11 de gen. 2018

SEMPRE HEM VISCUT AL CASTELL de Shirley Jackson

Una joia. Quan comences a llegir, i les lletres, les frases, els paràgrafs, flueixen coll avall amb gran facilitat, saps que a banda del que ens pugui explicar la història, serà un plaer gaudir de la lectura.
Explicat en primera persona per la Mery Katherine Blackwood, una de les germanes que habiten la casa, juntament amb l'oncle, podrem experimentar l'angoixa que sent la noia quan ha d'anar al poble. El rebuig dels vilatans envers ella, per què? Doncs ho anirem descobrint a poc a poc. Sentirem la ràbia que li produeix la situació, les pos que experimenta a cada pas. L'alleujament del retorn a casa, a la protecció de la falsa seguretat de la llar.
Shirley Jackson Ens fa viure la vida ordenada, metòdica que han construït les germanes, com una protecció de cara a l'exterior. Mentre llegim,  l'ambient ens va envoltant, es va tornant fosc i opressiu. Les sospites giren i tomben i ens destarota una mica. Ens fa dansar per on ella vol, però també ens deixa endevinar. Anem descobrint què va passar, com han arribat a aquesta situació, i l'odi latent del poble envers elles. L'odi d'uns vilatans cruels que potser han aprofitat els esdeveniments com a excusa, per justificar els seus actes, i la veritat és que hi havia molta enveja acumulada durant anys.
Crec que l'autora és una mestra a l'hora de gestionar les angoixes, fer-nos sentir els perills que s'acosten, les situacions de tensió que ens van generant i van complicant la vida a la casa. Alterna també moments d'ironia, algun petit toc d'humor, i acte seguit aconsegueix fer-nos experimentar la impotència en que situa a les protagonistes, provocant unes escenes de gran tensió arribant al final.
Tot i que ens deixa intuir de qui va ser culpable dels fets del passat, crea un seguit de situacions que et mantenen enganxat fins al final. 
Una lectura molt recomanable.

4 comentaris:

Bruixeta ha dit...

La vaig llegir fa temps i suposo que no ho vaig fer en el moment adequat per què el cert és que tothom em parleu meravelles i ami em va deixar bastant freda.

jomateixa ha dit...

M'hauria agradat aprofundir una mica més en el passat. Conèixer millor els motius del que va passar, però no es pot tenir tot.

XeXu ha dit...

M'alegra que t'hagi agradat! A mi em va sorprendre molt gratament, i és d'aquells llibres que maduren bé, amb el pas del temps et queda sensació d'haver llegit un bon llibre, amb més matisos dels que vas saber trobar mentre llegies. Molt bona la història que es va empescar aquesta autora, minimalista en personatges, però amb gran importància del que no es diu. Tot i que el segon que vaig llegir 'La maledicció de Hill House' no em va agradar tant (diria), és una autora per explorar.

Eli Ramirez ha dit...

Jo el vaig llegir fa també relativament poc, em va sorprendre bastant :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...