Aquest llibre ens parla de sentiment, de dubtes, d'abusos i conseqüències. És un llibre molt ben escrit, però alguns fragments poden resultar aspres i dolorosos de llegir.
"..., i aquells nervis que passava de viure, només de viure, no s'acabarien mai. Nervis i esgotament mental. Seria això el que m'esperava?"
La Claustre s'atura en una fonda per trobar la calma, després de visitar la seva mare, i allí es retroba amb una coneguda de la infantesa a qui la vida tampoc li ha anat massa de cara. Encetaran una conversa que ens deixarà conèixer els secrets i els turments de la Claustre en primera persona.
Una nena que va carregant el que no aconsegueix entendre i no troba la manera d'assimilar-ho ni l'ajuda que necessita. Trastorns alimentaris, angoixa, dubtes de si cal cercar una sortida o no, comprensió confusa respecte al sexe i l'amor... No ser capaç d'estimar és un sentiment tan fort com estimar massa, però molt més feridor.
"Tota la vida gelosa de l'amor que em falta, de l'amor que els altres donen als altres. I per què, si no sé què fer del que em donen a mi?"
L'autora ens enfonsa en un joc de relacions personals, evitant enfrontar-se amb les veritats que s'intueixen a cada pàgina, també és el que fa la mare, acaparadora, amb qui té una relació difícil i tan nociva com altres que l'envolten.
Els llits dels altres, és per on la Claustre anirà passant, per llits de família, amics, amants, i així ens va revelant una història crua i feridora, amb algun toc d'humor irònic.
Una noia desencaixada, que haurà d'anar ajustant les peces fins que trobin el lloc adequat per aconseguir una estructura prou resistent.
Una nena que va carregant el que no aconsegueix entendre i no troba la manera d'assimilar-ho ni l'ajuda que necessita. Trastorns alimentaris, angoixa, dubtes de si cal cercar una sortida o no, comprensió confusa respecte al sexe i l'amor... No ser capaç d'estimar és un sentiment tan fort com estimar massa, però molt més feridor.
"Tota la vida gelosa de l'amor que em falta, de l'amor que els altres donen als altres. I per què, si no sé què fer del que em donen a mi?"
L'autora ens enfonsa en un joc de relacions personals, evitant enfrontar-se amb les veritats que s'intueixen a cada pàgina, també és el que fa la mare, acaparadora, amb qui té una relació difícil i tan nociva com altres que l'envolten.
Els llits dels altres, és per on la Claustre anirà passant, per llits de família, amics, amants, i així ens va revelant una història crua i feridora, amb algun toc d'humor irònic.
Una noia desencaixada, que haurà d'anar ajustant les peces fins que trobin el lloc adequat per aconseguir una estructura prou resistent.
Curta però intensa. Molt treballada i encertada la tria de cada paraula, de cada frase, per descriure el que de vegades costa tant d'explicar, i crec que encara més de posar negre sobre blanc.
2 comentaris:
me'l vaig llegir fa poc i em va agradar molt!
No està malament, però no em va semblar tan bo com altres que vaig llegir l'any passat d'autores catalanes. Per mi li falta encara una mica d'ofici, el que explica sona una mica exagerat, encara que sigui veritat paraula, cosa que desconec. Però part de la feina és aconseguir fer versemblant qualsevol trama, i aquí li falta una mica, trobo.
Publica un comentari a l'entrada