ser rècord de vendes i en va fer una segona part "El loro en el limonero"

Podeu llegir-ne més coses aquí o podeu veure aquest vídeo de "Destino España" aquí

I UN COP DE VENT ELS DESPENTINA de Jesús Mª Tibau

2011-05-04T14:19:00.000+02:00

Potser no m'he llegit tots els seus llibres però gairebé, i això vol dir que he viscut també el seu progrés.

Crec que des del seu primer llibre en Jesús Mª Tibau ha aconseguit millorar en cadascun dels seus nous llibres.

En aquest recull de contes hi trobem un concentrat de tristor, oblit, records... un coctail de sentiments i emocions, en uns contes que cada cop son més curts. O sigui que aconsegueix que amb menys paraules diguin molt més.

11.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-05-02T16:50:00.000+02:00

Vaig començar el trimestre amb imatges força fàcils de reconèixer, o això és el que em van dir... (...què t'estàs estovant?) Sou uns provocadors. Bé, doncs aquesta potser serà una mica més difícil de trobar... o no.

Alguns en sabeu molt i altres només us hi heu d'esforçar una mica, busqueu entre els llibres comentats al bloc...

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

DESPRÉS DE ST. JORDI

2011-04-29T17:10:00.000+02:00

Ara que ja hem pait tots una mica St. Jordi és hora de fer estadística. No parlaré de quan han guanyat els llibreters, de fet això no ens ha d'importar pas, ells tampoc ens pregunten quan guanyem nosaltres... oi?

No, avui us pregunto... Quants llibres heu comprat? En català o en Castellà? Si era en català... era d'autor català o una traducció? Per a vosaltres o per regalar?... ummm, si teniu alguna cosa més que explicar, no us talleu.

Jo n'he comprat dos per mi, un en català, d'un escriptor català i un en castellà d'un català que viu a l'estranger (he de dir que cada any en comprava més però aquest any n'he rebut de regal i per això m'he controlat una mica), les meves filles han acabat també amb dos llibres en català i dos en castellà...

No poso títols per què els aniré comentant tots al bloc.

L'HOME QUE DORMIA AL COTXE

2011-04-28T11:00:00.006+02:00

Qui és Nil Barral? Si parlem de qui ha escrit el llibre... és un secret molt ben guardat (de moment). Si parlem del protagonista, bé, és un expolicia que ara es dedica a investigar per una companyia d'assegurances. Té una mica de sobrepés i un humor irònic que m'ha agradat força.

El llibre té un cinquanta per cent de investigació i un cinquanta per cent de vida personal. Diria que és com una introducció, un primer llibre presentació de la sèrie de llibres que l'han de seguir. Em recorda el primer capítol de les sèries televisives, quan et mostren tots els personatges que seran habituals en els capítols seguents.

Els companys de viatge: Una secretària més que eficient (i una mica malparlada) i la seva parella, Nestor, un inteligent i guapo matemàtic.

No el consideraria el millor llibre que he llegit aquest any, com diu la portada, però m'ha agradat la manera desenfadada que té d'explicar el que va succeint. És entretingut, i com l'he considerat com una introducció, estic segura que no podré evitar llegir algun altre dels seus llibres i potser donar-ne una opinió més complerta.

Podeu jugar tots a endevinar qui és Nil Barral (l'escriptor) Ah, i també te compte al Facebook...

CONTRA EL VENT DEL NORD de Daniel Glattauer

2011-04-24T16:06:00.002+02:00

Estem en un món virtual, blocs, xarxes socials, mails. Hi heu pensat. No, de debò, us heu parat a pensar que, quan ens fem comentaris, bromes i ens parlem als blocs i quan ens enviem missatges a part... ens anem agafant confiança, ens anem coneixent... i si estem dies sense contactar ens enyorem, ens necessitem una mica, o potser molt. Ens hem tornat addictes a persones que no coneixem, que formen part d'un món a part de la nostra vida quotidiana, de la nostra rutina, de la nostra monotonia...

Vist des d'aquesta perspectiva, aquest llibre resulta molt creïble: Un home rep més d'un mail per error d'una dona i amablement contesta per fer-li saber que s'ha equivocat d'adreça. I així comença una correspondència que els va creant dependència. Potser per què els permet ser més autèntics que en la seva vida real, tot parlant amb algú desconegut a qui segurament no veuran mai.

Et va enganxant igual que els enganxa a ells, mail rere mail. És com quan obres la teva bústia i desitges trobar-hi alguna cosa que t'alegri el dia, sense correu brossa, sense correus reenviats... A través de la correspondència dels dos protagonistes vas vivint les seves curiositats, les petites enganxades, les bromes, els desitjos... El joc de si s'haurien de trobar al mon real o no...
Una relació totalment virtual i al mateix temps totalment real.

Diuen que és un llibre romàntic modern, però jo diria que Daniel Glattauer ha aconseguit un llibre interessant a dues bandes: homes i dones, per què cadascú es pot posar al lloc d'un dels dos protagonistes i seguir el fil des de la perspectiva que li agradi més.
I tot i que el primer llibre té un final que podria ben bé ser definitiu, si et quedes amb més ganes hi ha una segona part: "Cada Set Onades".

10.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-04-20T11:11:00.001+02:00

Us deixo una imatge per que us entretingueu aquests dies de festa.

Recordeu que NO heu de posar les respostes als comentaris.
INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

Passeu bona Pasqua i un bon St. Jordi, compreu força llibres i no us oblideu dels escriptors de casa nostra!!

EN EL MAR HI HA COCODRILS de Fabio Geda

2011-04-18T13:51:00.002+02:00

"La Història real d'Enaiatollah Akbari"

Només començar el llibre ja se t'estreny el cor. Que una mare abandoni un nen d'uns deu anys "per evitar-li mals pitjors", enmig d'una ciutat desconeguda, sense deixar-li cap mena d'ajut... Bé, només amb tres bons consells per què sigui bona persona... Això ja és una cosa que costa de pair.

Sempre m'ha agradat llegir històries de superació, de lluita, i aquesta n'és un clar exemple. Fabio Geda ens transmet d'una manera amena i fàcil de llegir aquesta emotiva biografia d'un noi que s'ha d'espavilar en un entorn més que hostil.

Enaiatollah Akbari fa un llarg viatge fugint i sobrevivint. Avançant amb molt esforç i de vegades retrocedint segons el va acompanyant o abandonant la sort.

Passant por, gana i amb molts sacrificis, arriba a un destí que ni ell mateix sabia si seria el final o hauria de tornar a començar un nou viatge...

És un llibre emotiu que t'omple d'una barreja de sentiments i que segur que no us deixarà indiferents.

PREMI SANT JORDI 2011

2011-04-17T11:50:00.003+02:00

Bé, el 15 d'Abril s'acabava el termini per presentar els vostres MICROCONTES pel Joc de Sant Jordi. Aquest any la participació ha estat més minsa... es veu que la primavera ens té més encarcarats que altres anys.

Com està de moda això de treure el número guanyador pel RANDOM aquest cop ho he fet així, tot i que les meves petites col·laboradores han estat les que han tingut l'honor de clicar "Generate"... i en aquest cas l'afortunada ha estat...

Laura T. Marcel

Felicitats Laura, quan vulguis em pots fer saber la teva adreça postal per que et pugui enviar els llibres.

A tots els altres us agraeixo molt la vostra participació i us recordo que podeu seguir participant en QUIN LLIBRE ÉS?

9.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-04-14T22:13:00.003+02:00

Tinc alguns problemes amb la definició... quan intento fer gran un trosset petit de portada es desenfoca una mica, però estic segura que si us hi esforceu endevinareu aquest llibre que també heu vist molts cops... i de moment cap més pista...

L'últim llibre el va endevinar força gent, a veure si segueix la participació. Per tal de motivar-vos us diré que aquest trimestre el llibre regal serà... A veure si us hi esforceu que el llibre s'ho val!

Recordeu que no heu de posar les respostes als comentaris.
INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR

ULLALS de Salvador Macip i Sebastià Roig

2011-04-13T09:43:00.002+02:00

M'agraden les novel·les de crims i misteris, però a mesura que han anat passant els anys he anat deixant de banda les de més terror. Així que gairebé puc assegurar que probablement no l'hauria comprat si no fos per les coneixences blocaries amb el Salvador... i m'hauria perdut un bon llibre ja que el terror no és d'aquell de sang i fetge, és més aviat psicològic, és d'aquells llibres que fan patir una mica...

