Com diu l'autor, no s'acostuma a novel·lar les obres de teatre, normalment es publica els guions i escenificació tal qual, però en aquest cas ell ho va fer i em sembla que ha sigut un encert. Els llibres de teatre són els menys venuts, transformar-los en novel·les curtes potser seria una bona manera que aquest gènere tingués més bona rebuda pels lectors.
Ens situem en el lloc i el temps des del principi, amb les notícies que comenten dels diaris. També ens retrata una escena d'actituds peculiars, la dona està llegint els diaris amb guants per no tacar-se amb la tinta, l'home obsessionat amb la lectura dels ingredients del que menja...
No cal parlar gaire de l'argument, ja que és una novel·la molt breu i dir poc ja és dir massa. És llegeix amb un sospir, sobretot perquè hi ha molt diàleg i gens d'informació sobre el que els passa pel cap als personatges, com seria en obra de teatre, ho haurem d'endevinar a través dels fets i les converses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada