Tracy Chevalier té la virtut de fer-nos viatjar a l'època elegida a través dels seus personatges, dels sentiments que experimenten i de la tria acurada dels escenaris.
En aquesta ocasió, la tria d'un emplaçament tan lúgubre i trist com és un cementiri perquè sigui l'eix de la seva història, potser no agradarà a tothom, però cal remarcar que tot i que no s'entreté en llargues descripcions, podem imaginar-nos passejant entre escultures d'àngels, com fan les nenes protagonistes.
Els personatges estan molt ben retratats. Cada capítol està narrat per un personatge diferent en primera persona, cosa que ens permet conèixer els personatges amb més profunditat. L'autora aconsegueix fer lligar la història i encuriosir-nos per les seves vides, els seus plaers, els entrebancs i per descomptat, els secrets, que molts cops endevinem més pel que callen que pel que expliquen.
L'escriptura és clara i senzilla, amb un bon equilibri entre la narració i els diàlegs. La trama també ho sembla, però si ens aturem a reflexionar, hi podem trobar temes força interessants: la diferència entre classes, les diferents maneres de tractar els fills, el matrimoni, la repressió de les dones, els canvis que comencen a produir-se en la societat...
Els personatges inicials són dues nenes que es coneixen en un cementiri. Les tombes de la seva família són a tocar. Alhora també es fan amigues del fill un enterrador que treballa sense cobrar ajudant al seu pare. A partir d'aquestes criatures anirem coneixent els altres personatges que els envolten. Els seus anhels i els problemes a que s'han d'enfrontar. Chevalier se centra en la psicologia i els sentiments dels personatges, però cap al final, l'acció anirà agafant protagonisme, fent que hi hagi també moments de patiment per aquesta banda.
Una lectura que pot generar un bon debat en un club de lectura.
L'autora situa la novel·la en 1908, i ens mostra les manifestacions que va haver-hi a Londres de sufragistes demanant el dret a vot per la dona. El 6 de febrer de 1918, el parlament britànic va adoptar la "Llei de 1918 sobre la representació popular", que va incloure vuit milions de dones de més de 30 anys en els registres electorals. Però va caler esperar encara deu anys perquè les dones poguessin votar als 21, com els homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada