9 d’ag. 2019

EL PSICOANALISTA de John Katzenbach

John Katzenbach és molt conegut per aquesta novel·la, encara que si em fessin triar entre aquesta i "Juicio final", no sé per quina em decantaria.
Frederick Starks és vidu i viu una vida ordenada, rutinària i avorrida, mentre treballa de psicoanalista. Un dia rep una carta que alhora que el felicita pel seu aniversari, li comunica que és el primer dia de la seva mort. Sembla una broma de mal gust, però els fets que van succeint provoquen que la seguretat que envolta al protagonista es vagi esquerdant, mentre dóna pas a la por, la paranoia i l'angoixa.
L'amenaça implica una decisió radical, abans de quinze dies Starks s'haurà de suïcidar o algú de la seva família patirà les conseqüències en lloc seu. Qui l'amenaça es fa dir Rumpelstiltskin, com un dels protagonistes del conte dels Germans Grimm, El nan belluguet. Com en el conte, aquest també li ofereix la possibilitat de guanyar el joc, però, és una alternativa real o només vol jugar amb ell?
No vull explicar massa més de l'argument perquè l'aneu vivint i patint amb el protagonista. La novel·la està dividida en tres parts. A la primera R i els seus ajudants manipulen a Starks per aconseguir la destrucció de tot el que envolta i de la seva vida estable i tranquil·la; En la segona el protagonista haurà de transformar-se i reinventar-se, mentre investiga qui són els que li volen mal i per què; En la tercera potser qüestionarem les seves decisions i acompanyarem al protagonista, amb tensió, acció i emoció, fins al desenllaç.
L'autor ens passeja per carrers, platges i paratges de tota mena i els descriu de manera detallada, així com els restaurants, les cases i les estances per on es mouen els personatges, aconseguint que ens traslladem a cada escenari i no ens faltin elements per entrar en situació.
Hi ha una versió de la novel·la que em sembla magnífica, amb fantàstiques il·lustracions d'Alejandro Colucci.
És una novel·la amb una forta càrrega psicològica, on la balança del possible guanyador es va alternant. L'argument posa al protagonista entre l'espasa i la paret, i potser també fa que el lector es pregunti: Què passaria si hagués de fer una tria similar?


4 comentaris:

Eloy ha dit...

Hola Ramona,

la vaig llegir fa temps i em va agradar bastant. Té una segona part, molts anys després. És més fluixa però es deixa llegir :)

Eli Ramirez ha dit...

aquest llibre l'he vist diverses vegades però mai n'havia llegit l'argument... i ara que l'has explicat una mica m'ha entrat curiositat per saber com acaba jejejeej!!!!

Sergi ha dit...

Hagués jurat que aquest ja l'havies llegit...

jomateixa ha dit...

Crec que no l'havia llegit, però ara ja n'acumulem tants que, vés a saber!

He fet un cop d'ull a la segona part i sí que m'ha semblat una mica com voler estirar l'èxit, però és possible que també la llegeixi.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...