Una novel·la molt ràpida de llegir. Breu i directa.
Comença pel final i es llegeix en diferents temps. En aquest cas el protagonista no és Marc Sergiot, però ens retrobem amb l'agent Pau Ribó i la caporal Lídia Sànchez, que havien sortit en alguna de les novel·les anteriors.
La trama ens mostra gent perversa i vil, que s'aprofita des més dèbils per saciar els desitjos corruptes i degenerats d'altres. Uns seran els executors de la maldat, altres ajudaran mentre aparten la mirada, com si això pogués minvar la culpa, i molts compraran el producte. Qui n'és més culpable?
Jordi de Manuel ens regala una narració àgil, enfocada des de diversos camins. Un relat que no entra en detalls escabrosos, però ens fa arribar fins al punt just on la nostra imaginació no pot fer res més que seguir veient les imatges esgarrifoses no detallades fins a veure tota l'escena, punyent, esgarrifosa, vomitiva.
La baixesa dels malignes, la indefensió dels febles, la investigació fora dels cànons procedimentals, i Gaspar Garín. Un noi insegur, insatisfet però conformista, i malgrat això té el poder d'aixecar la barrera i Jordi de Manuel li donarà l'oportunitat de sortir de la monotonia que l'ofega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada