5 de juny 2018

INQUISIDOR d'Andreu Martín

Andreu Martín ha publicat, fa pocs mesos, dues novel·les força diferents, i aquesta setmana les ressenyaré les dues.
Començo per la que m'ha agradat més. Una novel·la històrica, d'intriga, d'aventures, de por i de pors, que a punt va estar de no ser escrita. L'autor volia parlar de les bruixes de Zugarramurdi, però en sortir la pel·lícula que porta aquest nom, que és més paròdica que històrica, gairebé ho deixa córrer. Llavors va traslladar la idea de parlar d'inquisidors i bruixes, a Catalunya. Per sort, perquè hauria sigut una llàstima que aquesta crònica, entre real i inventada, hagués quedat sense explicar.
Amb les seves detallades descripcions, l'autor ens envoltarà amb escenaris grisos, foscos, sòrdids i llardosos. Els protagonistes, molt ben construïts, m'han agradat des del començament i m'he posicionat en favor seu sense remordiments, malgrat que siguin inquisidors. En la meva defensa diré que són una mica especials, ja que busquen explicacions raonables, possibles i realistes, no basades en falòrnies. 
La narració en primera persona també ajuda a l'hora de posar-nos al lloc de l'inquisidor. Entrarem en els seus pensaments, i podrem ser testimonis dels seus temors i els seus dubtes.
"I tu et conformes amb això, senyor? No venen a tu espontàniament i generosament. Venen morts de por com el nen que se t'abraça a les cames perquè hi ha un gos que borda. Un gos. És així com t'agrada que vinguin?"
De la mateixa manera com ens fa viatjar a una altra època amb una feina ben documentada i descripcions acurades dels escenaris, vestuaris, costums..., tampoc ens estalviarà la duresa en la narració dels interrogatoris, les tortures esgarrifoses, les batalles despietades, i els assassinats horripilants, aquests últims, suposadament obra dels adoradors del diable. 
Les altres protagonistes principals són les creences, les supersticions i les pors, que atiades pels promotors de la ignorància, regnaven a la Vall d'Embaus. L'inquisidor Gabriel i el seu ajudant Lucio, són enviats per frenar l'onada de maldat que s'hi escampa. Hauran de fer bé la seva feina i destriar les bruixes de les que no ho són, deixar de banda les dèries persecutòries de l'època, i decidir si el fet de ser bruixa equival a ser culpable de les atrocitats que estan succeint a la vall. S'hauran d'enfrontar amb l'astúcia i els enganys del dimoni, tenint en compte que aquest, sempre és més a prop del que es pensem.
L'autor no reixa que ens relaxem. Escenes de tensió angoixant, que ens provocaran tantes palpitacions com les d'acció a l'estil més cavalleresc, els atacs a traïció, emboscades... Aconseguirà amb la combinació d'intriga, al·lucinacions, investigació i acció, mantenir-nos alerta i fer-nos patir fins al final. Patirem pels protagonistes i pels que els acompanyen. Qui és bo i qui dolent? Al món han d'existir la maldat i la bondat perquè es retroalimenten.
A més, l'editorial Efadós, en lloc de posar notes a peu de pàgina, aposta per posar-hi codis QR, que et porten a imatges, explicacions, relats... Un punt d'originalitat molt interessant.

1 comentari:

Sergi ha dit...

El segon que comentaràs, L'harem, tinc previst llegir-lo cap a l'últim quart de l'any, així estan les coses en previsió lectora a casa... També sabia de l'existència d'aquest, i com que m'encanta l'autor, probablement també caurà tard o d'hora, però si a L'harem encara li falten mesos... A més, ja he llegit un Martín aquest any, això que no falti!

Per cert, ara que el veig a suggeriments a sota el post, el 'Història de Mort' de quan és? No és d'aquest any també?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...