"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

6 de febr. 2018

AMB L'AIGUA AL COLL de Daniel Arbós

"Una novel·la divertida i àcida sobre els límits de la raó i la necessitat de creure, les teràpies alternatives i els xarlatans."

Doncs és exactament això. D'una manera divertida i alhora carregada de crítica, Daniel Arbós, ens desgrana una situació que malauradament és el pa de cada dia.
Pot ser que hagi aplegat en una mateixa història diverses causes i efectes, per abastar més camps, però ho ha sabut lligar tot molt bé. Critica les pseudociències, la predisposició d'un gran nombre de persones que estan obertes a creure qualsevol cosa per motius diversos, els que enganyen sense escrúpols, els interessos que hi ha al darrere, la falta de rigor de la premsa... I alhora ens avisa de les conseqüències.
Sense deixar el somriure, anirem llegint veritats que de vegades preferim passar per alt. Estic d'acord amb tot el que explica l'autor, malgrat que confesso que de vegades em deixo enganyar una mica amb algun d'aquests productes, suposo que com tothom... per si de cas, per modes, per vés a saber que. Una mica de placebo, de fe, del que sigui, no fa mal, sempre que no deixis de tocar de peus a terra i sàpigues què és el que cura i el que només fa que et sentis millor una estona.
La novel·la té cites molt encertades, que diuen els personatges com el Toni, la veu més incrèdula entre tots els protagonistes, i que no he volgut compartir aquí perquè queda molt bé trobar-les allà on les ha posat l'autor.
M'ha agradat també, com ha sabut posar-se a les dues bandes del tauler i defensar els arguments de cadascú: estafadors, estafats, i gent que es veu atrapada enmig i es deixa arrossegar una mica pel corrent.
Qui guanyarà la partida...?
Llegiu-la perquè està molt ben escrita, te l'empasses com si res i us farà passar una bona estona, mentre, envoltat d'ironia, us deixarà un missatge ben clar i un final molt realista.
(Ah! i també hi té un trosset de protagonisme el nostre veí blocaire, Salvador Macip).

6 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Haurà d'esperar una mica. Saturadíssima de lectures pendents :(

Salvador Macip ha dit...

Un llibre entretingut i amb un missatge potent. Recomanable (i no ho dic perquè hi faig un cameo!).

XeXu ha dit...

Està a la lleixa, i caurà en els propers mesos. Amb les ressenyes que he llegit em faig una idea encertada de què hi trobaré, per això no li estic donant prioritat. M'interessarà el tema i probablement estaré d'acord amb les conclusions, perquè sóc d'aquests que està radicalment en contra de les pseudociències, com l'Arbós, com en Macip o en Closa, és clar. Però em sembla que literàriament deu fluixejar.

jomateixa ha dit...

A mi no m'ho ha semblat. Està molt ben escrit, i entramat. Ha creat una bona història i hi ha sabut posar la crítica i el missatge de manera que quedessin molt remenats amb la resta d'argumentació, i se n'ha sortit bé.

Anònim ha dit...

Molt bon blog! M'encanta, Salvador Macip i m'encanten els teus articles!
Coneixes Amlepse? És una novel·la nova. Jo me la vaig llegir ahir (es pot llegir en un dia, és molt ràpida i enganxa moltíssim) i em va encantar. Te la recomano molt!! Amlepse, és un nom difícil de recordar però ja et dic que la lectura és molt profitosa.

pons007 ha dit...

Mort a les pseudo-ciències!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...