El jove Vicent és enviat novament de vacances lluny dels pares, així no serà una molèstia durant l'estiu i de passada a veure si el redrecen. Però aquest cop no és un centre de l'estil dels que el Vicent està acostumat, aquest cop els educadors son ben diferents i per acabar-ho d'adobar a les rodalies hi ha bèsties no massa amistoses...

És una novel·la que no et deixa descansar, que et fa seguir per acompanyar als personatges, per no deixar als protagonistes sols amb la seva angoixa i els seus patiments. Que et fa compartir les seves esperances i les seves decepcions fins al final.

La novel·la comença precisament pel final i sembla que això et doni una mica d'alleujament, però no us confieu... només diré que encara van aconseguir sorprendre'm...

Salvador i Sebastià... us he de dir que m'heu fet perdre el son, per dos motius: per què no sabia com parar de llegir per anar a dormir i per què sóc de les que acostumo a tenir malsons...

L'ARBRE DE LES HISTÒRIES de Eulàlia Canal

2011-04-12T14:34:00.008+02:00

Com s'acosta Sant Jordi no em volia oblidar dels més petits, així que us recomanaré un llibre que és dels últims que han llegit les meves filles i que els va agradar tant que ja fa dies que em demanen que el comenti...
Comença amb una mala notícia: les biblioteques desapareixeran!! i a en Jonàs, el bibliotecari li passa una cosa extraordinària, troba una nena que farà que les coses es vegin diferents...

L'autora ens fa il·lusionar amb aquest llibre ple d'amor pels llibres, la lectura i la imaginació. Un llibre que omple als nens de màgia i d'emocions on hi trobem humor i on també hi entra la tristor, però sobretot on guanya l'esperança.
El llibre també té unes boniques il·lustracions de Bartomeu Seguí.
Molt recomanable

100 PLAERS PER COMPARTIR de Carme Ruscalleda

2011-04-11T14:15:00.000+02:00

De vegades quan es tracta de menjar, triem més per la vista que res. Això també ens passa molts cops quan hem de triar un llibre de cuina, ens agrada trobar-hi imatges que ens donen idees.

Aquest llibre a més d'ensenyar-nos a preparar plats originals i també tradicionals, ens ensenya a presentar-los de manera que sempre puguem sorprendre als nostres començals.

Receptes delicioses amb aliments que tots tenim a ma i amb alguns dels secrets de la Carme Ruscalleda.

SEDA de Alessandro Barico

2011-04-06T19:31:00.000+02:00

El ritme d'aquest llibre és pausat, notes com la calma i la tranquil·litat dels paratges t'influeixen i absorbeixes la pau amb que l'autor ens fa acompanyar al protagonista en els seus viatges.

Seda és una història d'amor. Un amor podríem dir que, utòpic.

El llibre està escrit en capítols curts i no vull dir curts de varies pàgines vull dir curts d'una pàgina, de mitja o fins i tot n'hi ha d'un parell de paràgrafs... Així que es llegeix amb facilitat i rapidesa.

Hervé Jonocour, seguint els consells de Baldabiou va al Japó a buscar un nou futur pel negoci de la seda. Allí coneixerà uns personatges que el fascinaran i faran que no pugui deixar de tornar-hi amb l'excusa del negoci, però per motius ben diferents. Una història amb una nota final que no s'endevina...

8.-QUIN LLIBRE ÉS?

2011-04-05T16:37:00.002+02:00

Bé, encetem el segon trimestre amb un llibre que heu vist tots en aquest bloc i en una bona colla de blocs més, així que gairebé podria dir que aquest és un regal de tant fàcil que és...

En McAbeu (primer guanyador d'aquesta secció) diu que no son tant difícils, només heu de treballar una mica. Jo ho ratifico i repeteixo que tots els llibres els he comentat al bloc (de moment), així que a "pencar"!!

Aquest cop no publicaré els encerts fins al final del trimestre, per què sigueu més participatius...

INSTRUCCIONS PER PARTICIPAR