"VIU COM SI HAGUESSIS DE MORIR DEMÀ, APRÈN COM SI HAGUESSIS DE VIURE PER SEMPRE" Gandhi.

14 de set. 2017

NEU, ÓSSOS BLANCS I ALGUNS HOMES MÉS VALENTS QUE ELS ALTRES de Mònica Batet

Des de les primeres lletres, és un plaer llegir aquest llibre. I els que llegiu molt, sabeu que això no passa sempre.
En primera persona, la veu d'una dona sense nom ens va guiant per la seva vida. Ens mostra el camí que ha recorregut, gens fàcil. Des del silenci de la neu, el silenci del seu avi, el silenci de la seva tieta... però també des de les veus de la literatura. 
Persones sense nom, però els noms no són necessaris. Personatges amb molta força, cadascú amb una forta personalitat i determinació, protegint els motius correctes o no. Una nena que és deixada a càrrec del seu avi perquè els pares han de fugir per motius polítics. Una nena que creix envoltada d'escriptura, de lectures, de contes de neu, óssos blancs i alguns homes més valents que altres, i també de contes d'una noia que camina per la neu i desperta la imaginació.
La nena, la noia, la dona, buscarà i trobarà protecció en un llibre d'exploradors, en aquells homes que s'enfrontaven amb valentia al fred, a la neu, a les adversitats. La història de la protagonista ens anirà engolint, i tot i que la intuïció ens voldrà fer spoiler, llegir fins al final serà imprescindible. 
Alhora que la novel·la fa exaltació de la imaginació, la literatura i les seves virtuts, també ens adverteix que són molt perilloses. Les dues vessants, com sempre en les dictadures, es veuen enfrontades irremeiablement.
El llibre té una entrada titulada "dues maletes" i després dues parts: "la primera maleta", i "la segona maleta", totes dues amb els seus capítols. Per rematar, un comiat, un últim capítol, "Tot és neu", que et deixa amb el cor encongit. 
M'ha agradat l'estructura, m'ha agradat la prosa senzilla però alhora magistral de Mònica Batet, i m'ha agradat la història, plena d'emocions i sentiments intensos. Un llibre dels que et fan gaudir, i que segur que rellegiré per tornar a beneficiar-me de les seves virtuts.
(també m'ha agradat molt quan l'autora fa una definició dels contes a la p.136)

2 comentaris:

Bruixeta ha dit...

Em va encantar, al igual que "No miris al riu". Mònica Batet és excepcionalment bona.

XeXu ha dit...

Doncs té bona pinta, i el títol és realment atractiu, per estrany u curiós. Veurem, veurem.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...