29 de gen. 2019

LA MALA DONA de Marc Pastor

La novel·la ha estat a casa durant anys, esperant ser llegida, però coneixent la temàtica, la por que fos massa esgarrifosa em frenava a l'hora de posar-m'hi. Aquest any la vaig incloure a les lectures del club de novel·la negra que coordino, i així m'obligava a mi mateixa a afrontar-la. No puc fer res més que penedir-me d'haver tardat tant a llegir-la.
La història està basada en fets reals. Inspirada en la vida d'Enriqueta Martí. Marc Pastor ens ofereix una obra molt ben documentada, on també fa referència a casos, notícies i fets de l’època. Vesteix la novel·la amb descripcions precises dels escenaris, que ens traslladen als carrers de la Barcelona de principi del segle XX, i ens fan veure la brutícia, la pobresa i la misèria.
No m'agrada fer spoilers, així que del narrador només diré que és un més dels personatges, que de vegades parla directament al lector, i ens ofereix més informació de la que tenen els investigadors. Personalment, crec que és un dels encerts de la novel·la. 
Marc Pastor aconsegueix que tinguem una visió clara de l'entorn, com ja he dit, però també crea uns personatges que ens atrapen des de la primera pàgina. Alguns ens crearan sentiments contradictoris, a altres ens serà fàcil estimar-los u odiar-los.
La trama ens explica com a Barcelona cada dia hi ha més segrestos de criatures, però l'estatus de les víctimes fa que no hi hagi voluntat de reconèixer els fets. Moisès Corbo és l'únic que vol investigar-ho, i amb el seu company Juan Malsano, s'endinsaran en una investigació plena de mentides i paranys.
Seguirem uns investigadors carregats d'ironia, una mica desmanegats per la vida, irònics, amb els seus mètodes propis, que no segueixen massa les regles, i són més o menys eficaços resolent casos. En Corbo s'entossudirà a furgar en una investigació no autoritzada, i en el camí s'aniran trobant personatges de tota mena, també molt ben construïts per l'autor, que aconsegueix sorprendre'ns en actituds, personalitats i psicopaties.
Treballa els horrors amb subtilesa quan vol, de manera gens explícita en algunes escenes, però amb paraules tan encertades que activen la imaginació del lector, fent que endevinem els detalls del que està succeint i ens estremim igualment. En altres escenes cruentes, buscarà l'impacte i ens impressionarà fins al moll de l'os. Fins i tot té el detall d'advertir-nos, en un paràgraf on vol mostrar-los detalls més escabrosos, per si el volem saltar, cosa impossible, perquè estarem tan enganxats que no ens podrem defugir ni una línia.
No hi faltarà el retrat de la corrupció a diferents nivells. El poder de les classes benestants, disposades a controlar-ho tot i amb la potestat de canviar les lleis a conveniència.
Aquesta novel·la m'ha agradat des de molts punts de vista diferents, i és una llàstima que no els pugui comentar aquí, perquè us espatllaria el plaer d'anar-los descobrint. L'obra dóna molt de què parlar, tant en la trama com per la narrativa i altres detalls que conformen la novel·la. L'autor combina amb encert drama, crítica, ironia i enginy, i crec que va ser una molt bona elecció per comentar-la al club de lectura.

1 comentari:

XeXu ha dit...

Anem pas a pas. Aviat m'estrenaré amb aquest autor, que sospito que m'agradarà, i ja veuré si he d'aprofundir en la seva obra. Si m'agrada 'L'any de la plaga' aquesta altra serà una de les candidates, és clar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...