"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

26 de set. 2018

CREMARÀS EN LA TEMPESTA de John Verdon

M'he fixat que les traduccions dels títols de la saga del detectiu Dave Gurney, no són fidels a l'original, i tot i que m'agraden molt els títols que tenen en català o castellà, no entenc per qdel canvi.
Sé el que estàs pensant (Think of a number)
No obris els ulls (Shut your eyes tight)
Deixa en pau al dimoni (Let the devil sleep)
No et fiïs de Peter Pan (Peter Pan must die)
Cremaràs en la tempesta (White River burning) 

En tinc tota la col·lecció, i com alguns me'ls han regalat, en tinc en els dos idiomes, cosa que no acostumo a fer en una mateixa col·lecció. Com ja he dit en altres ocasions, potser no són uns llibres extraordinaris, però John Verdon és dels que et proporciona un bon joc, amb ball de pistes i sospitosos.
És un autor que, com molts altres, segueix una plantilla que ja van establir els clàssics, però ho fa amb mestria, i això provoca que el lector quedi absorbit per la trama.
Aquesta novel·la és potser la més policíaca, a banda que els mateixos policies són bona part dels protagonistes. En la primera part, se'ns presenta el cas, els personatges, i els primers passos que segueix l'equip que han creat per dur a terme la investigació. També dels dubtes que té el Gurney a l'hora d'acceptar el cas, encara que s'enganya a ell mateix, perquè en realitat li costa dir que no a cap investigació, a aquestes alçades tots ho sabem. Investigar i encaixar peces és el que més li agrada, i com més complicat li posen, millor. En la segona part, el detectiu s'endinsa de ple en el cas, i anem seguint-lo mentre fa i desfà conjectures. Comença el joc.
Com ja he dit, aquest, a diferència d'altres de la col·lecció, és un llibre molt molt procedimental. Retrobarem en aquesta nova entrega, l'estil clar i planer de l'autor. Capítols curts i una trama ben estructurada. Com sempre, va recordant les pistes i en quin punt de la investigació ens trobem. En aquest llibre he trobat que ha "remenat una mica massa la perdiu". Tampoc hi faltarà el perill, els riscos en que el detectiu es posa a ell mateix i a la seva família.
L'autor ens mostra un cop més les virtuts i defectes del protagonista, i ens retrata amb tot detall tots els personatges que aniran sorgint al llarg de la història. Tamdedica temps a definir l'entorn, els paisatges i els escenaris que acompanyen als protagonistes, i al llarg del llibre va fent referències subtils, sense allargar-s'hi massa, a altres casos seus explicats en novel·les anteriors de la sèrie. M'hauria agradat més presència del seu amic, en Hardwick, que en aquest cas hi surt poc i a mi em cau força bé. També hi he trobat a faltar el seu fill, que va sortir en un parell de llibres i em pensava que aniria agafant protagonisme, però no.
Tot i que intueixo el culpable abans que l'autor m'ho confirmi, ha estat un bon joc, i segur que seguiré llegint els següents de la col·lecció.

1 comentari:

XeXu ha dit...

No tinc mal record dels llibres que vaig llegir de la saga, em penso que tres o quatre, però en algun moment me'n vaig cansar i ja no em va venir de gust continuar. No sé, potser és que prefereixo anar canviant de detectiu. Però mai se sap, potser hi tornaré algun dia.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...