NO DIGUIS RES de Raquel Gàmez Serrano

A punt per La Setmana del Llibre en Català, on sempre hi ha moltes novetats. L'editorial Llibres del Delicte, en presentarà dues, i aquesta setmana en faré la ressenya per anar fent una mica de boca.

Començo per la novetat de Raquel Gàmez Serrano, que torna amb una novel·la que ens endinsa en una parella que s'esforça per assolir el nivell de felicitat que imaginen que hauria de ser la família ideal, i a poc a poc, aconsegueixen l'efecte contrari. El que comença sent un matrimoni exitós, amb plans de futur compartits, es va entorpint per les exigències que es van imposant ells mateixos, la necessitat d'aparentar, de triomfar, i també per la falta de comunicació o per la negació.
Negar els problemes, passar sense fer soroll a rascar d'aquests sense voler aprofundir-hi i deixant que es vagin enquistant, farà que vagin canviant els seus caràcters. Els dos protagonistes esquiven la veritat de maneres diverses, ella fugint de la realitat i perdent a estones la cordura, ell buscant consol on no toca.

És una novel·la que és llegeix amb molta facilitat, com si una amiga t'expliqués la història d'uns veïns, una trama que no és de les més corrents, però alhora resulta creïble i commovedora, i per això encara se'ns fa més terrible. L'autora sap fer-nos entrar en la vida familiar de l'Edit i el Jan, compartir les seves il·lusions, esperances de futur que es van transformant en deliris perillosos, frustracions i decepcions.
Quan sembla que la sort ha de canviar, s'hauran d'enfrontar a un nou repte, els sentiments contradictoris d'uns pares cap a un fill que tampoc és com haurien desitjat.

És intimista i molt psicològica. Ens deixa veure l'evolució d'aquesta parella cap al caos i la destrucció.  La vaig llegir en quatre estones. Avances amb impaciència, perquè en tot moment olores la catàstrofe però alhora no saps per on vindrà. Dubtes de qui serà la víctima i qui el botxí, perquè tots estan força malament psicològicament, i la cosa pot petar per qualsevol banda.