27 de juny 2019

ELS ÀNGELS EM MIREN de Marc Pastor

Marc Pastor ha fet una aposta arriscada, combinant novel·la policíaca i fantàstica. No és el primer que ho fa, és clar, però potser als que els agrada només un dels gèneres trobaran massa detalls procedimentals o massa elements fantasiosos, segons les preferències. En canvi, als que els agraden tots dos gèneres, gaudiran de la complexitat de la trama i el bon fer de l'autor. També, com en totes les seves novel·les, hi trobarem referències i picades d'ull que disparen en diferents direccions.
És una novel·la policíaca, situada en una realitat alternativa, amb tocs sobrenaturals. Començaré pel que menys m'ha agradat: l'explicació extensa sobre política no em calia. La ucronia d'una Catalunya independent m'ha agradat, però dedicar tantes planes a donar explicacions de com va passar, m'han trencat l'agilitat en la lectura de la investigació.
Altres aclariments sobre la procedència de Corbo també són extensos, però necessaris per conèixer els orígens del personatge i el camí fins a arribar on és, i més sabent que el personatge tindrà continuïtat.
Ens endinsarem en una trama complexa. L'argument s'enceta amb la troballa de dues adolescents assassinades que presenten lesions força especials, igual com les característiques que envolten l'escenificació que ha deixat l'assassí. La narració demostra que l'autor coneix detalladament dels camins procedimentals. Participen en la investigació diferents unitats i podrem seguir amb detall tots els passos, els mètodes, i també les tensions que genera la investigació. No espereu contenció en les descripcions de les víctimes o dels fets, el relat d'algunes escenes és clar, detallat i esgarrifós.
Més de quatre-centes pàgines, on també trobarem fragments d'altres casos policials, referències als atemptats a les Rambles de Barcelona, tibantors i rivalitats entre cossos policials deguts a la recent independència...
Com ja he dit, en el decurs de la investigació hi participaran diferents departaments i molts personatges, pel que ens trobarem davant d'una novel·la força coral, encara que inevitablement alguns noms se'ns arraparan amb més força. Abraham Corbo i la seva veu interior, són un dels encerts. Fins ara he parlat de la part policial, aquest personatge és la part fantàstica, o és qui representa la conjunció de les dues parts. Les seves peculiaritats i el que l'acompanya: rituals, bruixeria... D'això no us en vull parlar massa, és millor que ho aneu descobrint mentre us enganxeu a la seva dualitat, la seva personalitat i les seves qualitats.
Una novel·la molt ben escrita, amb diàlegs àgils, irònics i autèntics, que uneix les "dispersions" de Marc Pastor, treballant una amalgama de gèneres i creant una altra excel·lència literària.

2 comentaris:

XeXu ha dit...

La proposta em resulta interessant, fa poc que m'he estrenat amb l'autor i estic molt receptiu. Però sé del cert que em molestarà com a tu aquesta llarga explicació sobre com es va aconseguir l'escenari de la novel·la. Quan no cal explicar les coses, no cal. Ara bé, potser l'autor ens ensenya el camí a seguir per assolir l'objectiu!

És molt probable que l'acabi llegint, però no sé encara si tiraré per aquest per continuar o abans llegiré algun dels altres més antics.

jomateixa ha dit...

Jo també tinc pendents llegir-ne de més antics. Esperem que mentrestant no en tregui de nous i ens deixi posar una mica al dia :DD

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...